Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March
Avís: A causa d'haver estat bloquejat el compte principal de Bereshit, han desaparegut les imatges dels articles d'aquest blog. Lamentem les molèsties causades per aquest fet, del qual no hem rebut cap explicació per part de Blogger. Anirem reposant el material gràfic en la mesura del possible.

divendres, 28 d’octubre del 2011

Portades [007]: Revista Poesía


Totes les portades de Poesía. Revista de información poética (1978-2004), de Diego Lara

La revista Poesía. Revista de información poética és una de les joies de la meva biblioteca i una de les peces que més m'estimo. Dirigida per Gonzalo Armero i editada durant els primers anys per Jacobo Fitz-James Stuart, de Siruela, va néixer el 1978 sota els auspicis del Ministeri de Cultura. Se n'han publicat 45 números, la majoria de contingut miscel·lani, amb un disseny de gran bellesa i un contingut excel·lent, tot i que potser destaquen els números monogràfics dedicats a Juan Ramón Jiménez, Rubén Darío, Fernando Pessoa, la Residencia de Estudiantes, el Guernica de Picasso, Federico García Lorca, Arthur Rimbaud o el del Quixot, que és el darrer fins ara. La revista ha anat allargant la periodicitat de publicació. Ja fa set anys del número 45. Que es continuï editant o no dependrà dels diners i de qui ocupi el Ministeri.


La publicació del primer número va impressionar als editors que feien coses semblants. Gonzalo Armero, el seu director i qui s'encarregava de la selecció de continguts, la documentació, la redacció i el disseny fins a la producció final de la revista, i el malaguanyat Diego Lara, il·lustrador, pintor i grafista, van fer escola i van marcar per sempre el disseny editorial de les publicacions oficials i dels catàlegs d'art. El paper, la tipografia, la composició, el contingut, tot està pensat i estudiat amb un alt grau d'exigència i de qualitat. Tots el números són excel·lents, però sobresurten, com he dit abans, els monogràfics (el de Juan Ramón Jiménez és exquisit) i els volums que incorporen material addicional, especialment el dedicat al Guernica de Picasso, que va acompanyat d'una capsa amb un trencaclosques de mida natural que reprodueix el quadre.

Aquesta era una de les característiques del concepte de revista il·lustrada, fer-ne un llibre objecte acompanyat de retallables, discos de vinil, cartells de cinema, publicitat d'espectacles o miniatures.

El 2004, per commemorar els 25 anys de Poesia, va tenir lloc a la Biblioteca Nacional de Madrid l'exposició Revista Poesía 1978-2003. Armero Edicions s'encarrega de la cura complet de la seva edició, des de la selecció de continguts, la documentació, la redacció i el disseny fins a la producció final de la revista.

Catàleg de l'exposició commemorativa del 25 anys de la revista

4 comentaris :

  1. Fa poc he vist (per tercera vegada!) Cravan vs. Cravan, la pel·li que sobre el poeta-boxador va fer el sempre inspirat Isaki Lacuesta. No sé què ho deu fer, però jo diria que aquells poetes i aquella època estan ressorgint. Aquest apunt és una pista més que assenyala la tendència.

    ResponElimina
  2. Lluís, segurament és la crisi brutal de noves idees i l'enveja que ens fan aquells esperits lliures.

    Sembla difícil que mai veiem una època creativa tan brutal com la del primer terç del segle XX.

    ResponElimina
  3. Ostres, el"Sivius"!!!

    Quan estudiava disseny ens miràvem les primeres POESIA, més que amb admiració, com el sostre de l'ofici que preteníem. Amb el temps he de reconèixer que el major deute que tinc amb la publicació és la descoberta d'un grapat de poetes que ja mai més he abandonat. En especial recordo l'enlluernador nº dedicat a la multitud Pessoa... Com em va fer créixer!
    Espero que un altre dia li toqui el torn a "el Paseante".

    ResponElimina
  4. Girbén, sí senyor, el "Sivius"!

    Com tu, molts vam quedar admirats amb "Poesía", pel disseny i perquè, tant si volies com si no, la revista t'absorbia i queies rendit a aquells textos meravellosos.

    Ostres, "El Paseante"! Hauré de buscar a veure si les tinc. Però sí, se n'ha de parlar.

    ResponElimina