divendres, 11 maig de 2012

Després del Saló del Còmic hi ha vida


Passat el Saló del Còmic, vaig a fer memòria, a veure què en queda. Són 30 edicions, des d’aquell llunyà 1981, i no me n’he perdut cap. Tinc la porta franca des que a principis dels noranta un grup d’amics hi vam presentar la revista Hora Putifa. A la Fira, a les Drassanes, al Born, a l’Estació de França, i un altre cop a la Fira. El Saló continua sent el mateix: un aparador d’autors, d’editorials, de botigues, de novetats i de saldos. Sí que ha canviat, però, el món del còmic (s’ha fet adult) i el mercat: el tebeo i la novel·la gràfica són un producte de consum consolidat.

Al Saló ja no hi anem a buscar novetats o a conèixer noms nous: ara tenim llibreries especialitzades i tot ens arriba abans del Saló, que ve a ser una mena de Fira de Mostres on hi pots recollir propaganda, autògrafs (estaven Joost Swarte, Gilbert Shelton però se’m van escapar!), dibuixos, caramels, et pots menjar un frankfurt i fer una cervesa, escoltar música i, com en tot mercat, comprar.

Curiosament, allò que és més interessant és el que crida menys l’atenció del públic en general: les conferències i les exposicions d’originals. En aquesta edició la mostra de dibuixos originals era més que interessant: Spiderman, Cavall Fort, Giraud/Moebius, Robots en su tinta, Little Nemo, Jordi Longarón (Hazañas Bélicas).

Fent de Sargento Gorila

Hi regna un esperit adolescent, i amb aquest ànim s’hi ha d’anar. Per això no vaig poder resistir la temptació de pujar-me al jeep del diorama d’Hazañas Gráficas per immortalitzar-me com a Sargento Gorila. Disfresses de tota mena: robots, princeses Leia i stormtroopers, soldats de campanya, gals i lolites, batmans i monstres diversos. Com la que feia de reclam de l’Escola Joso, centre de còmics i arts visuals. Una noia d’aquesta escola (que l’any passat dibuixava caricatures a l’estand) anava disfressada de monstre: un casc amb una mena d’àlien i... una calceta amb la resta del cos pintat. Divendres a la tarda, que és quan hi vaig anar, el de Joso era l’estand més visitat i la noia es va fer un fart de fotografiar-se al costat de pares i fills, que encara deuen estar intentant convèncer els seus progenitors que el seu objectiu a la vida és dedicar-se a dibuixar, a l’Escola Joso, per descomptat.


Com que fer-li una foto hauria quedat molt fetitxista, me la vaig fer al seu costat. D’aquesta manera, si se m’acut de mirar-li els pits (feia temps que no veia res semblant!), no em quedarà més remei que veure també la meva actitud adolescent, que és com s’ha d’anar al Saló del Còmic.


Si algú s’ha quedat amb ganes de còmic, l’Institut Francès celebra fins el 8 de juny la Festa del Còmic que, entre moltes altres coses interessants, projectarà les pel·lícules L’illusionniste, de Sylvain Chomet; Persépolis, de Marjane Satrapi i Vincent Paronnaud; i Le chat du rabbin, de Johann Sfar i d’Antoine Delesvaux.


I encara, una altra exposició imprescindible: Cu-cut! Sàtira política en temps trasbalsats (1902-1912) que, comissariada per Jaume Capdevila (Kap), es pot veure a l’Arxiu Històric de Barcelona, Casa de l’Ardiaca, fins el 31 d’octubre. Un repàs al deu anys de vida (ara que en fa cent de la publicació del darrer número) d’una revista satírica que, a més de ser el bressol de grans dibuixants i caricaturistes com Cornet, Llaverias, Junceda, Opisso, Apa o Smith, va ser el testimoni d’una època convulsa: Espanya havia perdut les colònies, el catalanisme polític es feia fort, els obrers sortien als carrers i la Setmana Tràgica marcava un abans i un després en l’activisme polític. Un activisme i un humor radical que, a més de la qualitat artística, literària i gràfica, des de les pàgines de Cu-Cut! arribava a un públic massiu: fins a 40.000 exemplar sortien al carrer de cada número.

10 comentaris :

  1. Robots en su tinta, quins copiotes.. ;) Pobra noia, abans dibuixava i míra-te-la ara, la crisi! M'ha fet molta gràcia veure al pocavergonya al volant del Jeep!
    No m'atrau massa això de les fires. M'imagino el saló del còmic farcit de manga-friks. Sort dels disciplinats que ens poseu al dia d'expos i novetats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. kalamar, t'has de reivindicar. Quan una exposició de calamars en la seva tinta?.

      La veritat és que s'hi ha d'anar amb esperit adolescent (moooolts manga-freaks!) i s'ha d'exercir de pocavergonya per participar en tots els shows possibles.

      Elimina
    2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
  2. Hola Enric,
    Dissabte passat estava al saló! No sóc tan fidel com tu i potser feia tres anys que no hi anava, però em va agradar tornar-hi, tornar a ser un adolescent. De les exposicions, em quedo amb la dels robots i el record a Moebius, jo d'adolescente era molt de Cairo (també de Cimoc). I sí, masses freaks, i molts d'ells van abandonar les seves habitacions sense passar per la dutxa!
    Apunto l'exposició del Cu-cut per quan baixi a Barcelona.
    Salutacions!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Toronto, olor a suor i frankfurt; una combinació explosiva!

      La del Cu-cut! és una exposició petita però molt interessant i feta amb molt de carinyo pel Jaume Capdevila (el Kap dels dibuixos a La Vanguardia).

      Elimina
  3. ahhh, ara entenc la història del Joso, jo aquesta noia ja no la vaig veure!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha, ha, ha...! Aris, segur que no la vas veure perquè si no la recordaries. La foto no li fa justícia!

      Elimina
  4. Si, si... el que vull veure és la foto teva no mirant la càmera sinó amb una mirada de reüll observant què bé que han fet el body-art!

    Bon resum i bona recomanació d'exposició final. Per cert, sobre les pel·lícules, saps si la del Chat du rabbin està traduïda al castellà o català?

    ResponElimina
  5. Galderich, t'asseguro que a aquestes alçades ja no em tallo (gairebé) per res: si les ensenyen, les miro... però no tinc les fotos :)

    Le Chat du Rabbin no ha estat estrenada aquí, així que dubto que estigui subtitulada i menys doblada. La sessió de l'Institut Francès serà en V.O. Si m'assabento de res t'ho faré saber.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per cert, passa'm les dades del de les atraccions Apolo, sisplau.

      Elimina

Le grand cirque Calder

Le grand cirque Calder
Toronto i Whitney Museum