Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March
Avís: A causa d'haver estat bloquejat el compte principal de Bereshit, han desaparegut les imatges dels articles d'aquest blog. Lamentem les molèsties causades per aquest fet, del qual no hem rebut cap explicació per part de Blogger. Anirem reposant el material gràfic en la mesura del possible.

divendres, 25 de novembre del 2011

La invenció de l'onanisme

El relat d'Onan extret de la història gràfica El libro del Génesis
ilustrado, de Robert Crumb


El terme "onanisme" és recollit als diccionaris com a sinònim de masturbació. El mot deriva d'Onan, personatge bíblic mencionat en el Gènesi, fill de Judà i nét de Jacob i Lea; aquell Jacob fill de Rebeca i d'Isaac, nét d'Abraham i germà d'Esaú, a qui va comprar la primogenitura per un plat de llenties, i que després fou anomenat Israel i va ser pare de Rubèn, Simeó, Leví, Judà, Zabuló, Issacar, Dan, Gad, Aser, Neftalí, Josep, Benjamí (les dotze tribus), i de Dina. Ens situem? Els qui teniu una certa edat ho recordareu de l'escola. I si algú vol entretenir-se una mica llegint genealogies bíbliques, us recomano la lectura de Cròniques (a la Tanakh hebrea, דברי הימים, Divrei haYamim): 1 Cr 1,1-9,34.

El relat bíblic ens explica que quan va morir Er, el seu germà gran, Onan es va casar amb la vídua, Tamar, com prescriu la Llei. Er havia mort sense deixar descendència i el germà s'havia d'encarregar de prenyar Tamar perquè el fill que nasqués fos considerat descendent d'Er. Però Onan sabia que un fill del seu germà el desplaçaria a ell de la primogenitura i perdria tots els avantatges que legalment li corresponen a l'hereu.

Onan i Tamar van fer vida marital, però per no fecundar la dona del seu germà, Onan ejaculava fora de Tamar, concretament a terra (Gn 38, 9). Perdoneu pels detalls, però són importants, perquè contràriament al que explica la tradició popular, Onan no es masturbava. Així doncs, la relació entre onanisme i masturbació és errònia, però dels errors també se'n fa història i el terme significa el que significa a dreta llei. De tota manera, ja sigui d'una manera o d'una altra, als ulls de Jahvè malbaratar la llavor seminal era pecat mortal, per la qual cosa va ser mort. Amb la descendència no s'hi juga i un mite sense sang és menys mite.

I ara que ja sabem que Onan no va ser l'inventor de la masturbació, potser algú es pregunta qui la va inventar. Perquè, si tan dolenta és (qui no s'ha quedat cec, té la columna vertebral seca) no pot ser natural; a alguna ment perversa se li va acudir posar-la en pràctica per primer cop, no? I... se li haurà acudit a algú patentar-la?

No m'entretinc més. Us deixo amb la veritable història de l'origen i la patent de la palla, versió masculina, definida i registrada per primer cop pel nord-americà Fred Gilgoff, l'any 1951. Aporto fotocòpia de la patent de 1958 i el magnífic documental This Day in History (podeu llegir els subtítols en castellà premen la icona corresponent de la barra de comandaments del vídeo).




Per si algú el vol imprimir per tenir l'esquema i els apunts a mà, adjunto, com prometia, una còpia del registre de la patent de Fred Gilgoff, que il·lustra convenientment totes les passes a seguir. Si algú necessita un vídeo amb un tutorial, la xarxa en va plena.




10 comentaris :

  1. molt bona l'explicació, encara que havia estudiat aquest texte bíblic desconeixia que estava lligat a la masturbació. I la patent es massa. Fa poc han descobert dos pinguins mascles d'un zoologic que copulen entre ells i els separarant perquè si no no es reprodueixen amb les femelles. Es la vida.

    ResponElimina
  2. Juro que no havia llegit el teu apunt abans d'escriure el meu. I és que de vegades les casualitats existeixen.

    ResponElimina
  3. Es que l'Antic Testament ha esborrat la segona part de la història: és la Tamar la que es masturba perquè el cunyat sempre se'n va.

    ResponElimina
  4. És molt interessant el llibre:
    LAQUEUR, THOMAS W. Sexo solitario. Una historia cultural de la masturbación. Buenos Aires, Fondo de Cultura Económica de Argentina, 2007

    Malgrat tot el llibre parla molt del que passa a fora d'Espanya i llavors per a nosaltres és impomplert. El llibre, però, parla de quan la masturbació fou realment un problema per a les autoritats i això succeeix cap al s. XVII. A Espanya, que teníem confessors que controlaven el tema, el "problema" per les autoritats el comencem a tenir cap a principis del s. XIX. Abans s'havia intentat publicar un tractat antionanista però les autoritats van considerar que era massa explícit i que provocava més lascivia que res. No serà fins a principis del s. XIX quan es tradueixen els tractats antimasturbatoris de Tissot i després de Curtis on expliquen totes les greus malalties físiques i psíquiques que es desprenen d'aquesta pràctica sexual. Aquesta época és quan comença a produir-se pornografia en el nostre país...

    En fi, molt bo això de la patent, però... li van donar?

    Kalamar, apuntat un 10!

    ResponElimina
  5. Aris, la Bíblia és plena de sorpreses com aquesta. I la nostra cultura també és plena de referències bíbliques. Ja n'havia parlat d'alguna i en posaré més.

    Tinc entès que les pràctiques homosexuals entre pingüins estan força esteses. I entre els gossos.

    ResponElimina
  6. Brian, ja he vist la teva resposta en el teu bloc.

    ResponElimina
  7. Kalamar, genial! Seria fantàstic poder trobar traces d'això en els textos bíblics!

    ResponElimina
  8. Galderich, et veig molt ben informat.

    L'efecte rebot és clàssic. N'hi ha prou que prohibeixis una cosa perquè se'n dispari el consum o, fins i tot, que aparegui material que abans no existia.

    El documental és de totes totes una broma; però pel que fa a la patent no sé si realment es va intentar registrar-la. Tendeixo a pensar que també és broma. No sé si hi ha relació directa entre les dues bromes.

    ResponElimina
  9. Em pensava que coneixia prou bé el teu blog, però ja veig que encara queden racons inexplorats... i quins racons!
    Un apunt genial, molt ben complementat pel comentari de la Kalamar i l'erudició del Galderich. Llàstima que el llibre de Laqueur deu ser difícil de trobar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És tan complicat accedir al contingut general dels blogs que sempre queden racons. Per això vaig rescatant apunts.
      Comentaris com els vostres sempre són d'agrair perquè enriqueixen el contingut.
      El llibre de Laqueur em sembla que no està descatalogat; el pots demanar.

      Elimina