dijous, 26 de gener de 2012

Les màquines i la gimnàstica de Gustav Zander



Alguna cosa deuen tenir els suecs que els ha inclinat tradicionalment cap a l'higienisme, la cura del cos i els exercicis gimnàstics. Pehr Henrik Ling (1776-1839), instructor de gimnàstica  a l'Acadèmia de Guerra de  Karlberger (Suècia), era especialista en anatomia i fisiologia humanes i i va ser el creador de la gimnàstica  sueca que els que tenim una edat hem patit a l'escoles. Una combinació de taules d'exercicis que implicaven totes les parts del cos, i que originalment tenien com a finalitat la higiene postural. Més tard, el desenvolupament d'aquestes tècniques van evolucionar i es van anar incorporant dins les diferent disciplines esportives com a mitjà per millorar el condicionament físic.

En aquell temps, la gimnàstica sueca tenia sentit en un món poc habituat a l'exercici físic. Però durant anys, com si es tractés d'una disciplina militar, a les escoles espanyoles aquesta va ser l'única activitat esportiva que es practicava a les avorrides classes de gimnàstica, fins que no arribaves a l'institut, on un ex militar o un falangista, o una matrona de la Sección Femenina, en el cas de les noies, et torturava amb els aparells de gimnàstica esportiva, amb la intenció d'acabar amb la teva autoestima.


Classe de gimnàstica al patí d'una escola
Foto de Javier Roca


Com que tot ens ve sempre fet, poques vegades ens preguntem l'origen de les coses (excepte els que ens hem fet un fart de col·leccionar cromos). Tot i que els exercicis posturals i els estiraments continuen formant part de la condició física bàsica, els aparells mecànics han envaït els gimnasos. Aquestes andròmines (com les que mostren les fotos) van ser ideades per un metge traumatòleg suec, com no podia ser d'una altra manera. El doctor Gustavo Zander (1835-1920) va ser l'inventor de la mecanoteràpia, un mètode terapèutic d'exercicis utilitzant uns aparells especials ideats per ell, que combinaven un sistema de palanques d'accionament mecànic i pesos ajustables que permetien treballar grups específics de músculs en dosis exactes.

M'imagino la sorpresa de la gent que admirava per primer cop aquests enginys a les exposicions mundials que se celebraven a finals del segle XIX i principis del XX, i on Zander va guanyar nombrosos premis. Els hàbits higienistes s'escampaven per tot el món, i a la gimnàstica, la natació i la vida a l'aire lliure s'hi afegien aquests poltres de tortura que ràpidament van encendre (fins avui) la imaginació de fetitxistes, exhibicionistes i voyeurs. Només ha variat la manera de vestir-se, o de desvestir-se, i han augmentat les parafílies sexuals a mida que ha augmentat el culte al cos.








18 comentaris :

  1. En aquells maleits aparells de gimnàstica esportiva, anomenats "potros" i similars, a part de l'autoestima t'hi podies deixar els atributs sexuals.

    ResponElimina
  2. Caram, aquestes màquines imposen respecte! No sé jo si m'atreviria a embarcar-me en alguna d'elles!

    ResponElimina
  3. Brian, els atributs sexuals, les noies la virginitat (amb el problema d'haver de donar explicacions), i a sobre et podies guanyar una hòstia i un càstig.

    ResponElimina
  4. Leb, però estèticament són una passada! Són d'història de terror: màquines dissenyades per ments no humanes. Et sona?

    ResponElimina
  5. recordo mon iaio amb samarreta blanca i calçotets llargs fent gimnàsia sueca -sense objectes- als matins, al costat del seu llit, i a col·legi me sona també haver arribat a practicar alguna "tabla sueca". potser en aquell moment mos semblava avorrit, però ja m'agradaria ara fer-ne una mica cada dia, o alguns dies a la setmana, una mica d'estiraments i de flexibilitat...

    m'han agradat molt les fotos. m'han recordat les zones que ara instal·len en alguns parcs, pensats per "gent gran" però també per a qualsevol que vulgue fer-los anar.

    al parc de tortosa, que és preciós, al costat del llac vell, a l'aire lliure, hi ha un espai així, una mena de "columpios" per a totes les edats. me va agradar anar-hi i poder coincidir allà amb persones disverses, des de criatures petites que juguen a fer equilibris a un pam de terra, o pujant la cama més amunt del seu cap per a poder arribar a una barra, iaios que combinen passejades i petanques amb bicicletes quietes, homes i dones que per un moment, enmig d'esta vida quotidiana sovint tan sedentària, podem trobar allà una oportunitat regalada de "gimnàs" on fer moviments que també podríem fer en un banc de fusta dels de sempre, o repenjant-mos als arbres, o gitant-mos a l'herba...

    ara que ho penso, sembla que si no portes la roba "adequada", estil "atleta", posar-te a fer gimnàsia enmig del carrer pot ser interpretat com una raresa...

    si em posés a fer l'únic exercici físic que faig allà en un banc del parque, vestida tal com vaig (i no diguem despullada), potser em vindrien a buscar els municipals. en canvi, fer el mateix, portant un "xàndal"... :)

    bromes a part, ja et dic, m'han agradat molt les fotos, especialment la primera, la quarta i la sisena (uix... fins i tot excitant :)

    i déu n'hi do, les altres.

    ResponElimina
  6. iruna, tot depèn de què fa la resta de la gent i de com van vestits. Hi ha ple de gent gran que fan taixí vestits de carrer.

    L'altre exercici que em comentes potser depèn de l'hora que hi vagis: de nit potser tindries companyia :-D

    Però sí que és veritat, amb la de coses rares que fan alguns, vestida amb un xandall tot queda més dissimulat.

    El 6è, excitant? Li poses imaginació, eh! Fixa't quines casualitats (o no), però el 6è manament és "no realitzaràs actes impurs"...

    ResponElimina
  7. Quina tortura d'exercicis, em semblen a més tan avorrits.. Al cole, l'únic de Palma que era aconfessional als 70, no hi havia gimnàs i feiem coses tan modernes com atletisme, nois i noies junts. Res d'aparells i taules de gimnàsia. Ara, l'autoestima baixa quan no arribaves a certes marques.

    ResponElimina
  8. Avui m'he adonat de què és el teu blog. Des que el conec (ara deu fer una colla de mesos) ha anat esdevenint un magatzem d'imatges que caldria imprimir i guardar amb cura, sense desmerèixer les reflexions que hi deixes.
    Ara mentre et llegia he sentit un pànic bestial pels efectes d'una possible tempesta solar que ens esborri els blogs.

    ResponElimina
  9. ostres! boníssim, l'avantpassat de l'IKEA

    ResponElimina
  10. kalamar, per desgràcia a la meva època això de practicar esport, res de res. A no ser que vinguessis d'una família amb tradició esportiva, no passaves de fotre puntades de peu al carrer a una pilota feta de papers, bosses de plàstic i gomes.

    Atletisme en vaig començar a fer de gran. I encara en faig, i competeixo sovint.

    ResponElimina
  11. Lluís, sóc conscient de la deriva. Crec que li tinc agafat el "tranquillu".

    Tu t'imagines? Tantes hores de feina a prendre pel sac!

    De tota manera, vaig fent còpies de seguretat.

    ResponElimina
  12. Aris, t'imagines a aquests paios amb el kit de muntatge! A mi m'encanta veure'ls vestits de carrer.

    ResponElimina
  13. Enric, admirable que tinguis la disciplina esportiva ben endins. A veure si un dia et trobo pel parc de la Ciutadella entrenant, que jo visc al costat! A partir d'ara em fixaré més en els corredors.

    ResponElimina
  14. kalamar, jo també visc al costat de la ciutadella. Així que ja ho saps, si un dia vols fer un cafè o una cervesa, només m'ho has de dir. Quedem? :)

    ResponElimina
  15. Un lector esportista afeccionat, trobaria aquest article interessant.

    Un lector relacionat amb la història de la medicina, el trobaria molt interessant.

    Un lector esportista afeccionat i vinculat amb la història de la medicina, el trobaria interessantíssim.

    L'he trobat interessantíssim.

    ResponElimina
  16. Te advierto que la falda y los "pololos" que nos hacían llevar las de la sección femenina en Bilbao( y no soy tan mayor...), no andan tan lejos del modelito de la chica, que por cierto, no acabo de entender muy bien que tipo de ejercicio hace ¿entrenarse para coger un bebé, o la colada...?...¡me encantan! tengo debilidad como tú por imagenes algo surrealistas y si tengo que elegir me quedo sin ninguna dudad con el masaje de pies, porque éso da vueltas seguro.
    Si pusieran estas máquinas tan fantásticas en los parques, los abuelitos, parados y demás ociosos, no se quejarían tanto ya que estarían muy entretenidos.

    ResponElimina
  17. Jim, d'això se'n diu sil·logisme, amb una conclusió elidida molt clara.

    Gràcies un altre cop pel contacte, que espero que pugui aportar alguna col·laboració mútua.

    ResponElimina
  18. Pombolita, como en esos tiempos la educación nos separaba a los chicos de las chicas me perdí la visión tan sugerente de las faldas y los pololos. Lástima!

    ResponElimina