dilluns, 16 d’abril de 2012

Congress for Curious Peoples: Coney Island, Londres i...

Elephant Hotel

Coney Island és una petita península de Long Island, situada al sud de Brooklyn, a Nova York, que fins a finals del segle XIX va ser una illa. Si per alguna cosa és coneguda aquesta zona és perquè en els seus 6 quilòmetres de llargada i 800 metres d’amplada s’hi ha hagut en els darrers 150 anys la concentració més gran d’espectacles populars i parcs d’atraccions. Actualment la major part d’aquesta oferta lúdica ha desaparegut. Entre finals de la dècada de 1960 i principis de la de 1970 es van edificar habitatges socials i va canviar l’oferta i la imatge d’aquest indret.


Perquè ens fem una idea de la magnitud d’aquest centre lúdic, el 1920 l’assistència diària era d’un milió de persones. El que va començar sent una platja amb hotels, balnearis i terrasses (segurament alguns recordeu aquella joia del kitsch que va ser el Elephant Hotel, símbol de la megalomania que regna arreu) es convertí en un dels centres de joc (casinos, tres hipòdroms) i prostitució més grans del país. Però entre finals del XIX i principis del XX van començar a aparèixer muntanyes russes, casetes de fira, carpes de circ i grans parcs d’atraccions.

Coney Island 1904-1911

Era l’esclat dels espectacles de masses en una època en què el cinema començava a néixer i només era un espectacle subordinat a les altres atraccions. Els artefactes mecànics no estaven tan desenvolupats com ara; només les muntanyes russes gaudien de l’autèntic fervor popular. El veritable espectacle estava en les demostracions humanes tant d’habilitats físiques, com és el cas del circ; màgiques, com l’il·lusionisme i l’escapisme; les exposicions de figures de cera i anatòmiques; o l’exhibició de monstres i rareses de la natura: siamesos, gegants, nans, faquirs, forçuts o deformacions físiques diverses com les de Randian, que sense braços i cames va ser durant quaranta-cinc anys un dels grans espectacles de Coney Island, i que vam conèixer a través de la pel·lícula Freaks. De fet, no s'oferia res diferent dels espectacles que també funcionaven a les gran ciutats europees, inclosa Barcelona.

Randian (1871-1934)

Freaks de Coney Island (1900)

Si m’he allargat fins aquí és perquè en el nostre imaginari cinematogràfic, poblat d’icones nord-americanes, Coney Island figura en un lloc preeminent del cervell dels que hem gaudit d’un determinat cinema. Més enllà de la imatge urbana i històrica d’aquest immens plató que és la ciutat de Nova York, Coney Island ocupa un racó especial en la nostra memòria gràcies a referents culturals,  a pel·lícules d’humor com Fatty at Coney Island (1917), amb Fatty i Buster Keaton; a La parada de los monstruos (Freaks; 1932), de Tod Browning; a Joseph Merrick, l’home elefant; o els espectacles de màgia de Houdini. Es pot fer molt interessant recorregut per Coney Island i el cinema en el bloc Circo Méliès, i es pot accedir a vells documentals a Coney Island: l'atractiu de la decadència.


Aquest Coney Island ja no existeix (v. fotos antigues), però el món continua sent un lloc estrany on, malgrat l’estandardització del concepte de normalitat i de realitat, la raresa continua manifestant-se i alguns ens neguem a veure-la desaparèixer. A més, prendre la realitat tal com ens arriba no ens deixa veure la realitat que hi ha darrere.

Cartell del 1r Congrés, Coney Island, 2010

Cartell del 2n Congrés, Coney Island, 2011

Senyal que això és així és que després de les dues primeres edicions (2010 i 2011), del 13 al 22 d’abril de 2012 Coney Island va celebrar el 3r Congress of Curious Peoples. Deu dies del que anomenen “gent curiosa” (aquí se’n deien “excèntrics”), de recuperació d’aquell passat i de mostra de la realitat actual. Es pot veure el programa en el bloc d’un dels organitzadors: Morbid Anatomy, un dels llocs més al·lucinants de tot internet, un autèntic museu d’aquest món estrany (sideshow, en deien) que ens ha envoltat com a espectacle fins fa poc.

Cartell del 3r Congrés, Coney Island, 2012

El congrés parlarà del zoos humans, exposicions etnològiques amb natius “exòtics” que eren exhibits en públic com si fossin espècies animals. N’hi havia en els parcs d’atraccions i en les fires internacionals (veieu Saint Louis 1904) de tot el món. Es parlarà de la col·lecció de fetus del segle XVII de l’artista anatòmic Frederik Ruysch. Es presentarà The Morbid Anatomy Library, la col·lecció d’aquest bloc. Es veuran pel·lícules, com la impagable felicitació evangelista de l’any 1970 Christmas in America. El passat i el present de la gent "rara".

Els protagonistes de Freaks
habituals dels escenaris de 
Coney Island

El 2013, del 29 d'agost fins el 7 de setembre, el Congrés viatge fins a Londres, i aquest és el programa. No hi falten les aportacions de Morbid Anatomy o del Coney Island Museum, i hi ha les novetats de The Horse Hospital o del Barts Pathology Museum, entre molts d'altres participats, que ajuden a entendre aquell estrany món que va fascinar els nostres avis i besavis, i que continua fascinant encara avui encara que només sigui per entendre la ment i l'ànima humana.

Cartell del 4t Congrés, Londres, 2013

 Cartell del 5è Congrés, Coney Island, 2014

Si algun dia aconseguim que el Museu Roca torni temporalment a Barcelona, seria una bona ocasió per celebrar una edició del Congress of Curious People a l'estil de Coney Island i recuperar el paisatge de les barraques de les fires i atraccions que a finals del segle XIX i durant el primer terç del XX van ocupar la plaça Catalunya i el Paral·lel: museus de cera i anatòmics, fenòmens de fira, zoos humans... Perquè, com diu Homer Simpson, una fira no és una fira si no hi ha un pot amb uns siamesos dins.

Mentrestant, posem en marxa l'edició del Congress for Curious People de Barcelona, dirigit per Felipe Trigo, amb el suport del Morbid Anatomy Museum i Coney Island USA, i amb la col·laboració de Bereshit, amb la intenció de donar-li continuïtat cada any.

26 de febrer al 2 de març de 2014


[+]

Coney Island i el cinema: Circo Méliès

Coney Island: l'atractiu de la decadència

14 comentaris :

  1. Un gran homenatge l'Hotel Elefant per al nostre estimat i mai prou apreciat Rei

    Hauríem de fer un congrés com aquest aquí, veient les fotografies d'aquest bloc tant bo que ens has passat (i que ha estat situat com a preferits) en les que el tema religiós és el que dona més morbo tindríem material per donar i vendre. De fet el CCCB ha fet algunes exposicions al voltant del tema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galderich, el proper cop que ens veiem et faré una proposta en ferm per activar el tema: arqueologia excèntrica.

      Elimina
  2. Avui vénen ganes de dir allò de: "a veces ... veo ... elefantes ^^ Un munt de teca per pair, després m'hi passo amb calma :)

    ResponElimina
  3. I qui se sent normal del tot? Al marge de les característiques físiques, els humans, en general, som un ampli catàleg de rareses! Jo la primera...

    Un post xul.líssim, Enric! :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Carme.

      Però imagina't que d'aquestes rareses en féssim espectacle i ens vinguessin a veure!

      Elimina
  4. Muy buena entrada, y esa web, no tiene desperdicio...estoy con maleta, normal, normal...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pombolita, esa es una de mis webs de cabecera.

      Normal, dices. Cómo vas a ser normal si no te gusta el bacalao!!! :D

      Elimina
  5. A mi el que m'agrada és l'elefant seccionat i el tobogan per la trompa. Els altres éssers de fira em fan patir molt, tant com la pel·li de l' Home Elefant, extraordinària i de gastar kleenex a milers :ºººº

    ResponElimina
    Respostes
    1. kalamar, sabia que el plànol t'agradaria. Pel que fa als "mosntres" de fira, l'atracció és ambivalent. Però no deixa de ser un món fascinant.

      Elimina
  6. Un post extraordinari, com ens tens acostumats, Enric. Sempre que penso en aquests freak shows tan populars fa anys, em vénen al cap alguns programes de televisió on l'exhibició és ben semblant i el grau de degradació, també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, David. Tens raó, els monstres han canviat d'escenari. La diferència està, però, que aquells miraven de sobreviure com podien; els d'ara es recreen en les seves pròpies misèries. Pura prostitució.

      Elimina
  7. Llegint l'entrada m'ha vingut al cap aquesta cançó de Tom Waits:

    http://youtu.be/4XrFpubOSfE

    Every night she cames
    To take me out to dreamland
    When I'm with her, I'm the richest
    Man in the town

    She's a rose, she's the pearl
    She's the spin on my world
    All the stars make their wishes on her eyes

    She's my Coney Island Baby

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina cançó més extraordinària, Eduard! Tot en ella transporta a un món perdut com el de Coney Island: la lletra, la música, la veu de Waits, fins i tot el so del vinil reproduint-se en un plat, que no sé si és de l'original però que aquí queda magnífic.

      No sé si has entrat en aquest apunt per casualitat o perquè t'agrada la decadència dels parcs d'atraccions, i el de Coney Island en especial, però si no l'has vist, i encara que només sigui per les imatges, fes-li un cop d'ull a aquest:

      http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2012/05/latractiu-de-la-decadencia-coney-island.html

      Elimina