Segons estableix l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional, les conductes tipificades com assassinat, extermini, deportació o desplaçament forçós, presó, tortura, violació, prostitució forçada, esterilització forçada, persecució per motius polítics, religiosos, ideològics, racials, ètnics o altres definits expressament, desaparició forçada o qualsevol acte inhumà que causi greus patiments o atempti contra la salut mental o física de qui els pateix, sempre que dites conductes es cometin com a part d'un atac generalitzat o sistemàtic contra una població civil i amb coneixement de dit atac, reben el nom de crims de lesa humanitat.
[Font: Enfermedades y trastornos de la vida conyugal, del doctor Adrián Vander]
Ep, d'on surt aquesta il·lustració? És molt interessant! Ens interessa la bibliografia!
ResponEliminaGalderich, com que veig que tens pressa, t'he posat la referència.
ResponEliminaQue t'has quedat sense lectura? :-)
Dir que peca de masclisme ara no té gaire mèrit. Dir-ho quan és va publicar era un altre història
ResponEliminaMolt oportú el text d'acompanyament que has afegit. Sembla mentida que vinguem de temps com aquests.
ResponEliminaJa imagino el versemblant espill antagònic: "¿Tiene usted algunas caracteristicas poco masculinas?" (voz aflautada, mucha afición por los quehaceres domésticos, ideas de sumisión...); i també el seu morbós veredicte.
ResponEliminaOstres! M'imagino quant mal podien fer, publicacions com aquestes en tantes noies d'aquella època.
ResponEliminaI jo em pregunto: quina era la solució proposada...
¿Fer-se Madre Superiora d'una escola de monges?
Un document veritablement increïble!
El doctor (?) Adrián Vander diu que es poden curar aquests trastorns. Fora interessant saber quins mètodes proposava. Riuríem una estona... o potser hi ploraríem.
ResponEliminaSobre el que comenta en Girbén, recordo un general, amb les mans tacades de sang, que tenia un veu aflautada. El seu cas, no tenia tractament...
Garbí, cert; en molts casos te la jugaves i t'arriscaves a ser exclòs socialment.
ResponEliminaAllau, i sembla mentida que encara es repeteixin moltes d'aquestes actituds.
ResponEliminaGirbén, t'ho imagines bé. En tinc la prova!
ResponEliminaCarme, un mal terrible que em pogut comprovar en les nostres mares o les mares dels nostres amics i coneguts, i en la societat en general. I encara ara en veiem les conseqüències.
ResponEliminaLa solució, aquest vespre.
Jordi, quants impostors hi ha darrere l'etiqueta de "doctor"!
ResponEliminaPrimer fa riure, però quan veiem el mal que ha fet, n'hi ha per plorar.
Erotisme exagerat? pobreta, si li mira amb cara ben bufona i ell, a sobre, s'emprenya. Molt millor poc femenina que amb tetes de plàstic i celles depilades.
ResponEliminaI la curació deu ser a cop de bisturí, oi? tampoc hem canviat massa.
Bon Nadal, Enric.
kalamar, tens tota la raó. Poc a canviat. Continuem atrapats de la servitud d'haver de donar una determinada imatge.
ResponEliminaBones festes!
Interessantíssima aquesta entrada. No acabo d'entendre ben bé allò d'erotismo exagerado.
ResponEliminaA l'Enric i a tots els seguidors d'aquest magnífic bloc els desitjo Bones Festes i Any Nou
Gràcies, Miquel; igualment.
ResponEliminaAquesta visió malaltissa és la de la pròpia ment malalta de l'inquisidor, que veu allò que el crema per dins.
Bones festes a tots!
ResponElimina(Després d'aquesta entrada, no em trobo gaire bé, però diu que tinc cura ;-))
Miraculosa, tu com a dona saps què han sentit milions de dones castrades psicològicament per aquests depredadors de la moral!
ResponEliminaBones festes!
Venim d'un passat terrible...
ResponEliminaI d'un present no massa prometedor. Segons aquest Estatut de Roma, diria que en Boi Ruiz podria ser acusat de criminal, no?
Lluís, sí, sembla mentida que hi hagi gent que hagi sobreviscut a tanta amputació psicològica.
ResponEliminaEn Boi o molts d'altres podrien ser acusats d'atemptar contra els drets més elementals de l'individu i de la societat.