Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March
Avís: A causa d'haver estat bloquejat el compte principal de Bereshit, han desaparegut les imatges dels articles d'aquest blog. Lamentem les molèsties causades per aquest fet, del qual no hem rebut cap explicació per part de Blogger. Anirem reposant el material gràfic en la mesura del possible.

dijous, 15 de desembre del 2011

Once upon a time... [03]




...cadascú ocupava el seu lloc a la vida

16 comentaris :

  1. Deu ni do, impossible resumir-ho de manera més gràfica.

    Quan es esquincem les vestimentes per com és tractada la dona en altres cultures, hauríem de recordar que d'això fa quatre dies mal comptats.

    ResponElimina
  2. avui en dia seria politicament incorrecte i acabaria davant d'algun jutge...
    n'hi ha una que m'agradat, el d'elles disfruten dels invents...

    ResponElimina
  3. Ara la diré grossa:

    Mirant-ho amb retrospectiva, ja m'està bé que cadascú tingui el seu paper. Això de què tots havíem de fer de tot ha acabat que som les dones les que fem de tot.
    Això em donaria per fer un escrit llarg i ben organitzat, que aquí no és el cas.

    Hi ha una generació de nens demonitzats perquè els agradava jugar a pilota, pegar-se i jugar a pistoles a l'hora del pati. I una colla d'adolescents que vam jugar a l'unisex i ens vam perdre cultivar la feminitat externa: faldilles, talons, pintallavis, escots, cabelleres...

    A hores d'ara, defenso que cada sexe ha de tenir el seu rol.

    Au, ja he pontificat, que vaig veient que és el que m'agrada fer!

    ResponElimina
  4. Brian, tens tota la raó. Aquesta és una de les coses que vull fer veure amb aquests apunts, que d'això va quatre dies i que molts esqueles i comportaments es continuen reproduint.

    ResponElimina
  5. Aris, el que t'agrada té altres lectures que segurament no van copsar en el seu moment. De tots és l'únic que té un component "intel·lectual".

    ResponElimina
  6. Miraculosa, no sé què dir. El comentari és tan personal que no sóc ningú per contradir-te.

    Només se m'acut que, seguint la mateixa argumentació, hi ha una generació de nens que no van tenir l'oportunitat de manifestar la part externa de la seva agressivitat.

    Tant un comportament com l'altre em resulten atàvics. Però, és clar, posats a triar, em quedo amb l'exteriorització de la feminitat.

    De tota manera, les expressions més magestuoses de feminitat me les han fet sempre de paraula. Em pot agradar una dona enfilada sobre unes sabates de taló d'agulla, però m'agrada més que em diguin què senten quan són allà dalt!

    ResponElimina
  7. s'ha de reconèixer que els dibuixos són simpàtics i que ser una first lady no està gens malament..ara, el més irritant, que siguem tan maldestres!

    ResponElimina
  8. deixem-ho en això, en un testimoni d'allò que, malgrat ens pesi, encara és. I el mal no és que sigui per voluntat, sinó per imposició. Perquè això si, a mi no m'interessen les màquines, sinó que funcionin, en canvi al meu parello li encanta fer-les funcionar. I no és per educació, el meu pare és dels "meus" i ma mare dels que tot el dia van amb un tornavís a la mà.

    ResponElimina
  9. "pots menjar, pots inventar, pots fer un touchdown, pots pilotar, pots presidir el pais i pots arreglar el que et vingui en gana, però mentre sigui dalt d'aquesta talons d'agulla m'aniràs darrere com un gosset".
    Això és el Girl Powah, i hi continuarem caient de potes durant generacions.
    I amb molt de gust.

    ResponElimina
  10. Volia expressar la sensació d'anar sobre uns talons d'agulla impressionants, però després del comentari anterior poc més es pot afegir !!!
    Més que establir un rol per a cada sexe, no és més adient establir un rol per a cada persona? TOTS, som iguals i ben diferents, per sort!

    ResponElimina
  11. kalamar, dona, només s'és maldestre en un món on la destresa ha de seguir unes normes no consensuades. Cadascú té "una manera de fer".

    ResponElimina
  12. Clidice, com diu la Carme J més endavant, cadascú és cadascú, i està bé que els rols s'adaptin a les circumstàncies personals i no a les imposicions de genere.

    ResponElimina
  13. Gudari, tu ho has dit. La gràcia està en el pacte no escrit que guia els nostres instints. La seducció és això: rendir-se als instints`, però sense perdre de vista la punta de raó que ens permet gaudir de l'instint sense convertir-lo en agressió.

    ResponElimina
  14. Carme J, tens tota la raó. La individualitat ens diferencia dels animals. Som únics i diferents en una societat d'iguals.

    ResponElimina