Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March
Avís: A causa d'haver estat bloquejat el compte principal de Bereshit, han desaparegut les imatges dels articles d'aquest blog. Lamentem les molèsties causades per aquest fet, del qual no hem rebut cap explicació per part de Blogger. Anirem reposant el material gràfic en la mesura del possible.

dilluns, 1 de novembre del 2010

Mazaltov Behar Mordoh


Els ulls d'aquesta grega sefardita són d'aquells que contenen l'experiència dels milions de persones que van morir executades durant la Segona Guerra Mundial. Mazaltov Behar Mordoh Fofo (Salònica, 1925), presonera amb 17 anys al lager d'Auswitchz, va ser sotmesa a monstruosos experiments mèdics a mans de metges nazis. El número que porta tatuat al braç fa innecessàries les paraules, però el Diari de Girona del 18 d'octubre recull el relat d'aquest supervivent, que resideix des de fa 45 anys a Lloret de Mar. I si teniu estómac, la podeu escoltar en aquesta gravació de El Mundo, el primer de dos reportatges que, sota el nom de Medicina en el Holocausto, va publicar aquest diari.


Una de les coses més terribles que tenen esdeveniments com el de l'Holocaust és allò que va més enllà de la pervivència de la memòria i el record. És la paraula. La veu dels supervivents. Estem parlant d'un fet que va passar fa 65 anys i que dia a dia continua permanent en el relat de les persones que continuen vives i que viuen amb aquest dolor. El dolor de ser, precisament, supervivents.

2 comentaris :

  1. Jo no tinc estòmac, Enric. No puc. No puc assumir la crueldat de l'ésser humà....

    ResponElimina
  2. La memòria històrica ens revela l'horror a les portes de casa. Ara l'horror no és fruit d'una guerra, encara que hi hagués guerra, ni és un negoci, ni es justifica per la supervivència. És la barbàrie en estat pur, que s'ha deixat passat. Hom ha permès que el psicòpata i el sociòpata juguessin al pati de darrera de casa amb el veí. Potser es creia que el veíera diferent, d'un altre grup, i com a tal sospitós: millor que se l'enduguin.

    El que a mi em fa por és sentir comentaris que exclouen o posen en sospita l'altre, el que no pertany al meu grup, no parla com jo, no sent el mateix que jo, no pensa com jo, no té un estatus econòmic fiable, i quin és el seu color o el seu aspecte, tan diferent que el distingeixo. I resulta sospitós i l'acuso o l'insulto. Aquesta és la llavor que obre l'espai perquè passin els psicòpates i sociòpates de torn i ... O és que la història no ens ha ensenyat res fins ara?

    ResponElimina