dijous, 30 de juny de 2011

Déu castiga


"Però de vegades, si realment estem sent dolents o ximples i fem coses sabent que estan malament, el Senyor ens pot llevar la seva protecció i podem resultar ferits o caure malalts com a càstig per haver estat tan entremaliats. És per aquesta raó que a vegades emmalaltim, perquè el Senyor ens castiga físicament per haver-nos comportat malament. Quan estem malalts hem de pregar i demanar-li al Senyor la raó de la penitència."

Sens dubte, em quedo amb la imatge que, enfebrada, li ve al cap a la nena. No és una imatge innocent: és la que li ve al cap a l'il·lustrador enfebrat o la que li ha comunicat el vicari de torn.

20 comentaris :

  1. Ostres! No sabem res de Dé ni de la nena veient la il·lustració...! Veiem clarament les fantasies del dibuixant, que és com un llibre obert. I també del bisbe (o quina autoritat fos) la que va seleccionar el dibuix... Mare de Déu!

    ResponElimina
  2. Ostres! No sabem res de Dé ni de la nena veient la il·lustració...! Veiem clarament les fantasies del dibuixant, que és com un llibre obert. I també del bisbe (o quina autoritat fos) la que va seleccionar el dibuix... Mare de Déu!

    ResponElimina
  3. Aquesta il·lustració és fantàstica. Llàstima que no ens l'has passat per la Galeria X, seria la més contundent de totes les publicades.
    En Leb, quan la vegi, segur que s'emociona... és molt devot!

    ResponElimina
  4. Doncs no és quelcom tan extraordinari el missatge trasmés: de petit, quan era escolanet, el vaig haver de sentir en més d'una ocasió a les homilies, ja fos fent referència a catàstrofes naturals o a morts inesperades.
    I per altra part, vull tirar una maneta al dibuixant: molt probablement, el que ha fet és complir ordres del figura que li ha dictat la idea. I en tot cas, cas agrair a l'artista la interpretació feta, molt ad hoc pel que fa al missatge que es vol ttransmetre.
    El gran Chaland, quan va treballar per l'esglèsia il·lustrant històries sagrades, s'ho passava d'allò més bé posant sadomasoquisme vetllat a tort i a dret. Una de les imatges més preciades va ser la d'una martir lligada a un pal i exposada, al circ romà, a les urpes d'un lleó que, en lloc de devorar-la a l'instant, li va esquinçant la roba fins deixar-la amb les icuixes a l'aire.
    En Chaland va haver de repetir aquesta il·lustració uns quants cops, ja que el religiós de torn que supervisava l'obra la trobava pecaminosa, haw, haw!

    ResponElimina
  5. si realment es castigués amb spanking.....molts directius de banc anirien amb el cul calent, millor dit sagnant.

    ResponElimina
  6. El recull d'imatges sadomasoquistes provinent de la religió, especialmetn la catòlica, i altres variants cristianes, és inacabable!!!

    ResponElimina
  7. Aquesta nena no te prou amb la febre com a càstig?
    El núvol de les zurres al cul, és un record com la mal i feta amb les abelles o un somni eròtic que també la fa enfebrir? Ai, ai . . .

    ResponElimina
  8. Carme J, en flipa la teua interpretació (hauria de dir-ho en plurar, ja que m'ha passat el mateix amb el post seguent, el de la Lolita), que en el fons i des d'un punt de vista ateu, trobo molt més probable que la que la majoria hem fet d'entrada.

    ResponElimina
  9. Però, d'on l'has treta aquesta pàgina? Catòlics? Testimonis de Jehova? Es massa!

    ResponElimina
  10. Lluís, com comentàvem l'altre dia, la religió catòlica (de fet totes, però aquesta la tenim més propera) és un pou de perversió que ens té gravat el cervell a cisell. Què faríem sense corbs i mitrats!

    ResponElimina
  11. Galderich, continuaré aquesta sèrie i ja en buscaré una d'especial per a la Galeria d'Imatges.

    ResponElimina
  12. Leb, ja sé que no és res nou: jo també n'he viscut d'esperpèntiques en la meva pròpia pell. Però ara encara, quan ho veig en imatges, em continua colpint.

    La paraula depèn massa de qui la pronuncia i ens en sabem defensar perquè som refractaris al vicari de Déu. Però els dibuixos són tan pedagògics que sóc capaç de visualitzar el mal que poden fer.

    ResponElimina
  13. Garbí, jo diria que ja hi van. Les coves del sado tenen una clientela especialitzada.

    ResponElimina
  14. Eulàlia, i si no fos pel mal que han fet, diria que són un goig. Bé, de fet ho deuen ser des del moment que les publiquem i les comentem.

    ResponElimina
  15. (Les Carmes tenen l'exegesi pujada!)

    Carme J, gran interpretació! Anar contra els preceptes morals és una manera d'acostar-nos als plaers... divins!

    ResponElimina
  16. Aris, catòlic cent per cent! Si fos de Testimonis no ho penjaria perquè el seu discurs és massa literal. No hi ha res com la religió catòlica per riure, patir i jugar amb la doble moral!

    Sota l'etiqueta "Doctrina i catequesi" aniré penjant perles com aquesta.

    ResponElimina
  17. Al costat d'aquests galifardeus de la moral, el diví marquès és com un minyó escolta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, Sícoris. Una cosa és ser un malalt perquè no pots controlar les teves pulsions i l'altra és convertir en malalta la població inculcant un sistema de valors que et malmet de per vida. En aquest sentit (i salvant els efectes: qui actua pot triar), el marquès seria una altra víctima.

      Elimina
  18. Esperem que la nena es recordi de posar l'altra galta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sobretot, Manel! És la prova que has après bé la lliçó.

      Elimina