...ensenyaven a les dones que el món era dels homes
diumenge, 11 de desembre del 2011
Once upon a time... [02]
Etiquetes de comentaris:
erotisme
,
imatges incorrectes
,
Once upon a time...
,
publicitat
,
sexe
,
violència de gènere
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(
Atom
)
La publicitat ens defineix en cada moment. Molts anuncis antics aconsegueixen fer-nos posar vermells. El que ara és escandalós abans era normal. Millorem, malgrat tot...
ResponEliminaAl llit amb la corbata posada? Ara s'han passat!
ResponEliminaJo el que trobo pitjor d'aquest anunci és l'esmorzar al llit. No ho soporto i no li veig cap mena de gràcia! No entenc que això es vengui com el súmmum del luxe...
ResponEliminaostres, aquest anunci, les feministes el possaran a caldo...que bo! es del temps que els anuncis de tabac no estaven prohibits!
ResponEliminatot és indecent, anunci, corbates i senyora, com també l'anunci d'ahir de la nena emperrucada. Ens queden molts més Enric? així i tot, avui encara n'hi ha de l'estil!
ResponEliminaEastriver, jo crec que els anuncis actuals no han canviat tant. S'han tornat més subtils, però la dona com a objecte és present contínuament, i s'accepta.
ResponEliminaAllau, segur que la corbata mostra el que els llençols amaguen.
ResponEliminaGalderich, jo tampoc he entès mai quina gràcia té l'esmorzar al llit. El servilisme, sí.
ResponEliminaAris, de tabac també en tinc algun. Però com diu la kalamar, anuncis d'aquest estil encara se'n fan. I alguns passen com si res.
ResponEliminakalamar, estic embrancat amb tres apunts que porten feina, així que m'he buscat un entreteniment per omplir buits. N'hi ha uns quants, però els aniré allargant.
ResponEliminaEncara que resultin repulsius, inquietants, de mal gust... diuen molt de la nostra societat i d'allò que hem acceptat i que acceptem.
Aquesta dona objecte ens ofereix una segona lectura no gaire difícil de fer: darrere hi ha una minyona (a l'època probablement negre; ara més aviat hispana) que fa la feina dura i permet a la mestressa de casa anar a la perruqueria i al fitness tot sovint.
ResponEliminaComme il faut! Jo li porto l'esmorzar al llit cada diumenge al meu home :-)))
ResponEliminaBrian, i segurament podríem fer més lectures. Una altra de possible és el benefici que algunes dones han obtingut del servilisme. Molts homes, creien que eren ells qui duien la batuta, ignoraven la realitat.
ResponEliminaMiraculosa, no preguntaré si te'l trobes amb corbata o sense.
ResponElimina