dilluns, 7 de novembre de 2011

Sibius versus Sivius


[Aquest post es complementa amb el publicat al bloc Enceneu els llums!, on el Sibius passa a ser el Sivius. Qüestió de fonètica]

Les sèries de televisió són plenes de personatges que han deixat empremta en tots nosaltres. I per a la nostra generació, que vam néixer al voltant del naixement de la tele (la primera emissió estatal va ser el 1956 i a Barcelona arribava el 1959) encara més: creixíem amb el fenomen televisiu. Un fenomen invasiu perquè penetrava a les nostres cases. Convivíem amb personatges com Jim West, Maxwell Smart, Mannix, el senyor Spock, l'almirall Nelson, El Santo, l'agente de CIPOL, les famílies Cartwright, Monster i Adams... No acabaríem. I entre els no humans, Rin Tin Tin per sobre de tots... Entre els no humans? No! El personatge no humà més famós era el Sibius!


El Seaview de Viaje al fondo del mar (1964-1965, en b/n; 1965-1968, en color) era per a tots nosaltres el Sibius. Un submarí nuclear (amb la nau submarina Minisub i l'aèria Aerosub) destinat oficialment a la investigació submarina dels set mars, però que tenia la missió secreta de defensar el planeta de monstres marins: pops, meduses, balenes, mantes o aranyes submarines gegants; amenaces extraterrestres; però també nazis, fantasmes com l'holandès errant, pirates com Barbanegra, dinosaures o fins i tot el monstre del Llac Ness. L'acció estava situada en el futur: la dècada dels 70 del segle XX! La sèrie era una creació d'Irwing Allen i estava basada en la pel·lícula del mateix nom, que va ser estrenada l'any 1961. Era la primera aparició del Sibius i enguant compleix 50 anys.


El submarí era una maqueta i totes les escenes submarines eren rodades dins d'una gran piscina i la resta era filmat tot en un plató. Des del punt de vista tècnic, els efectes especials eren força deficients, però aleshores nosaltres no ens n'adonàvem. Estàvem enlluernats per aquell aparell instal·lat al menjador de casa que quan l'encenies i s'escalfaven les vàlvules feia màgia. Comparat amb les possibilitats que tenim ara, la televisió d'aquella època sembla poca cosa, però a nosaltres ens semblava tenir el món al nostre abast.

Àlbum i sobre de cromos de la sèrie

La pel·lícula i la sèrie tenien els mateixos personatges protagonistes: l'almirall Nelson i el comandant Lee, però els actors eren diferents. A la pel·lícula hi havia actors de prestigi: Walter Pidgeon, Robert Sterling, Joan Fontaine, Barbara Eden, Peter Lorre i Frankie Avalon, que era també l'autor de la música. A la sèrie, en canvi, només els dos protagonistes tenien un cert nom: Richard Basehart, l'almirall, i David Hedison, el comandant.

El Seaview de Montaplex

Però el que acabo de dir no és cert del tot. Sí que hi havia un actor que va participar en les dues produccions: Del Monroe. A la pel·lícula era Koswki; i a la sèrie, Kowalski! El gran Kowalski, a qui el comandant sempre demanava "control de daños" quan el submarí havia estat atacat. No sé exactament què ens deuria impressionar de Kowalski, potser era només el nom, però era sens dubte el personatge més estimat.

Kowalski, en el centre de la imatge, 
a la dreta de l'almirall Nelson i el comandant Lee

Potser... Ja sé què era! Kowalski era l'encarregat de l'altre element característic de la sèrie: el sonar. Si alguna cosa li donava especial era el ping del sonar, que era com la música de fons, la música dels nostres somnis. Escolteu!

26 comentaris :

  1. si, també era la meva sèrie preferida! I el submarí tenia una forma super futurista que encara m'agrada! La sèrie la vaig veure en blanc i negre perquè la meva tv no era de color i m'asembla que el color no va entrar fins el 76. Era en b/n?. El que no recordo son els sobrets aquest dels que parleu, jo havia vist uns altres sobres que venia un parell se submarinistes, el submarí i alguna cosa més.

    ResponElimina
  2. Amb el teu apunt i el complementari del Leblansky tinc un dilluns espès... recordo molt bé el submarí de plàstic cutre del sobre de Montaplex, però de la sèrie no en recordo absolutament res, com si no hagués existit mai. Potser les neurones se m'envelleixen...

    ResponElimina
  3. El gloriós "ping" amb reverberació, com el de la "màquina de fer ping" dels Monty Python! ^^

    ResponElimina
  4. Doncs jo encara pitjor que el LLuís, ni els sobres aquests de Montaplex, recordo. Devia ser l'època que ja treballava i anava a l'acadèmia al vespre, i no em quedava temps per veure la tele.

    ResponElimina
  5. Jo en canvi només recordo els sobres de Montaplex...en la versió per nenes, clar.
    Això del submarí ho hauria de preguntar al meu germà gran...però ens portem 7 anys i per aquelles èpoques imagino que ell ja jugava a d'altres jocs ;-)

    ResponElimina
  6. Carme J ha dit...

    També la veia quasi sempre, però reconec que el que més m'entusiasmava era el guaperes del capità per molt estaquirot que fos !!!

    ResponElimina
  7. Enric, cal canonitzar a Kowalski ja! Santo súbito, proclamo, haw, haw!

    ResponElimina
  8. Quins records! Els dissabtes a l'horabaixa que diuen els illencs era d'obligat compliment contemplar les aventures sota l'aigua d'aquesta sèrie en aquella tele en blanc i negre. Quins temps aquells!

    ResponElimina
  9. Gràcies Enric!!!. Una gaudida d'allò més intensa ha estat retrobar-me en aquest bloc al Sibius (per mi sempre serà Sibius)i fer remembrança d'aquelles tristes tardes de dissabte dels 1960's.
    Recordem que el Sibius tenia dos fills que sortien de les seves entranyes: 1) El minisub, un submarí de petit format idoni per endinsar-se en les zones on el Sibius no hi passava i 2) l'aerosub que podia sortir a la superficie i volar per l'espai.

    ResponElimina
  10. Aris, he afegit les dades de les temporades en blanc i negre i les de color: 1964-1965, en b/n; 1965-1968, en color.

    El 1976 segur que hi havia tele en color perquè a casa la vam comprar per veure el Jocs Olímpics de Mont-real.

    De sobrets Montaplex amb submarí n'hi havia quatre: el que dius tu, el del Sibius, el del SIUM sol i un altre amb el SIUM, la lanxa, la caravel·la i el cuirassat.

    ResponElimina
  11. Lluís, està clar que no et va deixar cap mena d'empremta. Deuries tenir el cap en altres coses.

    ResponElimina
  12. Clidice, a vegades encara em sembla sentir-lo!

    I els homes que diuen ni!

    ResponElimina
  13. Brian, però ara deus ser tu qui té temps i nosaltres no :-)

    ResponElimina
  14. Carme de la maleta, els Montaplex "Niñas", "Mi cocina", "Cocinando", "Pescadería", Peluquería", "Mis cubiertos"...

    ResponElimina
  15. Carme J, les noies teníeu autèntica fixació per determinats actors de sèries. Recordo, per exemple, la bogeria amb el doctor Gannon (CHad Everett), de "Centro médico".

    ResponElimina
  16. Leb, haurem de buscar la imaginaria adequada per aquest magne esdeveniment.

    Proposo un berenar nostàlgic a ca meua, amb berenar, per les vacances de Nadal.

    ResponElimina
  17. Ricard, ens fem grans i cada cop recordem coses més antigues :-)

    Sí que és veritat que esperàvem entussiasmats els dissabtes tarda-vespre. No oblidem la "Sesión de tarde"!

    ResponElimina
  18. Miquel, se m'havia passat. He afegit les dades a l'apunt.

    Home, tristes... Bé, cadascú és un món. El que sí recordo és que eren llargues, sobre quan a la "Sesión de tarde" se li afegia el 5 Nacions de rugbi.

    ResponElimina
  19. Una de les meves sèries preferides de quan era petit, però al final els capítols eren bastant avorrits perquè sempre passava el mateix !!, sempre sortia un monstre que sacsejava el submarí.
    Recordo detalls curiosos com quan un submarinista sortia a l'exterior i els de dins es quedaven mirant com pujava la boleta jaja, o el paper que treia l'ordinador, era una simple ona sinusoïdal !! jaja. Anys després han tornat a repetir algun capítol i un s'adona de lo dolents que eren els efectes especials, era una sèrie feta amb un pressupost petit ... però a mi de petit m'encantava !!

    ResponElimina
  20. Com m'entendreixen els finestrals frontals del Sívius, obra major d'un expert en tancaments de "carpinteria metálica".

    ResponElimina
  21. Pensant en vells records televisius dels dissabtes tarda dels 1960's, m'ha vingut a la memòria el concurs "Cesta y Puntos", amb un tipus anomenat Daniel Vindel que feia de mestre de cerimònies i dues colles d'empollons en xandall dels dos col.legis que s'enfrontaven disposats a contestar-ho tot.
    Ho recordeu?

    ResponElimina
  22. Girbén, tu dius els finestrals, però mira que la llum...!

    ResponElimina
  23. Miquel, i tant que recordo "Cesta y puntos". No me'l perdia mai.

    ResponElimina
  24. Lluís, cert, vista ara els efectes especials són pedestres i la tecnologia fa riure. Però era encantadora, nosaltres molt innocents i no teníem gaire cosa més per mirar el món exterior.

    ResponElimina
  25. Arribo tard al post, però m'agrada molt. Jo també el veia, el "Sibius", i recordo perfectament el Kowalsky i la frase aquella del "¡Control de daños, informe!". El so del sónar era el toc definitiu, i poc després el vàrem tornar a trobar als primers compassos del tema, "Echoes", de Pink Floyd, a l'àlbum "Meddle", un tema que durava tota una cara de l'LP,cosa insòlita en aquells temps però que Pink Floyd eren capaços de fer.

    ResponElimina
  26. Jordi, no arribes tard. Una de les pegues dels blocs és que els apunts es van perdent en un pou sense fons; però hi són.

    No tenia present aquesta referència musical. A veure si la busco.

    ResponElimina