dijous, 31 de març de 2011

Kilian Jornet: córrer o morir


Córrer o morir és un llibre escrit pel Kilian Jornet. No penso fer cap exposició de les qualitats esportives de Kilian Jornet ni de la seva capacitat per afrontar proves d'esquí i de muntanya tan extremadament dures com les que ell realitza. No penso magnificar l'esforç que l'ha dut a proclamar-se tres vegades campió del món d'esquí de muntanya i quatre de curses de muntanya en l'especialitat d'skyrunning. No penso valorar ni jutjar el que representa, físicament i mentalment,  fer centenars de quilòmetres corrent i estar al voltant de 40 hores competint sense parar.

El Kilian ho fa perquè està especialment dotat per aquests esforços (ser biològicament competent no té cap mèrit); ho fa perquè ho ha triat lliurement (no ha hagut de vèncer cap determinisme); entrena adequadament per mantenir i superar els límits naturals (no és un heroi vestit de cap força mítica).

Malgrat tot, no hi ha ningú que no l'admiri com s'admiren els herois. Però aquesta admiració no ha vingut de les seves "gestes", sinó que ha nascut del seu esperit. El Kilian Jornet de veritat s'ha fet carn quan ha obert la boca per deixar anar el seu alè en forma de paraules; quan aquestes paraules (parlades i escrites) han expressat quines són les seves emocions, els seus sentiments, i la seva vida ha pres una dimensió absolutament humana. El que sorprèn d'aquest atleta de només 23 anys és que expressa conceptualment la química i l'ànima del seu esforç. No m'interessen les experiències religioses i místiques si no es poden explicar amb la raó. Ho dic perquè és massa fàcil veure connotacions místiques en experiències en què se superen límits físics i mentals, com ho fa i ho afirma el mateix Kilian. Però una experiència religiosa en ella mateixa no té més valor que la vivència individual i, com la fe, no és transferible. La transcendència mística de Teresa d'Àvila o de sant Juan de la Cruz està en com a través de la literatura s'és capaç de crear una imatge i un sentiment universals. No gosaré fer un paral·lelisme entre els místics castellans i Kilian, però sí que vull que s'entengui que aquest esportista és un esperit salvatge capaç d'expressar amb la paraula l'estat d'ànim que prové d'unes experiències físiques que no viurem mai. Deixem-lo parlar.

 Kilian Jornet. Córrer o morir. Barcelona: Ara Llibres, 2011

["Córrer o morir. El llibre del Kilian Jornet", Xavi Alcalde, Lajornada.cat, 18 març 2011]

[La Contra: "Poner el cuerpo al límite me hace llegar a lo más hondo", Ima Sanchís, La Vanguardia, 30 març 2011]

[Article relacionat: Des del meu sofà [10], l'Eixam esportiu, blocs del diari Ara]

2 comentaris :

  1. Porto una estona intentant pensar què afegir-hi... i amb sinceritat et dic que no me'n surto. Potser hauré de tornar a llegir-me el llibre. En tot cas, gràcies per aquestes reflexions, ben pensades i ben plasmades!

    ResponElimina
  2. El contrapunt a aquest llibre i al teu comentari seria la mística del Carles Reixach quan diu que "córrer és de covards..."

    ResponElimina