divendres, 26 d’agost de 2011

Jerry Leiber, in memoriam


Qui li havia de dir a la família Lieber, que acabada d'arribar als Estats Units fugint, com d'altres famílies jueves, de la Polònia que pocs anys després envairien els nazis, que el seu fill Jerome "Jerry", que va morir dilluns passat, acabaria sent una llegenda de la música popular!

L'any 1950 Lieber estudiava i escrivia mentre treballava a Los Angeles en una botiga de discos quan va conèixer Mike Stoller, fill d'una acomodada família jueva de Nova York, que tocava el piano i era un apassionat del rhythm & blues i la música negra americana, que dominaven, juntament amb el blues i el country blanc, el panorama musical popular i juvenil de l'època.

La música tenia un accentuat caràcter racial: música de blancs i música de negres. A ningú se li havia acudit (no era fàcil fer-ho en una societat tan segregada) entrecreuar camins musicals. Però aquells dos joves blancs, Lieber i Stoller, es van submergir en el llegat afroamericà de la música dels Estats Units i li van donar un vernís blanc amb la intenció de saltar les barreres del color de la pell: se'ls coneixia com a "white negros", terme que va encunyar Norman Mailer en el seu assaig The White Negro, que parlava d'aquells joves blancs de meitat de segle fascinats per la cultura negra, desenvolupada especialment a partir del jazz, tant en el seu llenguatge i estil com en la dissidència respecte a l'autoritat.


Encara fent camí, Lieber aconsegueix el seu primer gran èxit amb la cançó Hard Times (1951), un rhythm & blues, que va cantar i enregistrar Charles Brown. També el 1952, van seguir lletres com Kansas City i Hound Dog, aquesta cantada per Big Mama Thornton, que el 1954 interpretaria també I smell a rat.

Stoller, Elvis i Leiber examinen la partitura de Jailhouse Rock.
Everett Collection / Rex Features (1957)

Però ens hem d'aturar amb Hound Dog, perquè el 1956, de l'associació entre Leiber, Stoller i Elvis, amb aquesta cançó naixia o adquiria carta de naturalesa el rock'n'roll, perquè no podem oblidar Bil Haley and the Haley's Comets amb Crazy man crazy (1954) i, sobretot, Rock Around the Clock (1955).


La seva música era sang nova per a una joventut que buscava emancipar-se del món adult, dominat pel puritanisme de l'època i de la societat americana. Les lletres parlaven amb un nou llenguatge i més que mai (si més no entre els blancs) el cos formava part d'aquest llenguatge. La llista de cançons escrites per Leiber que formen part de la història de la música és llarga. La nòmina de cantants i grups, negres i blancs, inclou les veus més importants de la segona meitat del segle XX (la podeu consultar aquí). Peces memorables de tot tipus com On Broadway (The Drifters), Stand By Me (Ben E. King), Spanish Harlem (Ben E. King), Is That All There Is (Peggy Lee), Loving You (Elvis Presley), King Creole (Elsvis Presley), Smokey Joe's Cafe (The Robins), Stuck In The Middle With You (Stealers Wheel, que va popularitzar Tarantino a Reservoir dogs). I entre els intèrprets que van cantar les seves cançons hi podem trobar The Beatles, Jerry Lee Lewis, Buddy Holly, Fats Domino, The Everly Brothers, Barbra Streisand, Edith Piaf, The Rolling Stones i Aretha Franklin.


5 comentaris :

  1. En fi, el meu desconeixem de la música és preocupant però de mica en mica via blocs com el teu vaig omplint aquest buit que més aviat és un esvoranc...

    ResponElimina
  2. Un article fantàstic sobre una autèntica llegenda de la música popular! Salut!

    ResponElimina
  3. Your point is valueble for me. Thanks!

    My site:
    rachat pret credit www.rachatdecredit.net

    ResponElimina
  4. Galderich, tots tenim forats d'aquesta mena. Entre nosaltres anem aprenen coses... i sense buscar-ho ni demanar-ho!

    ResponElimina
  5. Gràcies, David! Un dels problemes de la cultura a partir de mitjans del XX és que és tan basta que perdem informació i referents si no hi posem molta bona voluntat.

    ResponElimina