Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March
Avís: A causa d'haver estat bloquejat el compte principal de Bereshit, han desaparegut les imatges dels articles d'aquest blog. Lamentem les molèsties causades per aquest fet, del qual no hem rebut cap explicació per part de Blogger. Anirem reposant el material gràfic en la mesura del possible.

divendres, 6 de gener del 2012

El secret de Sigrid i el Capitán Trueno



A la memòria de Víctor Mora, creador i guionista del Capitán Trueno, nascut el 6 de juny de 1931 i mort el 17 d'agost de 2016,  quan es complien 60 anys de l'aparició editorial del cavaller nascut al Comtat d'Empúries


Quan vam començar a llegir els tebeos del Capitán Trueno als anys 50 i 60 el que ens atreia era el marcat concepte de justícia del cavaller de l'Empordà (després ho explico) i, sobretot, el valor que se li donava al concepte d'amistat que l'unia als seus companys de viatge: Goliath i Crispín. De fet, eren els valors clàssics de les novel·les d'aventures, però ara traslladats als tebeos. Acostumats a les narracions costumistes, més o menys còmiques, més o menys àcides, del TBO o de les publicacions de Bruguera, el Capitán Trueno donava una dimensió nova a aquelles lectures de consum ràpid però repetitiu.

Iniciant el seu periple a les croades, al costat de Ricard Cor de Lleó, lluitant contra els infidels sarraïns per alliberar Terra Santa, de la mà d'Ambrós (Albuixec, 31 d'agost de 1913 - 30 de setembre de 1992), el dibuixant, i de Víctor Mora, el guionista, van tenir l'oportunitat d'acompanyar-lo viatjant per tots els pobles i civilitzacions repartits pels continents i mars coneguts, des de 1956, any de la publicació del número 1.


Carta marina, d'Olaus Magnus (1539)


Com que no hi ha cavaller sense princesa que l'esperi eternament que torni de repartir justícia, a Thule feia mitja la nòrdica Sigrid. Thule no és un nom gratuït. Els gots anomenaven Tiel o Tiule les terres remotes en general. L'origen d'aquest indret mític està en la descripció que el geògraf grec Píteas de Massàlia (380-310 aec) va fer d'una illa amb què va topar en un dels seus viatges, i que estaria situada a l'Atlàntic Nord. Tolomeu la situa a les actuals Shetland, d'altres pensen que podria ser Islàndia o algun punt de la costa de Noruega i la carta marina d'Oleg Magnus (1539) la situa entre les illes Òrcades (sobre Escòcia) i Islàndia.

A banda que Sigrid era rossa i bonica -com les turistes europees que començaven a envair les platges de la Costa Brava-, no despertava en nosaltres cap mena d'interès. Res en sabíem del descans del guerrer i res insinuaven, tampoc, les aventures dels tebeos ni tampoc ho hauria permès la censura.

El tàndem Ambrós-Mora és el clàssic, però també eren molt bons els primers dibuixants, Ángel Pardo i Fuentes Man, que van substituir Ambrós quan ho va deixar el 1965. Les aventures del Capitán Trueno s'han allargat durant més de seixanta anys, amb reedicions, silencis i tornades poc afortunades. Per això va ser una gran sorpresa veure que Ambrós i Mora es tornaven a unir per editar una nova i darrera aventura testamentària del Capitán Trueno. Excepte per als fans del capità, aquesta tornada va passar mig desapercebuda perquè aquesta historieta de vuit pàgines va ser publicada dins la Historia de los cómics que Toutain i Javier Coma van editar el 1983: El adivino de los ojos muertos. Més tard, el 1996 amb el títol de Capitán Trueno, fill de Empordà, l'Ajuntament de Castelló d'Empúries va traduir i reeditar aquesta darrera aventura. Per què Castelló d'Empúries? Doncs perquè la vila natal del capità i on hi ha les restes del seu casal és Sant Martí d'Empúries (molt a prop de Castelló d'Empúries tot i pertànyer a l'Escala). No hi ha mite que no acabi tenint la seva bíblia, la seva llar i la seva tomba.


Restes del casal del Capitán Trueno a Sant Martí d'Empúries
Foto: Bedri


Però el més sorprenent d'aquesta nova aventura publicada a la Historia de los cómics va ser que allò que mai havíem pensat es va fer realitat en una sola i única vinyeta en què Sigrid, insinuant la seva nuesa, i el capità jeuen al llit.




No va representar cap trauma i l'estranyesa va ser relativa (anys més tard tornaria a sortir més nua, però aquesta no és la nostra Sigrid). De tota manera, després d'aquesta nova realitat vaig fer una nova relectura de les aventures i no vaig ser capaç de mirar Sigrid amb els mateixos ulls.




I posats a humanitzar els personatges atribuint-los necessitats biològiques, per què s'ha buscat en la relació de Crispín i Golith més contingut que no pas deixaven veure el text i el dibuix? Per què serà que sempre corre més tinta per les coses menys evidents? Potser serà perquè de la mateixa manera que l'esperit d'aventura omplia els buits d'una realitat prosaica, les relacions dels personatges es definien segons les pulsions conscients o inconscients que la mateixa realitat negava. El mateix ha passat amb Roberto Alcázar i Pedrín, Batman i Robin, o de Tintín, tots ells prou asexuats perquè, com en els quaderns de pintar, cadascú triés els colors que el representaven! I ara m'adono que tots aquests jovenets acaben en -in.


The end

Sigrid i el Capitán Trueno
Jesús Blasco

24 comentaris :

  1. je je, jo era més del Jabato i el Capitan Trueno el vaig llegir més tard. He arribat a conèixer a Victor Mora perquè va fer amb Carlos Giménez Dani Futuro i per una sèrie de questions varem coincidir en la presentació a la llibreria Continuarà, quan estava al carrer dels Templers.Uns grans professionals, aconsello "El dibujante en Invierno" de Paco Roca per saber més sobre Victor Mora. Molt bona entrada

    ResponElimina
  2. Jo també era més del Jabato, però també llegia el Capitan Trueno. Què bé que m'ho passava amb les seves aventures. Tampoc he volgut anar a veure la pel·lícula. Preferia quedar-me amb els records de la meva infantesa.

    ResponElimina
  3. Per posar l'excepció que confirma la regla, en Terenci Moix també li agradava de veure parelles d'homosexuals en tots el còmics.

    ResponElimina
  4. Caram amb la Sigrid, tota una valkíria i un record de la turista maciza y rubia. No es va enamorar de cap moreneta de la terra?

    ResponElimina
  5. Aris, gràcies. Jo era de tot el que queia a les meves mans. A casa el avis, TBO i Bruguera; a casa, Jabato, Capitán Trueno, Hazañas bélicas i El hombre enmascarado.

    Carlos Giménez m'encanta!

    ResponElimina
  6. Ricard, jo també m'ho passava molt bé. Tinc un record inesborrable.

    No he anat a veure la pel·lícula no per preservar res, sinó perquè vaig veure el tràiler i em va semblar un nyap. I sobretot, res a veure a com pintava el projecte inicial amb el Bajo Ulloa.

    ResponElimina
  7. Jordi, jo em penso que la ficció en general conforma un món que funciona sol; que ens arriba com un tot que té sentit, però on hi anem posant coses que pertanyen a la nostra realitat fins configurar un producte que en el nostre cap és una deformació interessada de l'original. I en part aquesta deu ser la funció de l'art, de la literatura, de la música, el cinema i, és clar, el còmic.

    ResponElimina
  8. kalamar, tota una walkíria, però no és això el que s'intuïa en la Sigrid vestida; una dona molt més estilitzada.

    El que va passar, imagino, és que es van voler donar el gust de treure's de sobre tot el que s'havien reprimit amb la censura. Pensa que Sigrid i el capità es veien poc per evitar que ningú pensés que cohabitaven sense estar casats.

    No li recordo cap altra relació que no fos amb la princesa de Thule. El capità era cast :-)

    ResponElimina
  9. Enric, el Trueno ens ha donat dies i tardes màgiques a tots els seus lectors! I agraeixo que citis a dos dels seus dibuixants, autèntics genis de la tinta xinesa: l'Ambrós i qui va esdevenir el seu deixeble més avançat, el Frank Fuentes Man. Es parla sempre d'en Mora, però els seus guions sovint nedaven en la mediocritat, salvada sempre per la potència del dibuix d'Ambrós i més endavant d'en Fuentes Man. Potser la -relativa- mala sort que va tenir el Jabato és no poder comptar de bon començament amb cap d'aquests dos dibuixants.

    ResponElimina
  10. Leb, estic amb tu: el traç de Fuentes Man era exel·lent!

    ResponElimina
  11. És curiosa aquesta mania de sexuar els personatges y pretendre embolics amorosos. Són éssers superiors més enllà del bé i del mal, com una nova espècie d'hagiografia contemporània.

    O potser és això els que ens dona el morbo del Tintín, el Capitán Trueno, Micke Mouse, la Madre Teresa de Calcuta... en pilotes?

    ResponElimina
  12. Que passa amb el post d'en Bergman?
    Sóc jo que tinc problemes amb l'urdi o l'has retirat? No he tingut temps ni de copiar-lo!

    ResponElimina
  13. Lior, estava a mig fer i se m'ha escapat. Ara ja el tens un altre cop.

    ResponElimina
  14. Galderich, és una mania (que funciona) i que deu estar relacionada amb la necessitat d'omplir els "buits" de la història. Ho volem tot i no sabem què fer amb el silenci (del qual parlo en el següent post).

    ResponElimina
  15. Crispín y Goliat tenen rollo de oso i admirador, possiblement van coneixer en Trueno en una festa de cap de setmana del Bearcelona a l'Empordà. Potser son el cas més oso, el que menys en Roberto Alcazar. L'unica parella gay realment igualitària serien els Dupont i Dupond.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No m'imagino els Dupont i Dupond en plan incestuós, però de todo hay en la viña del señor. El Roberto Alcázar me l'imagino en plan falangista dominador.

      Elimina
  16. Jo m'ho llegia tot, però com el Capità no hi havia res. En el Jabato faltava la figura adolescent que era necessària per a que la jovenalla s'hi identifiqués. I Taurus no era ni de bon tros Goliath. Taurus tenia una personalitat plana, Goliath no. En fi, Krafa va ser el millor malvat, i Saladí digne de la seva llegenda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també m'ho he llegit tot, Xavier, i opino com tu: no hi ha color entre Trueno i Jabato. Pels personatges, les històries i pels guions.

      Elimina
  17. Per fi es va materialitzar l'autèntica relació entre el capità Trueno i la Sigrid!... res que ningú no sospités, però. És clar que la censura, tan òbvia i previsible gairebé sempre, tenia cops amagats: encara recordo aquella Margarita de Darnís, que amb sis o set anys ja era tota una vamp.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El cas de la Margarita de Darnís, Sícoris, és espectacular. S'aconsegueix driblar la censura convertint una provocadora adolescent en una nena de set anys. Sigrid no me la vaig imaginar mai com una amant de Trueno sinó com un "amor de lonh" trobadoresc, sempre inabastable.

      Elimina
  18. Recordo una de les aventures "El barco de hielo" on posen veles a un "iceberg" per dirigír.lo contra vaixells enemics. Fantástic. Fins llavors jo no sabia ven bé com eren els "icebergs"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una de les moltes coses que el Capitán Trueno ens oferia era això que expliques, Javier, descobrir coses i llocs que no coneixíem. Els tebeos ens van ensenyar a llegir, a obrir la ment i ens va portar cap als llibres.

      Elimina
  19. Jo encara guardo uns cinquanta tebeos que vaig trobar a casa dels meus peres quan van faltar. Les fulles estan grogues i alguns papers mal doblegats però ho guardo amb molt de carinyo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, Alícia. Només de tenir-los a les mans ens transporten al passat, al paradís de la infantesa.

      Elimina