dimecres, 6 d’abril de 2011

Informació, coneixement i opinió


Es lamentava el passat 5 de març Juan Cueto en el suplement Babelia d'El País, a "Vivimos una tiranía del 'opine usted'", de la desaparició de l'ntel·lectual com a veu i intel·ligència capaç d'influir en la societat i en el pensament dels seus individus. Es lamentava, igualment, del paper que els mitjans de comunicació juguen en la transmissió d'informació, en l'anàlisi d'aquesta informació i en la poca capacitat, general, de donar respostes complexes que convidin a pensar i ajudin a construir criteri. Manca "finezza" i anàlisi. Hem passat del mestratge, de l'autoritat, al "vostè què opina".

En aquest mateix sentit, Ramon Folch parla el 20 de març a El Periódico de "La medievalització de l'opinió". Si abans els humans tenien a l'abast el coneixement necessari per controlar la seva vida i els seus coneixements, ara tot s'ha tornat tan complex que ningú arriba a controlar la informació que li permeti adquirir el criteri necessari per fer-se una idea cabal dels fets. Posa com exemple les discussions sobre l'ús de l'energia nuclear, però és extensiu a la resta de problemes socials. Ningú arriba a saber el suficient com per prendre una decisió raonada, amb la qual cosa el món acaba dividint-se entre els que estan a favor d'una "opinió" o d'una altra, com si d'un partit de futbol es tractés. En paraules de Folch, amb la manca de coneixement torna "l'obscurantisme, la fe recupera terreny davant de la raó. Àmplies majories creuen en això o en allò sense saber-ne de la missa la meitat".

No és una afirmació banal. Si fem una anàlisi antropològica veurem que els humans necessiten d'una raó "suprema" que expliqui el món i el comportament dels individus. Tot i estant tan carregats de supèrbia, tot i la defensa de la pròpia raó com a únic argument, els individus continuen necessitant, al menys, la confirmació de les seves creences. I moltes vegades un titular o una arenga, vinguin d'on vinguin, es converteix en Déu. Se senten identificats i ja han pres partit. Diu el mateix Folch: "El coneixement permet combatre els prejudicis. Mancats del coneixement que ens nega la saturació informativa, ens reafirmem en els partits presos, perquè a alguna cosa cal agafar-se. S'albira una veritable crisi de civilització. La por i el desconeixement ens medievalitzen".

És cert que hi ha cervells brillants i bones plomes col·laborant en alguns diaris, tant catalans com de la resta de l'Estat. Però el nombre de persones que llegeixen els seus articles o que coneixen el seu pensament, la seva obra i el seu recorregut professional és molt petita. Molt. La massa viu de la informació que arriba a través de mitjans que estan destinats al gran públic; informació, en el millor dels casos, de consum ràpid; en d'altres, maliciosa; i en el cas de la televisió, directament mancats de tot criteri i sorgits de les clavegueres de la societat. Jo sento una impotència absoluta davant de la gent que forja el seu coneixement del món amb aquesta informació. La sento perquè m'hi enfronto cada dia, i no resulta gens fàcil fer entendre, ja no que el meu coneixement està més fonamentat que el d'ells, sinó que contrastin el que han après amb una mirada sobre la realitat que vagi més enllà de la seva aura.


Ara pensava en les col·leccions de cromos que Edicions B té pensat llançar al mercat properament: Maravillas del mundo, Banderas del universo i Razas humanas. Són edicions facsímils (els meus originals encara corren per casa); és a dir, totalment desactualitzades: faltaran meravelles (donarem per bo que les que ho eren, encara ho són); faltaran banderes i en sobraran; i amb les races humanes, riurem: la raça hispana, la bellesa sevillana, el pagès català amb barretina, i una col·lecció de personatges pintorescos que no podem adscriure dins cap raça per la senzilla raó que les races no existeixen.


Pensava en com serà rebuda aquesta col·lecció entre el personal. Una part dels compradors serà gent que enyorarà els seus cromos perduts i els voldrà recuperar. Però la resta seran nens i adolescents i més d'un adult que veuran en el contingut d'aquests àlbums la seva font de coneixement sobre el tema. Que no? Si m'equivoco, millor.


Aquests àlbums tenen un alt valor estètic, sentimental... i antropològic. No per la informació que aporta, sinó perquè són una mostra perfecta del món i del coneixement decimonònic dels anys que van d'acabada la guerra fins a finals dels anys 60. D'aquests àlbums se'n podria fer un bon ús a les escoles. Jo els adquiriria i els treballaria a classe: comparar el material reeditat amb la realitat. Forçant la gent a buscar les diferències, acabarien coneixent les eines que calen per destriar informació i acabarien coneixent la veritat. Donada la pèrdua de prestigi dels professors i dels intel·lectuals, fem que sigui la gent qui analitzi. I com a premi, a banda del plaer que proporciona el coneixement, aquell cromo que costa tant de trobar per acabar la col·lecció.

1 comentari :

  1. El por qué de las cosas seria un bon àlbum de cromos per a aplicar a classe... Molt bona entrada i tens més raó que un sant!

    ResponElimina