Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March
Avís: A causa d'haver estat bloquejat el compte principal de Bereshit, han desaparegut les imatges dels articles d'aquest blog. Lamentem les molèsties causades per aquest fet, del qual no hem rebut cap explicació per part de Blogger. Anirem reposant el material gràfic en la mesura del possible.

diumenge, 26 de febrer del 2012

El mapa del cor de l'home



El gener Bereshit publicava el Map of the Open Country of a Woman's Heart, de D. W. Kellogg, que pertany al gènere dels que s'anomenen "mapes de la condició humana", que es van posar de moda el segle XIX. Avui li toca el torn al al Mapa of the Fortified Country of Man's Heart.

Igual que en el cas del mapa femení, el del home també reflecteix els tòpics masculins de l'època i pel que podem observar també actuals, si hem de fer cas de com es desenvolupa, per exemple, el món de la publicitat, potser el més significatiu quan es tracta d'atraure l'atenció del públic exposant, precisament, aquests tòpics.

Si el mapa del cor de la dona era presentat com un territori obert (el tòpic, o no, de la capacitat comunicativa de la dona), en el cas de l'home s'hi ha dibuixada una fortalesa gairebé inexpugnable. Una fortalesa que "exhibeix les seves defenses i les exposicions als atacs" i, igual que l'altre mapa, se'ns informa que ha estat dissenyat per una "lady".

Tenint en compte que ha estat concebut com una fortalesa defensiva que es protegeix sobretot de coses com el matrimoni i la llengua de les dones, el primer que crida l'atenció és la seva part vulnerable: la Terra de les Relacions Amoroses, on s'accedeix a través de la gran avinguda de la Bellesa, que dóna pas al bosc de la Fantasia.

En general és un mapa menys complicat que el de la dona. Està dominat per grans regions com el poder, l'economia, els diner, el menjar, el bon judici, la comoditat, i el centre està governat per la ciutadella de l'Amor Propi, separada del poder per les muntanyes de l'Orgull. Les zones humides i pantanoses acullen les úniques crítiques directes a la masculinitat: la indolència, la indiferència, l'avarícia i el peculiar llac dels llibres de butxaca que, la veritat, no sé com interpretar. Algun suggeriment?

Igual que en el cas de la dona, en aquest mapa tampoc hi ha cap regió dedicada al sexe. Potser en aquest cas és per no empetitir la resta de regions. O potser està camuflat en alguna zona fosca de l'amor propi.

Paga la pena detenir-se en els petits detalls, que són els que ens faran somriure perquè potser són molt més comuns que no pas els grans tòpics.

14 comentaris :

  1. m'ha agradat especialment l'últim trosset que has escrit i m'has fet tenir la curiositat d'entrar en este cor d'home...

    no he arribat a llegir-lo ni a entendre'l sencer, però m'ha agradat llegir que el "river novel reading" és un afluent del "river of days dreams", i que desemboquen en un riu "navigable", al "land of romance".

    bona nit, enric.

    ResponElimina
  2. La part sexual és el "Land of romance" com el de la dona és el "Land of sentiment". Són eufemismes que inclouen un munt de conceptes.

    ResponElimina
  3. iruna, és emocionant anar descobrint els racons amagats; trobar-hi coses que ens fan diferents, i trobar-hi allò que ens fa iguals.

    Bona nit, iruna. Bon dia.

    ResponElimina
  4. Galderich, cert, però ens perdem la teca que hi ha en el mapa del sexe: http://enarchenhologos.blogspot.com/2012/01/el-mapa-del-sexe.html

    ResponElimina
  5. quan vaig veure el cor de la dona, ja intuia jo que exitia la versió del cor de l'home, molt bona trobada! això son tòpics d'aquella època...

    ResponElimina
  6. No sé que em fa més por, si la, diguem-ne, versemblança d'aquest cor o el mapa d'un cor, igualment metafòric, però real.
    Una mena d'escànner diví del cor.

    ResponElimina
  7. potser els llibres de butxaca no eren obres de la gran literatura i ho podríem substituir ara pel fanatisme futbolero.
    m'agrada veure que la fortificació no és inexpugnable!
    Força interessant, aquest cor que també té contorns de roda dentada..

    ResponElimina
  8. Aris, doncs sí: dona, home, sexe... a veure si puc continuar la sèrie. Què tocaria, ara?

    ResponElimina
  9. Lior, potser estem fets només de metàfores i tòpics, i som un mal dibuix d'un artista que ho ha deixat tot a mitges.

    ResponElimina
  10. kalamar, la fortificació no és inexpugnable, però el preu de la conquesta és alt... i no sempre paga la pena!

    Roda dentada... Potser són l'engranatge d'una maquinària perversa!

    ResponElimina
  11. Tot i els inevitables tòpics, alguna cosa certa hi ha en tot això. Em fa gràcia que es parli del cor com un òrgan medieval, que conté pensaments i emocions. Recordo una professora de literatura de la UAB que es preguntava perquè els medievals van atribuir al cor determinades funcions. -No seria més apropiat atribuir-les als ronyons, que són més aprop d'allò de què parlem? deia ella.

    ResponElimina
  12. Lluís, o com feien els grecs, que atribuïen les emocions al fetge.

    Suposo que en algun moment algú va veure alguna relació entre l'alteració del ritme cardíac i les emocions.

    La insistència en el cor (encara dura) segurament té a veure amb no voler posar el cervell pel mig. És a dir: evitar tot racionalisme.

    De tota manera, Lluís, el que em sembla "divertit" és comprovar com es perpetuen els tòpics. La lectura d'aquest mapa la podem fer en el segle XIX i la podem fer avui. Mira si no com funciona la publicitat.

    ResponElimina
  13. Tens tota la raó: la publicitat segueix adreçant-se a qualsevol víscera exceptuant el cervell. Això val tant per a publicitar un assecador de cabells com un partit polític.

    ResponElimina
  14. Doncs, tenint en compte aquests últims i enraonats comentaris, ara si que m'agafa por de debò; pensant en un escànner diví del cervell, no m'estranya que D"u ens deixés a mig fer i toqués el dos acollonidíssim... :-))

    ResponElimina