Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March
Avís: A causa d'haver estat bloquejat el compte principal de Bereshit, han desaparegut les imatges dels articles d'aquest blog. Lamentem les molèsties causades per aquest fet, del qual no hem rebut cap explicació per part de Blogger. Anirem reposant el material gràfic en la mesura del possible.

dimecres, 11 de gener del 2012

El mapa del cor de la dona


El Map of the Open Country of a Woman's Heart (entre 1833-1842), de D. W. Kellogg, pertany al gènere dels que s'anomenen mapes de la condició humana, que es van posar de moda al segle XIX i que arriben fins als nostres dies amb els populars plànols de línies de metro amb continguts diversos.

Aquest mapa del cor d'una dona, que podem comparar amb el mapa del cor de l'home, ens diu molt sobre el que l'artista i la societat pensen de les dones i quina és la idea de feminitat del segle XIX. El text afegeix sota el títol "Es mostren les comunicacions internes, els indrets i els perills que s'hi pot trobar el viatger", i afirma haver estat dissenyat per una "dama". D'acord amb aquesta ruta, l'amor és al centre del cor d'una dona, i els sentiments (que inclouen el sentit comú, la prudència, l'esperança, l'entusiasme i l'amor platònic)  ocupen una part important de tot el territori. Aquestes regions fan frontera amb les zones perilloses del cor d'una dona: l'egoisme i la coqueteria suposen un parany per als viatgers. Les regions més grans, l'admiració i l'atracció per la moda del vestir suggereix que les dones són essencialment frívoles i superficials.

El mapa fa de bon mirar. Hi ha molts detalls i paga la pena dedicar una estona per observar quina relació s'ha fet entre dibuix i concepte. Per exemple, em semblen encantadores les Piràmides de la Moda i que l'únic mar s'anomeni de la Riquesa, amb l'estuari de les Joies, i que les Terres Altes del Matrimoni estiguin al costat de la Serralada de l'Especulació. Queda clar que el mapa no el pot haver dissenyat una dona perquè s'estaria posant en... evidència.

Per cert, no hi he sabut veure el sexe per enlloc. Potser és que les dames i els cavallers no parlen ni de reproducció ni de pulsions, com no sigui amb els criats.

25 comentaris :

  1. Encantador, encara que segurament políticament incorrecte. Què bé tot el políticament incorrecte... avui encara li posarien una demanda al dibuixant.

    ResponElimina
  2. Ha, ha... em recorda un d'aquests correus que s'envien amb acudits. La primera imatge amb el subtítol "dona" és un comandament d'avió on tots els botons tenen alguna paraula com la d'aquest mapa.
    La segona imatge amb el subtítol "home" és un interruptor pelat, tipus palanca, amb un on i off...

    ResponElimina
  3. Caram! Creus que algú s'haurà entretingut a fer actualització en versió GPS pels dos gèneres? Resultaria molt pràctic! ;-)

    ResponElimina
  4. També recordo el que diu en Galderich. Són divertits, però ... vaja, de ben segur que una dona no donaria tantes pistes ^^

    ResponElimina
  5. un plànol molt simplificat...a la realitat és molt més complexe....encara no s'ha arribat a entendre

    ResponElimina
  6. Molt victorià :) Amb les dones d'ara no serviria.

    ResponElimina
  7. Esta muy bien el blog, no lo conocía hasta ahora, me pasaré más a menudo a leerlo. Aprovecho para felicitarte el 2012, un saludo!!

    ResponElimina
  8. Eastriver, sí que és cert que el que és políticament incorrecte resulta atractiu, sempre i quan tinguem esperit crític i sapiguem reflexionar al respecte.

    ResponElimina
  9. Galderich, segurament el mapa del cor de l'home estaria dominat per una àmplia zona boscosa anomenada "instint", amb unes fronteres plenes de tribus intentant controlar el creixement d'aquell perillós fenomen natural que fa perillar les seves vides.

    ResponElimina
  10. Carme de la maleta, actualitzat i tot continuaria sent un mapa complex, per sort.

    ResponElimina
  11. Clidice, a això em referia quan diu que està pensat per una dama. Seria una traïció!

    ResponElimina
  12. Garbí, segurament la misteriosa 4a dimensió deu ser dins el cervell de les dones.

    ResponElimina
  13. Aris, eren frikis? Ara no? Jo encara sento dir coses sobre les dones que posen els pèls de punta!

    ResponElimina
  14. Alyebard, potser ara caldria fer un plànol urbà!

    ResponElimina
  15. David del Bass, gracias por la visita. Ya he visto en tu blog que te interesan las cuestiones relacionadas con la interacción humana ;-)

    ResponElimina
  16. He trobat molt acollidora la regió muntanyenca de les pells i del Cashmere. La Lady és una senyora segur, i tan fredolica com jo.

    ResponElimina
  17. kalamar, vols dir? Em sembla tot plegat molt descaradament tendenciós com perquè ho subscrigui una lady, fins i tot en aquella època.

    ResponElimina
  18. Enric, desgraciadament també hi ha molta senyora de doctrina caverna que ens fa molt mal a les dones..

    ResponElimina
  19. Segur que, de fer un mapa similar per al sector masculí, en lloc d'un cor sortiria una polla, haw, haw!

    ResponElimina
  20. Genial! Que ben retratats hi surten tots els tòpics sempiterns!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com no han d'estar ben retratats, Sícoris, si estan descrits pels mateixos que els han creat!

      Elimina
    2. Això encara li dóna un toc més còmic (o irònic, si vols) a tot plegat. Humor involuntari, vaja!

      Elimina
  21. Tot plegat bastant masclista.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, Javier. Venint del segle XIX ja ens ho podíem esperar. Però és més trist que molts d'aquests tòpics es continuïn mantenint, com es pot veure a la publicitat, per exemple.

      Elimina