dimarts, 23 de novembre de 2010

Librinos. Llibres i formats


Demà surten a la venda els primers sis Librinos, editats per Ediciones B. Un nou concepte de llibre de butxaca, que aquest cop sí que es podrà dur dins de la butxaca. Format horitzontal, tapa dura, paper semblant al paper bíblia i un llom articulat que afavorirà que el llibre s'obri enlloc de tancar-se. Les mides són de 12 x 8 cm, la meitat d'un llibre normal.

Els primers exemplars de la col·lecció no criden massa l'atenció, si no és perquè són títols que han estat èxit de vendes en les seves primeres versions i edicions: El círculo mágico, de Katherine Neville, El psicoanalista, de John Katzembach, Entrevista con el vampiro, d'Anne Rice, Invierno en Madrid, de C. J. Sansom, Postdata, te quiero, de Cecelia Ahern, i Africanus, de Santiago Posteguillo. Caldrà esperar a veure si l'editorial es decanta només per la literatura d'aparador o s'arrisca amb algun títol més compromès.


Els Librinos són un invent holandès sortit de la impremta Jongbloed, especialitzada en edicions de la Bíblia i en llibres de salms, amb el nom de Dwarsligger (atravessat). Als Països Baixos han estat un èxit.

A mi em recorden els llibrets de l'Enciclopedia Pulga, dels anys 50 i 60, que editava Ediciones G. P. de Barcelona, i que s'anunciaven amb els lemes "El saber no ocupa lugar" i "El mundo en su mano". Encara en conservo uns quants de les desenes i desenes d'exemplars que vaig arribar a llegir: literatura i biografies, sobretot. Les meves primeres lectures de Jules Verne van ser en aquestes edicions. Van arribar a editar el Quijote en aquest format!


El mercat està subjecte a l'oferta i la demanda. Subratllo aquesta obvietat per a aquells que veuen negre el futur del llibre imprès: sembla que és inevitable que sempre hi hagi una capa de la població, a tots els nivells, que vegin el futur de forma pessimista. El mercat del llibre s'alimenta de dues maneres. Hi ha una demanda permanent per part del públic lector, sempre àvid de novetats, i les editorials responen a aquesta demanda. O són les pròpies editorials que ofereixen novetats amb la intenció de motivar els lectors o captar-ne de nous. Amb la irrupció del llibre digital, les novetats editorials venen acompanyades de la novetat en el format. Però només és això, un canvi de format que respondrà als interessos d'aquells lectors que no tenen una relació especial amb el llibre-objecte, o per aquelles persones que necessiten consultar determinades obres puntualment, ja siguin lectors habituals que no conserven els llibres, ja sigui per curiositat, o per realitzar treballs d'investigació, i que no necessiten la presència física del llibre. El llibre-objecte continuarà tenint els seus lectors i el seu mercat.

En tot cas, aquelles editorials que vegin perillar el seu negoci o que vulguin ampliar-lo es veuran obligades a ser creatives i se les hauran d'enginyar a buscar una relació entre obra i format que faci suggerent el producte i que només el faci viable com a objecte físic.

Estic pensant en dos exemples prou clars. No és possible l'edició de llibres d'artista en un format que no sigui el de paper, tot i que això no treu que es puguin editar llibres d'artista en format digital, però jo diria que s'escapa del concepte que associa art amb un suport tradicional (paper, roba, pintura, guix...).

 Train Log, de Heidi Kyle

L'altra exemple és el dels llibres desplegables o pop-up, generalment contes, que presenten les il·lustracions de forma tridimensional. També hi haurà qui digui que aquest efecte es pot aconseguir digitalment. Sí, cert. Però no és el mateix. Ni en el cas dels llibres d'artista ni en els pop-ups estaríem parlant de la mateixa cosa. La lectura és possible en qualsevol format mentre hi hagi algun text a llegir, però quan l'objecte forma part inseparable del producte, no podem buscar alternatives sense crear una nova realitat.


Un format no haurà d'excloure mai l'altre mentre hi hagi paper i imaginació. Mireu, si no, l'exposició itinerant que les Biblioteques Públiques de Catalunya passegen per les seves diferents instal·lacions, que amb el títol de Tinc un llop a la tauleta de nit "plasma les diverses concepcions del llop com a personatge literari a través d'un muntatge on l'element expositiu és una tauleta de nit, dins i al voltant de la qual s'ofereix una selecció de textos, imatges, enregistraments sonors i objectes diversos que conviden a acostar-se al llop a través de llegir, escoltar, tocar, mirar i descobrir".


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada