divendres, 18 de febrer de 2011

La llengua sefardí avui


El Amaneser és un diari mensual turc publicat pel Sentro de investigasyones sovre la kultura sefardi otomana-turka (Ottoman-Turkish Sephardic Cultural Research Center) i escrit en llengua ladina, sefardí o judeocastellà, la llengua que parlaven el jueus de Sefarad (Regne de Castella) expulsats pels Reis Catòlics amb el Decret de l'Alhambra de 1492, i que conserven fins avui en petites comunitats del Magrib, Grècia i Turquia. És, de totes les llengües judeoromàniques, l'única que es conserva, si deixem de banda el judeoportugués, del qual només en queden algunes traces en el parlar dels jueus portuguesos de Belmonte i l'Algarve. En el cas del sefardí parlat al Marroc, llengua rep el nom de haquetia, una variant que és una barreja de castellà del segle XV amb hebreu i àrab.



La gran diferència entre el sefardí i les llengües que els expulsats es van trobar en els territoris d'acollida (grec i turc) és el que va permetre que conservessin la llengua materna. En canvi, els jueus catalans expulsats de la Corona d'Aragó i Catalunya es van dirigir, principalment, cap a Itàlia. La semblança entre llengües romàniques, judeocatalà (que més enllà d'alguns arcaismes i alguns calcs sintàctics de l'hebreu, poc es diferenciava del català vulgar), català pròpiament dit i italià, va fer que els jueus que tenien com a llengua materna el català fossin assimilats i acabessin adquirint la llengua judeoitaliana o les variants neollatines parlades a Roma i al Lazio [més informació sobre la diàspora a Itàlia a eSefarad].

A banda d'El Amaneser només existeix una altra publicació periòdica en judeocastellà, Aki Yerushalayim, editada entre Argentina i Israel, i altres publicacions no periòdiques d'associacions sefardites. A més de la pàgina web eSefarad. Noticias del mundo sefaradí, on s'hi publiquen ocasionalment articles en sefardí. Tot i el ressorgiment que aquesta llengua està vivint, el món editorial no és massa actiu, encara que de tant en tant es publica alguna joia com El princhipiko (Libros Certeza).



Podeu trobar un estudi recent sobre la història i la situació actual d'aquesta llengua a "Un viaje por Sefarad: la fortuna del judeoespañol", de Carmen Hernández González, publicat a l'Anuario 2001. El español en el mundo, de l'Instituto Cervantes. I "El ladino i su kultura en Israel en el anyo 2005", de Rosa Mª Moro de Andrés Moshe Shaul, també de l'Instituto Cervantes (Anuario 2006-07).

A l'aplicació que adjunto a sota podeu llegir l'exemplar número 60, d'aquest mes de febrer, del diari El Amaneser, a la pàgina 11 del qual hi apareix un reportatge sobre Barcelona i Girona.

El Amaneser 60

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada