Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March
Avís: A causa d'haver estat bloquejat el compte principal de Bereshit, han desaparegut les imatges dels articles d'aquest blog. Lamentem les molèsties causades per aquest fet, del qual no hem rebut cap explicació per part de Blogger. Anirem reposant el material gràfic en la mesura del possible.

dimecres, 28 de desembre del 2011

Et sents poc femenina? [i 04]


Acabo amb aquestes postals nadalenques amb dues il·lustracions més. La primera, perquè quedi clar, si algú s'ha despistat, quines són les característiques femenines que atrauen els homes, i els trets masculins que atrauen les dones.  La segona és la torna. Després d'alliçonar tant les dones, els homes també poden comprovar si tenen cap característica poc masculina i mirar de posar-hi remei.

Estant tot tan ben estudiat i reglat és estrany que el món no funcioni millor, no? Jo us proposo un exercici. Pareu compte en els missatges de la publicitat actual i veureu que es continuen fent servir els mateixos estereotips del doctor Vander.

Serà que no tenim remei?


[Font: Enfermedades y trastornos de la vida conyugal, del doctor Adrián Vander]

15 comentaris :

  1. Veient la primera postal entenc, finalment!, el perquè del meu èxit en aquest àmbit.
    És curiós que anomeni la vanitat com a qualitat femenina, quan sou els homes, precisament (no pas jo, és clar, que acompleixo totes les directrius del Dr. Vander), els més vanitosos.
    I sí, la publicitat, mirada amb una mica d'atenció, posa els pèls de punta.

    ResponElimina
  2. Ui, qué va! tenim alguna excepció, les noies dels anuncis de perfum, gens recatades, totes unes fresques, com les fragàncies. Aixó sí, aquesta publicitat manté uns esquemes conservadors des de fa una pila d'anys (chico y chica siempre a punto de caramelo)

    ResponElimina
  3. Unes fresques, kalamar! Avui m'he quedat una mica més tranquil·la, perquè a "recatada y trabajadora" no m'atraparien les fresques "femenines" dels anuncis.

    Enric, veig que també has tingut un récord per la Xita. Quan jo era petita, el xiquet del poble que em feia més por perquè tirava pedres a les xiquetes, ho va pagar, perquè, després, d'adolescent, l'anomenàvem "la Xita mona", i li ha quedat així :-)))) és que era (i és) la prova palpable que l'home ve del mono.

    Entre aquí i a cals Hasbarats, avui hi ha un desori general!

    ResponElimina
  4. Ja anava bé jo, Enric. Imagino la feinada del il·lustrador a l'hora de representar un "andar suave y blando" :)

    ResponElimina
  5. Per divendres he programat un petit vídeo d'uns britànics brillants -solen ser-ho-, que en fan la síntesi de tot plegat :) Curiós que justament s'hagi sotmés a la meitat de la població terrestre i encara hi hagi gent que no ho veu exactament així.

    ResponElimina
  6. la meva mare té un llibre com aquest, potser es el mateix, li tindre que fotografiar i penjar una pàgina...

    ResponElimina
  7. Lior, cert, els homes són els vanitosos. És clar que el dr. Vander no està prou ben informat o és maliciós. Segurament, totes dues coses alhora.

    ResponElimina
  8. kalamar, però, a més de reproduir els esquemes de sempre, els anuncis proposen models falsos, que produeixen frustració o emmascaren la realitat.

    ResponElimina
  9. Miraculosa, sí, pobra Xita. Però només es tracta de la mort oficial d'un personatge: de Xita n'hi ha hagut més d'una.

    Les noies dels anuncis de perfums no crec que siguin unes fresques. Són princesetes com les dels contes protagonitzant un món irreal, com els dels contes.

    ResponElimina
  10. Girbén, molt bona! I fer-ho, a més, donant una imatge negativa!

    ResponElimina
  11. Clidice, estarem a l'espera d'aquest vídeo!

    La meitat de la humanitat sotmesa, i ja va sent hora de fer un cop de timó. Però per això fa falta que les dones creguin en elles mateixes. Hi ha molts comportaments enquistats, tant d'un costat com de l'altre.

    ResponElimina
  12. Aris, de pas pregunta-li què en pensa.

    Hem preguntat mai a les nostres mares quin és el grau de satisfacció de les seves vides?

    Jo tinc algunes respostes, inclosa la de la meva mare, obtinguda de forma indirecta. Però ara no és el moment de posar-se a plorar.

    ResponElimina
  13. Els homes som els vanitosos?

    Els i les que manteniu aquesta dicotomia entre mascles i femelles em sembleu més vanitosos (qualitat de mancat de realitat segons l'IEC) que qui vol pensar ens humans, en persones, en individualitats.

    Ja em perdonareu... anar a repassar les pròpies experiències personals pot ser molt emotiu però gens alliçonador. I poc enriquidor. Em sembla que hi ha altres maneres d'interpretar la vida. Viure i reviure el passat pot ser humorístic, graciós i semblar intel·ligent. Jo diria que com a exercici especulatiu pot ser divertit.

    La diversió ajuda a canviar la forma de veure les coses o és només una forma de revolcar-s'hi?

    ResponElimina
  14. Gatot, aquest és un bloc seriós que, de tant en tant, rescata actituds el passat per reflexionar sobre què som i d'on venim. Les experiències personals serveixen per il·lustrar la realitat. No l'expliquen, però sí que ens orienten sobre quins han estat els resultats de l'educació rebuda i com ens ha afectat. Fer-ho amb humor és una opció: pot resultar terapèutic.

    La meva experiència amb l'educació castrant a les dones és tràgica i t'asseguro que no m'hi rebolco.

    Refrescar el passat ajuda a comparar-lo amb el present i a treure'n conclusions. Com ho fa cadascú no és cosa nostra.

    Benvingut al bloc, Gatot!

    ResponElimina
  15. Segueixo pensant que només la fisiologia fa diferents les persones en determinats aspectes. Reflexionar sobre el passat -si es coneix- està bé però el passat no es cansa de recordar-nos que els humans no aprenem la lliçó.

    M'agrada la publicitat i el grafisme i el llenguatge que utilitza. Però es pot presentar de moltes maneres.

    Però ets a casa teva i és el teu el criteri el que val. Gràcies per la benvinguda. Sort.

    ResponElimina