Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March
Avís: A causa d'haver estat bloquejat el compte principal de Bereshit, han desaparegut les imatges dels articles d'aquest blog. Lamentem les molèsties causades per aquest fet, del qual no hem rebut cap explicació per part de Blogger. Anirem reposant el material gràfic en la mesura del possible.

dilluns, 26 de desembre del 2011

Et sents poc femenina? [03]


El doctor Vander ha deixat molt clar que la feminitat o masculinitat d'una dona ve marcada, en part, per característiques morfològiques. Com que en cap moment esmenta la genètica, haurem de pensar que Vander accepta aquella vella teoria racista que relaciona la maldat amb les transformacions fisonòmiques: la fisiognomia. No em refereixo a l'estudi positivista del gest, utilitzat en l'art i en la interpretació, sinó la seva vesant esotèrica, tan explotada al llarg de la història, que afirma que les malalties i les seves repercussions físiques estan relacionades amb la mala conducta moral.

Tot i així, com que deu acceptar el lliure albir que l'Església es va inventar per eximir Déu de cap responsabilitat, en aquesta làmina torna a indicar quines són les conductes que poden dur la dona a convertir-se en un ésser amb desequilibri de la personalitat i abocada a la neurosi. Una dona preocupada per ella mateixa és una dona insatisfeta.

[Font: Enfermedades y trastornos de la vida conyugal, del doctor Adrián Vander]

11 comentaris :

  1. Bé, com que insisteixes en el tema, ho reconec: em sento poc femenina, si. I això que ni fumo, ni bec, ni vaig amb... Vespa. :-))))

    ResponElimina
  2. Dóna molt de si aquest tema, no?

    Veus, Lior? Jo vaig anar amb vespa una temporada i no em va provar :-))))

    ResponElimina
  3. És curiós com el beure i el fumar no estan a la franja de l'excés...

    ResponElimina
  4. Lior, per fi has reaccionat! Reconèixer el problema és el primer pas. "Hola, em dic Lior, i em sento poc femenina" ;-)

    Bé, no sé si treballes o tens vacances, però que tinguis una bona setmana.

    ResponElimina
  5. Miraculosa, havia triat el tema per passar aquest dies. No pateixes que deixaré de donar-vos la tabarra amb el tema.

    Llàstima això de la Vespa... Conduïes tu o el Gregory Peck?

    ResponElimina
  6. Galderich, jo diria que la franja del mig és la que provoca les conseqüències de la darrera franja. Però només en les dones!

    ResponElimina
  7. No és cap tabarra, Enric. És divertit.
    Anava a respondre al Galderich i ja m'he trobat el teu comentari.

    Jo diria que la franja del mig és per joves, solteres i eixelebrades, que están mig perdonades. Sempre i quan,com tu ben dius, no tingui conseqüències en la tercera (He dit!).

    El cas és que la meva aventura amb la vespa va ser ja de casada i afillada. Demano hora al Dr. Vander?

    :-))))

    ResponElimina
  8. sort de la darera imatge, Estic salvada! vaig alletar al meu nen, amb penes i dolor, durant sis mesos!

    ResponElimina
  9. kalamar, això és abnegació!

    ResponElimina
  10. Sort que la teva experiència amb la Vespa va ser posterior a l'acompliment dels teus deures materno-maritals! Altrament, t'hauries hagut de passar la resta de la vida depilan-te el bigoti amb cera diariament, de la pelambrera amb la que hauries estat castigada per l'altíssim. :-)))

    ResponElimina
  11. I jo que no vaig saber que pertanyia a l'espècie (perquè és evident la diferència d'espècie) de les femelles fins que vaig anar a l'escola! Fins als sis anys a ningú se li havia acudit comentar-m'ho! Així acaba creixent una, sense referents per culpa del poc seny dels pares. Sort de les monges que m'ho van remarcar!

    ResponElimina