dimarts, 15 de febrer de 2011

Els jueus de l'Est d'Europa



Gràcies a Bloc de Lletres hem descobert el portal en línia de l’enciclopèdia The YIVO Encyclopedia of Jews in Eastern Europe [edició en paper: Yale UP: YIVO Institute for Jewish Research, 2008], que es presenta amb la voluntat de mostrar tots els aspectes de la vida jueva de l’Europa de l’Est. Una comunitat de milions d'individus, aniquilada en bona part pel nazisme i ara repartida bàsicament entre Estats Units i Israel, i de la qual en tenim un coneixement molt parcial i folklòric a través de pel·lícules com El violinista a la taulada o Yentl.

 Rabbi Avraham Mordechai, acompanyat d'altres hasidim

Paga la pena perdre's a la seva pàgina web. Com se'ns explica allà mateix, aquesta enciclopèdia pretén reflectir tots els aspectes de la vida jueva en la seva varietat i multiplicitat: religiosos i seculars, de gènere, urbans i rurals; el món hasídic (ortodox i cabalístic) i el misnagdic (ortodoxes més rígids i oposats als hasidim), que junts s'acabarien oposant-se al judaisme il·lustrat;  la llengua jiddisch i l'hebrea; sionistes i assimilacionistes; els russos i els polonesos, romanesos i ucraïnesos, lituans i procedents de la Galitza; els caraïtes i els rabbinites. Un món complex que va lluitar entre la tradició i la modernitat fins que la realitat els va dur a un camp d'extermini. Llegiu La familia Moskat (Barcelona: RBA, 2009), del premi Nobel d'Isaac Bashevis Singer.

Galitzia (Europa 1919-1920)

Més enllà del tòpic de les barbes, els tirabuixons, les filactèries, les matrones amb perruca, el que se'ns escapa és que de la seva cultura n'ha sorgit bona part de l'art modern, de la literatura, del cinema, del teatre, de l'humor, la filosofia, la ciència, que tots nosaltres hem anat bevent al llarg de tot el segle XX i fins avui dia. No exposaré la nòmina d'artistes procedents de les comunitats jueves de l'Est d'Europa perquè ni l'art ni la ciència ha de dur etiquetes d'aquest tipus, encara que ajudi a entendre coses que ens passen desapercebudes i que ens permetrien aprofundir molt més en el seu i en el nostre coneixement. Només perquè serveixi d'exemple, l'humor: Chaplin, But Abbott, Lubitsch, germans Marx, Billy Wilder, Jerry Lewis, Mel Brooks, Woody Allen... Theodor Reik, psicoanalista austríac deixeble de Freud, ja el va estudiar en el seu assaig Psicoanálisis del humor judío (Jewish Wit, 1962). És un humor hiperbòlic, on el més gran enemic és el Jo. Allen ens fa riure perquè és tràgic i ens obliga a enfrontar-nos a la imatge que ens retorna el mirall. Allen s'horroritza. Groucho Marx el converteix en llenguatge surrealista: una forma de venjança, que trasllada l'horror als seus interlocutors.


Com molt bé suggereix Bloc de Lletres, podeu llegir el prefaci a l'edició impresa. És molt recomanable, també, la secció de mapes que enllacen amb la informació disponible a l’enciclopèdia i la galeria amb nombroses imatges i material audiovisual. Disposa també d’un glossari de termes usats i d’un índex dels autors col·laboradors de l’enciclopèdia.


[Veure també, Europeana i l'herència cultural d'Europa: avantguardes i teatre jueus]

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada