Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March
Avís: A causa d'haver estat bloquejat el compte principal de Bereshit, han desaparegut les imatges dels articles d'aquest blog. Lamentem les molèsties causades per aquest fet, del qual no hem rebut cap explicació per part de Blogger. Anirem reposant el material gràfic en la mesura del possible.

dissabte, 3 de març del 2012

Quin és el bon camí per ser una bona noia i un bon noi?


Il·lustracions de domini públic extretes del llibre de B. G. Jefferis i J. L. Nichols, Safe Counsel or Practical Eugenics (Naperville, Illinois: J. L. Nichols & Co., 1922)


La salut mesurada segons dos patrons diferents segons s'és home o dona. L'home no està subjecte a problemes relacionats directament amb la moral (l'home és fort), sinó als mals costums, que el poden afectar físicament i, de retruc, psíquicament. La dona, en canvi, moralment feble, pot ser fàcilment influïda per les fantasies derivades de les males lectures. Ja se sap que la literatura crea mons il·lusoris que l'aparten del camí al qual està destinada.

Això va ser així fins que es va descobrir que les distraccions lectores poden ser una bona manera de desviar l'atenció de problemes de menys interès, com l'ocupació laboral, l'economia, l'habitatge, la salut, l'educació.... Els homes es distreuen amb la premsa esportiva i les dones amb les revistes del cor, i les seves corresponents versions televisives. També hi podríem afegir certa literatura de consum (que no analitzaré ara) i tota la literatura religiosa i pseudoreligiosa, que pot abastar des dels llibres d'autoajuda fins la que se centra en mitificar personatges més o menys mediàtics que acaben convertits en gurús, passant per tots els manuals que ensenyen com triomfar a la vida i a l'empresa. Al cap i a la fi, si tots ens preocupéssim pels problemes socials no hi hauria qui fes funcionar aquest món, sempre necessitat de guies i conducators, oi?

13 comentaris :

  1. Cierto, dos maneras de verlo según el sexo.
    Si eres un hombre, acabaras fracasado y borracho.
    Si eres mujer, disoluta y casi una puta.

    Curioso. Si.

    Salud!!

    ResponElimina
  2. Molt bona! Això ens duria a pensar que hi ha una literatura de consum pensada per a evitar la conflictivitat social? Podria ser. Estic segur que actualment es destinen molts esforços i imaginació en crear mecanismes que garanteixin la pau social, imprescindible per seguir avançant en els abusos del neoliberalisme.
    Acabarem per odiar la lectura, que seria un altre opi del poble?

    ResponElimina
  3. "at is bad literature". Aquesta és la clau. L'home malvat no llegeix però aquest no és el problema però en la dona si... Començaré a expurgar la meva biblioteca no fos cas que les meves filles s'afeccionessin a la mala literatura!

    ResponElimina
  4. ja ja, que bo...
    i el dibuix es aquell estil, tipus Harold Foster....

    ResponElimina
  5. Per casa encara ha de córrer, tot i que li he perdut la pista, una "Cartilla de Urbanidad" de les que feien servir a l'escola els meus pares (anys vint, o sigui de la mateixa època). I també recordo que un dels llibres que ens havien dut els Reis a la meva germana i a mi es deia "El llibre del bon seny"· Segurament no us sorprendrien gaire (o sí?) els paraŀlelismes amb aquestes iŀlustracions que ens proposa l'Enric.

    ResponElimina
  6. Lorenzo, ventajas de haber creado el mundo a imagen y semejanza... del hombre. ¿Cuál será nuestra penitencia?

    ResponElimina
  7. Lluís, estic plenament convençut del que dius. Pel cap baix hi ha una cultura de l'alienació. I el mitjà segur que no és el responsable. Esperem que funcioni el tòpic que millor llegir qualsevol cosa que no llegir.

    I pel que fa a la lectura com a opi del poble... Doncs, ja saps que s'ha posat en pràctica amb un èxit genocida brutal. A Cambotja et pelaven no només per llegir, sinó per portar ulleres!

    ResponElimina
  8. Galderich, la biblioteca, a casa, amb clau! :)

    Si la literatura és la porta d'entrada a la imaginació, a altres mons, a altres vides, a la reflexió. ha d'estar tancada per a la dona perquè acabaria fugint: "La mujer, en casa y con la pata quebrada".

    ResponElimina
  9. Aris, potser sí que té un aire a lo Príncipe Valiente".

    ResponElimina
  10. Brian, res ens hauria de sorprendre. Ja saps que no cal anar als anys 20. El que la dona ha viscut durant el franquisme no difereix gens d'aquestes il·lustracions.

    Però els meus alumnes se sorprenen quan toco el tema.

    ResponElimina
  11. La verdad es que en los chicos ninguna de las opciones me parece demasiado atractiva, pero en cuanto a las chicas desde luego prefiero acabar siendo una paria a los 40..., todo es mucho mas divertido incluso la mala literatura o, mejor dicho, "sobretodo"

    ResponElimina
  12. Pombolita, sobre todo si es mala malísima, de esa que duele en el alma :)

    ResponElimina
  13. El drama deu ser que crèiem que la cultura alienadora s'expressava pels canals de les TV, en principi les privades. Ara ja sabem que no. TV3 se suma amb il·lusió a la banalitat i l'entreteniment, igual com les editorials importants. Potser hi té a veure el monopoli de la comunicació. Però allò que preocupa és què fem nosaltres, més que no pas què fan "ells". Perquè ells fan allò que han fet sempre.

    ResponElimina