dimarts, 29 de març de 2011

Cartografia de Barcelona


Els dies 19 i 20 de maig de 2010 vaig assistir a les Jornades d'història de la cartografia de Barcelona, que es van celebrar a l'Arxiu Històric de la Ciutat. Va ser una experiència molt interessant perquè vam poder conèixer l'evolució de la creació de plànols de Barcelona des de diferents punts de vista i a través de totes les disciplines que hi intervenen.

Acabo de rebre a casa el llibre que recull totes les ponències: Aproximacions a la història de la cartografia de Barcelona [Carme Montaner i Francesc Nadal (ed.). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya, 2010]. Una acurada edició que per als amants dels mapes i dels plànols de la ciutat és tot un luxe perquè és plena d'il·lustracions cartogràfiques.

Es fa difícil d'explicar el plaer que s'experimenta davant d'un mapa. Només els qui ho viuen poden saber de què parlo. Com tants vicis, aquest ve de la infantesa, i els adquireixes sense adonar-te, sense voler-ho. A casa de l'avi March hi havia una petita col·lecció d'atles que havia dut d'Argentina i Veneçuela. Podia passar-me hores viatjant per les seves planes, per rius, muntanyes i ciutats que tenien ressons exòtics, mentre el rellotge de pared anava marcant els quarts i les hores al ritme del pèndol, deixant volar la imaginació.

Quan d'adolescent vaig descobrir la sala de plànols històrics de Barcelona, que antigament estava en un pis del Museu d'Història de la Ciutat, se'm va obrir un món nou. Resseguir l'evolució de la ciutat a través de la cartografia era/és com escoltar un relat sense paraules, que es vesteix signes topogràfics i convencionals, que és com la geometria s'imagina el món.

Plan of the city of Barcelona, for Mr. Tindal's continuation
of Mr. Rapin's History of England; I. Basire sculp. (1745)

Si algú sent curiositat, deixo l'enllaç a la Cartoteca Digital de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. Els plànols de Barcelona estan en el primer arxiu: Mapes de Catalunya s. XVII-XX.

3 comentaris :

  1. La cartografia i la cartofília són dues de les meves afeccions que no cultivo però que em fascinen!

    Haurem d'anar a tafanejar a la llibreria a veure què tal està aquest llibre que ens recomanes...

    ResponElimina
  2. Culló! Quina velocitat en penjar posts!
    Algun dia t'explicaré un llibre que tinc, amb plànols d'aquests, dels anys 20.

    ResponElimina
  3. Ja, ja, ja... És que avui se m'ha acumulat la feina. I he deixat coses al tinter.

    Hem de quedar, Lluís, pel llibre i per fer una cervesa.

    ResponElimina