Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March
Avís: A causa d'haver estat bloquejat el compte principal de Bereshit, han desaparegut les imatges dels articles d'aquest blog. Lamentem les molèsties causades per aquest fet, del qual no hem rebut cap explicació per part de Blogger. Anirem reposant el material gràfic en la mesura del possible.

dilluns, 16 de gener del 2012

La vida necessita una mica màgia



Anava a fer un apunt d’aquests de cap de setmana, amb imatges curioses i intranscendents sostretes de la xarxa. Uns aparells que fan màgia. Però, vés per on, ahir al vespre se’ns va acudir anar a veure un espectacle al Teatre Museu del Rei de la Màgia.

La màgia sempre m’ha semblat un espectacle de gust antic, a l’estil dels aires orientals del mag Fu-Manchú o del misteriós Houdini; un gust que em ve del cinema, perquè aquests espectacles pertanyen a un passat que no he conegut (paga la pena la visita al museu només pels cartells i per l’atmosfera que s’hi respira). Em passa una cosa semblant amb el circ, que només puc associar a la vida nòmada dels zíngars (que recordo vagament), que feien ballar l'ós, i a les barraques de fira, amb un imaginari alimentat per pel·lícules com La parada de los monstruos (Freaks, 1932), de Tod Browning. El circ convencional no m'agrada; em produeix un desassossec que associo a la tristesa que em transmeten els pallassos. De la màgia i el circ n'esperes que siguin la porta d'entrada a una altra realitat. L'habilitat o l'esforç gimnàstic no són suficients si no et transporten a un altre món possible. Aquesta deu ser, segurament, la darrera aposta de Le circ du soleil i el nou espectacle Corteo, que presenta divendres 20 a Barcelona. Recupera l'estètica barroca del circ antic, però ja no es podrà recuperar mai més l'espectacle de l'alteritat. Potser ha de ser així, per principis; o perquè ara el circ és escampat per la vida.

Els personatges de Freaks, amb Tod Browning al centre, una imatge de l'alteritat

Vam ser dues dotzenes escasses d’espectadors, en un local petit i acollidor, que permet veure l’espectacle de prop. Els artistes eren el mag Aliskim, que anava acompanyat de la Luna, una noia de molt bon veure (l’espectacle es veia de prop, insisteixo), a la qual va fer desaparèixer dins d’un bagul, després la va aclivellar amb llances de foc i amb una simitarra, i en un altre moment, la va partir per la meitat separant les dues parts del cos. Després, per si hi havia dubtes sobre la bondat de la màrtir, que vestia la roba justa per fer ressaltar la seva anatomia (potser mentre mires la noia no veus el mag), em va fer pujar a l’escenari per veure-la més de prop i vaig col·laborar a posar-li una camisa de força, lligar-la, emmanillar-la, tancar-la amb forrellats dins d’un sac de lona i, feta un farcell, encara la vam ficar dins d’una bossa industrial d’escombreries (el somni d'un fetitxista). La Luna es va lluir davant dels meus ulls fent un exercici d’escapisme que li va permetre alliberar-se de tots els lligams i cadenats i aparèixer dins la bossa de plàstic i fora del sac de lona, que romania tancat i barrat.

Dalt de l'escenari la realitat no és prou evident perquè és el territori dels demiürgs, tant si parlem de màgia, circ o teatre.


Ara tampoc voldria trencar l’atmosfera creada per l’Aleskim i la Luna, però tanco l’escrit amb els aparells de màgia que anunciava al principi i que havien de ser, originalment, el motiu d’aquest apunt. Són quatre retalls d’anuncis de premsa. Els dos primers són del Vibra-finger, un aparell a piles amb una forma sospitosa de dit, recomanat pels dentistes per estimular els teixits de les genives. En garanteixen la satisfacció, si no, et tornen els diners.


El segon és un vibrador, també a piles, que s’anuncia per fer massatges musculars. Aquest aparell l’anunciaven als anys 70 als magatzems Capitol del carrer Pelai de Barcelona. Tinc constància del bon ús que les mestresses de casa en van fer i de la satisfacció que produïa en aquelles dones que necessitaven una mica de màgia en la seva vida monòtona i avorrida. “Never before at this low price”. Sens dubte molt més barat que el Vàlium.

11 comentaris :

  1. Jo també recomano la visita a "El rei de la màgia". Hi vam anar a petar la nit dels museus. No tan sols era de nit sinó que plovia molt, i el clima adient ja estava servit.
    Pel què fa al dit vibrador, no sé què et fa presuposar que tenia usuàries i no també usuaris. Estic segur que molts respectables, nobles i dignes senyors van poder-se relaxar amb l'enginy- quan tornaven a casa després d'una àrdua jornada de treball.

    ResponElimina
  2. El rei de la màgina es un local mític de Barcelona, no sabia que també feient espectacles...
    I els anuncis d'aparells de massatge son increibles, so bretot el del dit per les genives

    ResponElimina
  3. Lluís, no pressuposa; només m'anava bé parlar de les senyores de la meva adolescència, que feien servir aquest artilugi i prenien Valium.. Que hi havia senyors que ho feien servir? Segur; però no m'hi vaig trobar.

    ResponElimina
  4. Aris, el tetare-museu el tenen al carrer Jonqueres.

    El del dit és interessant, eh! Fem una comanda blocaire? :-)

    ResponElimina
  5. Som-hi, poa'm un parell de dits. Un per a mi i un ltre per a la mev senyora.

    ResponElimina
  6. A primer cop de vista he llegit Debra Winger, però després de mirar la imatge i descobrir aquest dit fiscalitzador, pobres geni-ves! a sobre caríssim per ser dels 70.

    M'has fet pensar en el Brossa i el seu amor pel Houdini i la màgia. A veure que ens ensenya el Macba del tema amb el que els hi ha caigut.

    ResponElimina
  7. kalamar, cert, de seguida bé la imatge de Brossa.

    Jo tinc molt clar què faria al Macba. Ho exposaria tot en un ambient atapeït: molta vitrina i vellut vermell, no amb espais clars i asèptics com s'ha fet fins ara.

    ResponElimina
  8. Vam passar no fa massa per davant del local, i vam parlar amb els xicots que el porten. L'estaven acabant de muntar, i la pinta era molt bona. Pel que dieu els que hi heu anat, el contingut -museu + espectacle- no decep, i això està molt bé: la màgia actualment és màgica, s'ha recobert d'una pàtina de melangia, de sabor a infantesa, d'antiguitat, de passat de moda, i de freakisme, que la fan més encisadora si cap. Potser ha perdut l'efecte sorpresa, però ha guanyat en estètica.

    ResponElimina
  9. Leb, això sembla. Continuen els espectacles de gran format, com els del Mag Lari, però d'una altra banda s'està recuperant el passat llegendari i la seva estètica.

    ResponElimina
  10. Imagino que amb la màgia ha de pasar alguna cosa semblant al circ. Hi ha tot un munt de noves propostes que han repensat el gènere, molt probablement arran del sacceig que va fer el Cric du soleil. Per mi el Mag LAri és un mag molt dolent. Ja em perdonareu.

    Respecte al "Rei de la màgia", ja tinc gens de tornar-hi...

    ResponElimina
  11. Sobre el Circ de Soleil haig de dir que tanta perfecció i tanta prepotència em cansen, em treuen de l'espectacle. Prefereixo el circ petit amb les seves imperfeccions i actuacions a pobles.

    I sobre els darrers aparells, cal tenir en compte el precedent imaginari dels anys 30 a la Galeria X:
    http://galeriadimatgesx.blogspot.com/2011/10/aparato-consolador-cipo-t.html

    ResponElimina