La reconstrucció de Barcelona i altres mons

diumenge, 20 de maig de 2012

Gabriel Ferrater: 90 - 40 = 50


Gabriel Ferrater (1922-1972)


CANÇÓ DEL GOSAR PODER

Gosa poder ser fort, i no t'aturis:
gosa poder ser vell, que si tens fills
un testament els fermarà ben curt.
Gosa poder que no t'agradi massa
d'anar testat per un món que s'espera.
Si et sobren fills, avia'ls una guerra.

Gosa poder donar feina a xarnegos.
Amb el teu sou, compraran vi prou agre
perquè en tres anys els podreixi les dents.
No et faci por: tu pren l'opi dels rics
(d'opi, te'n ve d'Escòcia i de Roma).
Gosa poder tenir enemics a sou.

Tu, vailet nou, confia en anys futurs.
Prou temps tindràs de fer-te amics virgilis
que et llegaran eneides a salvar.
Gosa poder fer-te persona augusta,
quan tindràs temps. I avui, Octavi, noi,
gosa poder degollar Ciceró.

Barbat Alfons, emperador d'Espanya,
cosí d'un Sant i Savi tu mateix,
mira-t'hi bé, que en vindran de més savis
a historiar-te, i et diran que ets mal rei:
els has perdut una bruta batalla
que ells han gosat poder-se-la fer seva.

Mira-t'hi bé, general, que una pàtria
gosa posar molta esperança en tu.
No gosis, no, poder perdre batalles.
Però tampoc no et cal guanyar-les totes.
Si tens napalm per sembrar camps del Nord,
gosa poder perdre guerres de Sud.
Les dones i els dies





Gabriel Ferrater. I Festival de Poesia Catalana
Gran Price, Barcelona 1970


A 90 anys del naixement i 40 de la mort,
la resta fa els anys que tenia en morir

"Voler poder saber citar", de Jaume Subirana (F l u x)

"Cançó del gosar poder", d'Enric Blanes (Un fres de móres negres)

11 comentaris :

  1. Aquesta efemèride se m'havia escapat, i estic pensant en fer alguna cosa (al blog, per descomptat). Perquè està tan oblidat? És altre cop per aquella actitud tan escrupulosa amb els catalans de veritat i els no tant?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lluís, més que per això (que no ho descarto: els seus amics eren els de l'Escola de Barcelona), diria que és un bitxo raro dins la cultura catalana; difícilment classificable.

      Jo ho tinc clar. Sóc un mal lector de poesia i tinc tendència a ser categòric, però en el meu altar particular Ferrater i Gil de Biedma són els poetes de Barcelona.

      Escriu alguna cosa: la alta literatura és intemporal; i servirà per creuar comentaris, que sempre està bé.

      Elimina
  2. Gabriel Ferrater es d'aquells poetes dels seixanta junt amb Gil de Biedma que son molt interessants. Com diu Lluís potser son persones non grates per l'estament, ja sigui pel seu suïcidi o la seva obra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Penses com jo, Aris. Gil de Biedma és immens!

      Elimina
    2. Posats a dir, si hagués de triar triaria Gil de Biedma, a qui rellegeixo molt més sovint que no pas a Ferrater, però tenen punts en comú. I segurament ocupen un espai molt proper en l'imaginari col·lectiu. No fa gaire vaig llegir sobre ell i efectivament deuria ser un bitxo raro, però com a Catalunya n'hi ha pocs els hem de cuidar.

      Elimina
  3. Amb vergonya, he de reconèixer que no l'he llegit al Ferrater. Entre el Calamar i aquest poema, començo poder gosar!

    ResponElimina
  4. Et torno la visita i no, no ens varem creuar el dia de l'homenatge.

    Desconec en Gil de Biedma, ja en buscaré informació. Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvinguda, Carme!

      Gil de Biedma és imprescindible (amb tota la subjectivitat que comporta fer declaracions d'aquesta mena), i crec que t'agradarà. La seva obra és curta: busca "Las personas del verbo".

      Elimina
  5. He volgut tornar ha escolar a Gabriel Ferrater recitant el seu poema "Cançó del Gosar poder" i ara que he llegit l'obra de Jaime Gil de Biedma puc dir que la genialitat es un factor comú en els dos autors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi estem totalment d'acord, Jordi. És la parella més encertada. Tots dos van saber donar una peculiar veu poètica al seu imaginari, amb un resultat que, qüestions literàries a banda, ens els fa molt propers. En el meu cas -per qüestions generacionals-, amb ells em passa com amb Serrat a la música i Vázquez Montalbán, són aquells germans grans que m'hauria agradat tenir.

      Elimina