dilluns, 30 abril de 2012

Biblioteques per dins [20]


Sans culotte. Sans paroles

És art? És pornografia? Què ho fa que sigui una cosa o una altra? El fet de ser una il·lustració antiga i no una fotografia? Quina mirada s'imposa: la nostra, la de l'artista? La biblioteca, els llibres, hi afegeixen o hi treuen càrrega eròtica? Cal una lectura atenta? L'art crida a les baixes passions, també? Per què dissimulem, doncs?

22 comentaris :

  1. Respostes
    1. Matilde, no sé si ets a la feina o fas pont, però espero no haver afectat excessivament la teva capacitat d'atenció.
      Tot i que hi he posat "sense paraules" perquè no volia condicionar l'impacte de la il·lustració, la mudesa no fa referència a mi. Així que hi he afegit uns dubtes.

      Elimina
    2. A la feina i amb culotte!
      És la nova campanya de foment de la lectura púbica (i atenta) del ministerio de cultura? Ja no saben què fer.

      És eròtic. La mirada que determina si s'ha ultrapassat la línia o no és la meva; l'artista ja no hi pinta res. Si fos una fotografia, em sembla que me la miraria de biaix, dissimularia més, vaja.
      I ara, deixa'm anar a fer un cop d'ull als clients que han decidit venir a passar el pont a la biblioteca, que si haig de triar entre catalogar o la lectura atenta, aviat he triat.

      Elimina
    3. Així m'agrada, que siguis una bona professional ;)

      És curiós que en el dossier «Impuls de la lectura: 100% lectors», del Pla Nacional de Lectura (2012-2016), no es tingués en compte les biblioteques. Potser tenien por que es fessin propostes com aquesta! :D

      Elimina
  2. Respostes
    1. Pombolita, que gran comodín lingüístico és el término "leer". Desde hace un tiempo del jugador de futbol que se encarga de organizar a sus compañeros dicen que sabe leer el partido cuando hace bien su trabajo.

      Los que no leen no saben lo que se están perdiendo!

      Elimina
  3. És art?
    És pornografia? De la fina
    Què ho fa que sigui una cosa o una altra? La meva mirada
    El fet de ser una il·lustració antiga i no una fotografia? Lleu matís
    Quina mirada s'imposa: la nostra, la de l'artista? La meva; l'artista ja hi ha dit la seva i ara és cosa del lector, tot i que jo no parlaria d'imposició.
    La biblioteca, els llibres, hi afegeixen o hi treuen càrrega eròtica? Servidor te una relació força física amb els seus llibres; a mi, els meus llibres, m'entonen...
    Cal una lectura atenta? Et refereixes a la que fa la senyoreta de sota? Síii...
    L'art crida a les baixes passions, també? L'art que no crida passions, altes o baixes, no és art.
    Per què dissimulem, doncs? Per no molestar els altres lectors, obviament. No ens estàs pas dient reprimits?.

    ResponElimina
  4. Lior, t'he de felicitar per la teva atenta i extensa resposta. Tu, que em poses deures sovint ;), acabes d'afegir valor a un simple apunt (això no és cert del tot: procuro que res del bloc sigui "simple"). S'agraeix que els lector digueu la vostra i us... mulleu :D

    Vull afegir una cosa. El dibuix em proporciona un espai de realitat més gran que la fotografia. Les fotos tenen alguna cosa d'impostura. El dibuix, en canvi, reflecteix clarament la voluntat dels protagonistes perquè la seva realitat se circumscriviu a l'espai que els dóna l'autor.

    ResponElimina
  5. De quin anys es? qui es l'autor?
    M'encanten aquest tipus de dibuixos eròtics, no arriba ni a pornografia, pornografia es el pitbull...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aris, no he estat capaç de trobar ni l'autor ni l'any. A veure si algú en treu l'entrellat.

      A mi també m'agraden molt!

      Elimina
  6. Et falta una pregunta:
    Que siguin dues dones implica un destinatari lèsbic o masculí?
    El dibuix deu ser francés però l'època... suposo que passada la 2a Guerra Mundial. Però és difícil de dir-ho perquè l'erotisme francés cronològicament és molt ampli i amb diversos artistes de diferents maneres de fer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galderich, és complicat de dir. El tòpic de la bibliotecària i el món tancat tant de les biblioteques com de la lectura pot fer pensar en un públic femení... o en un públic masculí il·lustrat. Falta context.

      Tu que estàs més ficat en el tema, un dia ens hauries d'explicar quin material anava dirigit a les dones i quines diferències hi havia en el material segons el destinatari.

      Elimina
    2. En principi la pornografia i l'erotisme anava dirigit als homes. El lesbianisme és un dels grans mites eròtics masculins.

      Les dones es quedaven sense erotisme... com ara amb les pel·lícules porno que deixen un segment molt ampli del públic femení fora de joc.

      Elimina
  7. No hi entenc ni un borrall, però passada la II guerra mundial, no pot ser. Mireu la roba i les sabates, i l'estil gràfic, que té un punt noucentista. Jo diria que del tombant de segle fins, com a molt tard els 30's.
    Anècdota: Una amiga m'ensenya uns gots de tub del seu avi, porta pintades, a mà, unes tendes-vestidor de platja de primeríes de segle.
    Sí, i què hi fan unes tendes en un got? pregunto.
    Mirate-les bé!...
    A l'interior dels gots hi han les senyoretes nues que s'estan canviant! :-)))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lior, per l'estètica segur que no és després de la Segona Guerra Mundial, però l'autor podria estar imitant un estil antic. Jo tampoc en sé, però en Galderich és un especialista en la matèria.

      Si la teva amiga no sap què fer-ne, dels gots, en Galderich i jo ens quedem amb la meitat cadascú :)

      Elimina
    2. En tema eròtic l'estètica de principis del s. XX es porta molt tenint en compte que es quan hi havia els lligacames i sabates de taló, elements fetitxistes per excel·lència entre altres.

      Per posar-li una cronologia a ull m'he fiat, o malfiat, més que res pel traç. Quan diem anys 40 li podem posar una dècada amunt o a baix, és molt difícil.

      Elimina
    3. Ep, sobre el tema gots... parlem-ne! Si més no com a donació virtual per a la Galeria d'Imatges que compartim!

      Elimina
    4. Galderich, sabia que t'agradarien els gots!

      Lior, hi ha manera d'aconseguir una fotografia d'aquesta suggeridora cristalleria?

      Elimina
  8. El proper dia que vagi a casa seva en faré fotos, la qüestió és que això de penjar-les a la xarxa no sé com es fa. Hi ha algun lloc (per dummies, eh!), on s'hi puguin penjar?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lior, per això no pateixis. Pots fer una donació virtual i nosaltres ho pengem a Galeria d'Imatges X en nom teu: http://galeriadimatgesx.blogspot.com

      Elimina
  9. Mira que ets simpàtic, eh! I com es fa la donació virtual? Jo faig les fotos, estil Lior, no Català-Roca! Fins aquí hi arribo. I després?
    Quin ensurt amb la galeria d'imatges! Surt l'advertència de contingut de google!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et preocupis per l'estil, l'important és que es vegi les noies de la tenda :)

      Ens envies les fotos a l'dreça de correu del bloc i ho publiquem en nom teu. Fàcil.

      Elimina

Le grand cirque Calder

Le grand cirque Calder
Toronto i Whitney Museum