Esencia de verbena (1930)

Pabellón artístico Valle

La Filmoteca Nacional de Espanya ha fet pública (també es pot trobar en DVD) Esencia de verbena (1930), subtitulada “Poema documental de Madrid en 12 imágenes”, d'Ernesto Giménez Caballero.

Giménez Caballero és un personatge molt peculiar dins del món artístic espanyol. Animador de la vida intel·lectual dels anys 20, va ser un dels impulsors de les avantguardes literàries: el surrealisme, l'ultraisme o el futurisme. Es va interessar pel cinema, i a més d'aquest documental, en va realitzar diversos més i va fundar el primer cineclub d'Espanya, en el cine Callao de Madrid, on es va estrenar L'age d'or, de Luis Buñuel. També va destacar com a il·lustrador, i seus són els cartells literaris futuristes que signava com GeCé.

Poc després de publicar Los toros, las castañuelas y la Virgen, afirmació irònica i esteticista dels valors castissos, va fundar la més importants de les revistes d'avantguarda espanyoles, La Gaceta Literària, on van col·laborar els membres de la generació del 27 i els grans artistes de l'època.

Però Giménez Caballero va ser també un dels primers intel·lectuals espanyols (segurament, l'únic autènticament brillant) que va abraçar obertament les idees feixistes, i va participar de forma destacada en la fundació de les JONS i en el naixement del moviment falangista (podeu veure l'apunt sobre el seu llibre ¡Hay Pirineos! Notas de un alférez en la IVª de Navarra sobre la Conquista de Port-Bou a & Piscolabis librorum).

El documental (fet abans de la seva conversió feixista) està molt influït en les seves associacions visuals i collages icònics per efectes expressius de les primeres avantguardes franceses. El film està integrat per 12 estampes que ofereixen diferents visions de les verbenas madrilenyes. Una descripció desinhibida, irònica i surrealista del que eren les fires i les festes populars en el Madrid del primer terç del segle XX, i que es pot fer extensible a les altres ciutats de l'Estat. No he trobat res semblant filmat a Barcelona (tret del vídeo-collage Barcelona 1950, fet a partir de la pel·lícula Apartado de correos 1001, on surten les Atraccions Apolo), però no desisteixo. La pel·lícula vol ser l'essència d'aquelles festes, d'allò que les nodria, les atraccions tradicionals, i que constituïa el territori lúdic popular: autòmats, ballarines, parades de menjar, imatges religioses, organillos madrilenys, gegants i capgrossos, barraques de fira, carrusels, cavallets, òrgans mecànics, rodes, gronxadors mecànics, tir al "pim, pam, pum", nans, teatres meravellosos amb ninots mecànics, disfresses, paròdies toreres, jocs mecànics, focs artificials, barraques fotogràfiques... I també tot allò que de forma accidental constituïa un espectacle social més o menys espontani: casaments, processons, la multitud; o l'espectacle de la complicitat sexual: la mirada lúbrica a les cuixes d'una noia que s'ajusta les mitges, una parella que passeja i es besa...

Destaca el Pabellón Artístico de Antonio Valle, una barraca dedicada als autòmats que repeteixen cíclicament els moviments, a 30 cèntims l'entrada:el prestidigitador amb turbant que perd el cap, el borratxo sacsejat per dos guàrdies i un toro que corre en cercle i alternativament entren al drap dels quatre toreros que li fan la roda.

El millor de tots, però, és el quadre dedicat al Pabellón liliputiense de don Paquito (10 cèntims l'entrada). Dues dones diminutes, vestides a la moda, ballen un xarleston intentant atraure el públic. A un costat, indiferent, don Paquito, que va vestit d'esmòquing i fuma un cigar davant d'una pissarra que anuncia que a l'interior de la barraca realitzarà trucs de màgia. Narra Giménez Caballero: "Y ante don Paquito, viejísimo niño de la verbena, se congregan los niños de verdad, los niños de la calle".

L'artista surrealista de la pel·lícula és Ramon Gómez de la Serna, que intervé en tres quadres. En un fent de ninot del "pim, pam, pum", deixant que el public li tiri pilotes per fer-li tombar la txistera; a les cadires giratòries; i un tercer, on parodia un torero entrant a matar un toro de fusta.

Ramón, en el "pima, pam, pum"

El documental dura prop de dotze minuts, hi apareixen estampats de Goya, Picaso Maruja Mallo i Francis Picabia, i produït, escrit, comentat i dirigit per Ernesto Giménez Caballero. Va ser presentat a l'Studio des Ursilines parisenc en sessió única, a instàncies de Buñuel, abans de formar part del programa de la quinzena sessió del Cineclub Español, celebrada en el Palacio de la Prensa el 29 de novembre de 1930, amb un comentari de Ramón Gómez de la Serna, tot i que més tard seria Giménez Caballero qui gravaria el seu propi comentari, quallat de greguerías: “Tiene esa rueda el mismo fin que el vino, que el polvo, que el organillo, que el baile y que los ojos de las verbeneras: marear”.