Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March
Avís: A causa d'haver estat bloquejat el compte principal de Bereshit, han desaparegut les imatges dels articles d'aquest blog. Lamentem les molèsties causades per aquest fet, del qual no hem rebut cap explicació per part de Blogger. Anirem reposant el material gràfic en la mesura del possible.

dilluns, 21 de febrer del 2011

Pista d'atletisme [01] en 3D: Elda

Cross country, Candido de Faria (ca. 1911)
© Swim Ink 2, LLC/CORBIS

Porto més de 25 anys practicant atletisme i movent-me en totes les distàncies i en tot tipus de superfície, ja sigui pista, ruta o cros. Tots els que practiquem aquest esport hem intercanviat més d'un cop comentaris sobre el traçat de les proves en ruta o de les proves de camp a través, superfícies totes elles amb recorreguts tan diferents com proves hi ha.

Però, si oblidem les velles pistes de cendra i terra, quan es tracta d'estadis d'atletisme tothom té assumit que, a banda de si és a l'aire lliure o indoor, o si hi ha més o menys carrers, l'estàndard oficial és sempre el mateix: un òval de 400 m de corda (a l'aire lliure) o de 200 m (indoor), en una superfíce plana de tartan.

Doncs bé, el taller d'arquitectes Subarquitectura (Andrés Silanes, Fernando Valderrama i Carlos Bañón), amb la colaboració de SyV Arquitectos, d'Alacant, han dissenyat les pistes d'atletisme d'Elda, que van ser inaugurades el 26 d'abril de 2010. La peculiaritat d'aquesta superfície és que, sense deixar de complir totes les normes d'homologació de la IAAF, han incorporat el que els mateixos arquitectes han anomenat "una fugida per la tangent". Una part accesòria de la pista allarga el seu recoregut per darrera de la zona de grades formant una elevació del terreny.


No és la primera vegada que veiem espais diferènciats al voltant de la pista, amb zones de terra i elavacions de terreny, ideals per rodar i entrenar fora del tartan: moltes pistes incorporen aquestes irregularitats aprofintant el seu emplaçament. Però sí que és la primera vegada que aquesta superfície adopta les mateixes característiques materials que les pistes pròpiament dites. Com a zona d'entrenament, se li pot treure profit, és evident, però resulta més interesant pensar, ni que sigui de forma lúdica, en la incorporació de noves disciplines o en l'adaptació de les velles a la nova superfície: si el 3.000 m obstacles és una idealització del cros, per què no afegir a la ria les pujades i les baixades del nou recorregut? O posat a imaginar, què tal les proves de tanques?


[Podeu descarregar la informació tècnica en aquest PDF]

2 comentaris :

  1. Enric, yo lo veo la típica salida de tiesto de arquitecto, genial la tridimensionalidad y tal. Ahora, desde el punto de vista práctico nada. Esa zona bien podría ser de césped y haría mejor papel para el entreno.

    En definitiva otra excentricidad más que hemos pagado todos.

    Amén de que creo que ya existía una pista en Petrer ¿no? Si Elda y Petrer fuesen un solo municipio (como debería ser) se habría construido una segunda pista? No lo sé. Sólo pregunto.

    Zesar

    ResponElimina
  2. Desde luego, Zésar. Desde un punto de vista atlético no tiene demasiado sentido porque no existe ni demanda ni uso para algo tan sofisticado técnicamente y caro.

    De todas maneras, hay que reconocer que estéticamente tiene gancho y han pagado la originalidad.

    Seguro que no se hubiera construido otra pista porque habrían antepuesto otras prioridades.

    Veremos qué uso le dan.

    ResponElimina