dissabte, 12 de novembre de 2011

L'illusionniste i Les Triplettes, de Sylvain Chomet


L'illusionniste (2010), de Sylvain Chomet, és el conte de dos camins que es creuen a finals dels anys 50. El primer, un vell mag que actua en locals de music-hall en plena decadència, obligat a buscar-se el pa en llocs cada cop més llunyans, fins que de París va parar a Edimburg (en el guió original és Praga), passant per Londres. El segon, el d'Alice, una adolescent que coneix en una taverna de la capital escocesa durant una actuació, que encara conserva la capacitat de sorpresa de la infància. Dos personatges que es creuen en moments molt diferents de les seves vides: ell, acostant-se, desencantat, a la vellesa en un món que comença a canviar ràpidament i on el seu art és poc apreciat. És la nostàlgia per una època que desapareix. Ella, entrant a la vida adulta de la mà màgica de l'il·lusionista. Una nena que pensa que la vida és dins d'una txistera fins que ell li haurà de fer veure que el mags no existeixen. Una història tendra, bromosa, trista com un epitafi de l'obra de Jacques Tati.


El guió original, de 1958, és, precisament, de Jacques Tati. La primera idea la va elaborar l'any 1953, però després la va treballar extensament amb Jean-Claude Carrière, el prestigiós guionista francès, autor dels guions de diverses pel·lícules de Buñuel. Però la història no es va dur mai a la pantalla. Va ser la casualitat la que va portar el projecte a les mans de Sylvain Chomet, gràcies a la filla del Tati, Sophie Tatischeff. Quan, durant la producció de Les triplettes de Belleville (2003), li van demanar el seu permís per utilitzar unes imatges del Jour de fête (1949), va sentir que aquest univers d'animació seria l'adequat per donar vida finalment al text del seu pare, que no volia veure interpretat per un altre actor.

I aquí és on lliguen dos aspectes interessants de la pel·lícula. Un, el retorn a l'animació feta amb llapis i aquarel·les, despullada de tota tecnologia, que lliga perfectament amb la història minimalista descrita en el guió de Tati. Pinzellades d'aquarel·la que fan de cada fotograma una pintura eterna. Cada pla és un paisatge complex i ple de detalls en què Chomet es passeja amb el seu traç sigil·lós i eteri. La trama, els personatges i les contradiccions no estan molt desenvolupats, sinó que tot funciona més aviat per evocació, com la narrativa cinematogràfica de Tati. L'altre, la de convertir el protagonista del conte en un monsieur Hulot dibuixat, que conserva no només l'expressió, sinó la gestualitat que tant va caracteritzar-lo. És la màgia de Chomet, que ens permet retrobar Tati sense que cap actor li doni vida.


La pel·lícula és encara a la cartellera. Si ja heu vist el Tintín d'Spielberg, ara podeu tornar als contes tal i com els heu somiat alguna vegada. I si no heu vist Les triplettes de Belleville, no teniu excusa: aquí us la deixo sencera. Una petita meravella d'aire surrealista, que recorre també a l'ambient dels anys 50 per explicar-nos la història de Champion, un nen solitari adoptat per la seva àvia, madame Souza, que quan descobreix que només sent interès per la seva bicicleta el sotmet a un rigorós entrenament. Amb el pas dels anys Champion acaba fent honor al seu nom. Ja està preparat per participar a la cursa ciclista més famosa del món, el Tour de França. Però durant la competició dos misteriosos homes vestits de negre el segresten. Madame Souza i el seu fidel gos Bruno emprenen la cerca, que els porta a l'altra banda de l'oceà (el viatge és totalment oníric), a la ciutat de Belleville, als Estats Units, on coneixen a les famoses triplettes de Belleville, tres estrelles del music-hall dels anys 30 (exel·lent la capçalera de la pel·lícula, que s'ambienta en aquests anys, amb una suggeridora banda sonora), que decideixen acollir-los sota la seva protecció i els ajuden a buscar Champion.

13 comentaris :

  1. Del Chomet només puc lamentar que la seva cuina sigui imperativament tan lenta. També s'ha de dir que els seus resultats admeten tants retorns com vulguis perquè sempre recuperes la meravella inicial.
    I l'origen de la mania ferroviària del Bruno? I les rulots dels seguidors del Tour? I...?

    ResponElimina
  2. Aquesta no l'he vista, prò aquesta sí que la veuré, així com passo del Tintin-Spielberg.

    ResponElimina
  3. Girbén, sí que ho és, però ens haurem d'aguantar. No sé si té cap projecte a la vista que ens permeti marcar el calendari.

    Tens raó. Els detalls de les pel·lícules de Chomet van més enllà dels detalls materials. L'exemple mateix que poses de Bruno i els trens és paradigmàtic. Chomet no fa cap concessió a l'espectador. La realitat és la que es veu, sense explicacions: només queda el sentiment íntim que cadascú pugui tenir. Només qui ha deixat passar el temps veient passar els trens sap quin tipus de vivència és.

    ResponElimina
  4. Lluís, gaudiràs com un nan! És deixar-se anar i ser absorbit per la pantalla.

    ResponElimina
  5. carai, tindre que veurela, ara m'has deixat temptat...
    El film del tintin, encara que no em va desagradar, no es com els albums del tintin...

    ResponElimina
  6. Les Triplettes és una de les pel·lícules que, com en Girbén, he regalat més i he vist més vegades. No me'n canso. L'Illusioniste la vaig veure, abans que en Tintin, no cal dir, i estic esperant comprar-la, per reveure-la les vegades que calgui ... i més :)

    ResponElimina
  7. Jo vaig haver de comprar-me l'illusioniste en devedé a l'amazon. Ja em diras si no: animació clàssica, Chomet, Tati i v.o. en francès... poca cosa més es pot demanar, haw, haw!

    ResponElimina
  8. Aris, mira-la, que no et penediràs!

    Pel que fa a Tintín, millor que no sigui com els àlbums, perquè aleshores segur que ens decebria.

    ResponElimina
  9. Clidice, oi que tenen un no sé què d'hipnòtic? No pots apartar la mirada de la pantalla ni un sol moment.

    ResponElimina
  10. Leb, demanar més seria pecat... Quant de temps haurem d'esperar per veure un altre Chomet?

    I posats a demanar, quan veurem Le chat du rabbin?

    ResponElimina
  11. No és penitència, és respecte pels millors!

    ResponElimina