dimarts, 1 de febrer de 2011

Biblioteques per dins [04]


Si els temples són l'espai on l'ordre de l'Univers pren sentit a través de la distribució de l'espai, els símbols i els rituals, les biblioteques són la representació ordenada on l'Univers pren sentit, de forma vicària, a través dels mateixos elements.

De l'església vaig fugir perquè m'era estranya. Imposició social, amarga i obscura. De tradició familiar veterotestamentària, em vaig acostumar als relats patriarcals, i els Evangelis em semblaven massa espirituals, com si no fossin... d'aquest món.

Vaig canviar l'església per la biblioteca, l'olor d'encens per la de paper i llibre vell, el mossèn per la bibliotecària, el banc... per "la Caixa" (perdoneu per l'acudit). Però, en última instància, cel i infern per paradís, i silenci per silenci, que és el so de l'Univers.

Adolescent, voluble, i potser trobant a faltar la màgia de la mise-en-scène (com ens atrau l'abisme!), vaig fer cap a la parròquia. Ofici de migdia dominical, em van fer fora les guitarres a ritme de folk. Jo, que havia tastat la missa en llatí, vaig descobrir que només podia ser un esteta preconciliar; vaig tornar a la biblioteca... i durant un temps vaig voler ser bibliotecari.



Algú es pot imaginar que hagués passat el mateix a les biblioteques? Us imagineu la lectura a cop de banjo? Doncs potser va anar d'un pèl. Durant el curs 63-64, en el Macalester College de Minnesota es va donar a conèixer el grup musical Dewey Decimal and the Librarians. Ja us podeu imaginar què podien fer Dave Howard, Pete Malen, Bob Stimson i Don Mackenzie (un baix, un tenor i dos barítons) amb una guitarra i un banjo, amb aquest aspecte tan polit i aquesta cara de bons nens.



No sé què va dur aquest nois a adoptar aquest nom, ni si eren bibliotecaris. La seva carrera musical va ser curta i no sembla que a ningú se li acudís atraure lectors a les biblioteques fent guateques a ritme de folk country, ni instal·lant fil musical a les sales de lectura, tot i que darrerament estan proliferant els vídeos musicals de bibliotecaris i bibliotecàries...

El silenci a les biblioteques no és una imposició legal, és l'estat natural d'aquest "[...] univers (que altres anomenen la Biblioteca) [...]". Els sons, les veus dels llibres, com els bojos, sonen dins dels nostres caps.

(Ara, en el més absolut silenci, escolteu aquestes tres peces dels Dewey Decimal and the Librarians)


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada