diumenge, 14 d’agost de 2011

Franz Kafka, dibuixant


Deia Max Brod que el pensament de Kafka es construïa en forma d'imatges i, contemplant els seus dibuixos hi haurà qui pugui pensar que tot plegat, il·lustració i literatura, ens porti cap a un Kafka expressionista. Però parlant de literatura, etiquetar-la d'expressionista seria una tautologia, perquè el procés d'expressió i comprensió a través de la paraula ja comporta aquesta definició. D'altra banda, el mateix Kafka va dir que els seus dibuixos no eren imatges, sinó una escriptura privada.


En tot cas, i sense voler relacionar de forma estricta la literatura i els dibuixos de Kafka, sí que ens acosten a la seva mentalitat, a aquesta forma distorsionada de veure la realitat, que és la que permet que connectem amb l'autor i que compartim alguna cosa més que un plaer estètic.

Manifestació

Kafka era molt crític amb els seus dibuixos i, segons Gustav Janouch (Converses amb Kafka), el 1922, dos anys abans de morir, es va referir a ells en els següents termes: "No són dibuixos per mostrar a ningú. Només són jeroglífics molt personals i, per tant, il·legibles. (...) les meves figures no tenen les proporcions espacials adequades. No tenen un veritable horitzó." (...) "Els dibuixos són rastres d'una passió antiga, ancorada molt profundament." Janouch recorda també la manera entusiasta i personal com Kafka concebia l'art: "La passió està en mi. Voldria ser capaç de dibuixar. Vull veure i afermar allò que he vist. Aquesta és la meva passió.


L'editorial Sexto Piso acaba de publicar Dibujos, de Franz Kafka, un llibre que recull 40 il·lustracions, algunes d'elles conegudes, però que aquí adquireixen una dimensió especial: l'obra té caràcter de llibre-exposició. Els dibuixos estan contextualitzats perquè van acompanyats del text o el context original, és a dir, del lloc on Kafka els va dibuixar, ja fos un text literari, postals, cartes, quaderns o blocs de notes. A banda, l'editor ha triat textos de l'obra de Kafka per "il·lustrar" els dibuixos.

Dos esperen

Amb la publicació d'aquest llibre només podrem accedir, però, als dibuixos coneguts de Kafka. Com ja sabem, va comunicar al seu amic Max Brod, en la carta-testament de 1921, el desig que dibuixos i obra literària fossin destruïts després de la seva mort. L'abast de l'obra dibuixada de Kafka és un misteri. Se sospita que en caixes de seguretat de bancs de Zuric i Tel Aviv hi poden haver més dibuixos i textos, però les filles de Ilse Esther Hoffe, assistenta de Max Brod, i hereves del seu llegat, es neguen obstinadament a donar a conèixer al món el seu contingut.

Mare de Kafka llegint i autoretrat

Com deia Kafka, "totes les coses del món són imatges que han despertat a la vida". Segurament, empeses pel mateix alè ( רוח ) que va donar vida al Gólem. Us deixo amb els seus dibuixos, que jo marxo a Praga.

8 comentaris :

  1. Ep! No coneixia la publicació d'aquest llibre! Moltes gràcies! Que ell no estigués gaire orgullós de com li sortien no és gens estrany, oi?
    Que tinguis un gran viatge i esperarem el que n'escriguis quan tornis!

    ResponElimina
  2. David, no és tant que no n'estigués orgullós, sinó que tenia un caràcter més privat que la literatura. I, de tota manera, amb la seva afició a no deixar rastre, n'hauria demanat la destrucció igualment.

    Prometo fer l'esforç d'explicar el viatge personal i interior que representa Praga.

    ResponElimina
  3. Home, has tornat, Galderich!

    Doncs sí, mai està de més tenir a l'abast material de Kafka, i més si és ben editat.

    ResponElimina
  4. Fa pocs anys es va publicar un llibre sobre escriptors que també dibuixaven, on hi destacava sens dubte Goethe. Miraré de torbar-ne la referència. En tot cas, jo diria que Kafka no hi era i veig que tenia un traç boníssim.

    ResponElimina
  5. Acabo de descobrir aquesta faceta del escriptor, i he de dir que resulta molt temptador!
    Hi hauré de posar solució :-)

    Bon viatge!

    ResponElimina
  6. Carme, la solució és relativament fàcil, oi? ;-)

    ResponElimina