Demostración Sindical del 1º de Mayo y Coros y Danzas de la Sección Femenina, a l'estadi Santiago Bernabeu. Fa quatre dies mal comptats. Miro enrere i se'm fa un buit a l'estómac, com amb les processons de Setmana Santa, o la desfilada de la Guàrdia Mora. Miro endavant... i se'm fa un buit a l'estómac.
Fa esgarrifar... sí, quatre dies mal comptats. Ja comencem a comptar la nostra vida d'aquesta manera, a l'engròs. Avui he vist horroritzat que hem estrenat el conquè mes de l'any. Em sento com un avionet de paper acabat de llençar...
ResponEliminaLluís, molt bona aquesta imatge de de l'avionet de paper: quanta fragilitat!
EliminaEl pas del temps és cada cop més amorf. La mirada al passat s'encongeix malgrat que cada cop és més lluny; perdo la noció del temps més proper: els dies, les setmanes, els mesos cada cop són més curts... i no sé si el futur és urgent o senzillament no existeix.
Es curiós com van adoptar una festa comunista i li varen donar la volta...com el sindicat vertical
ResponEliminaAris, li van donar la volta i ens van ben revolcar pel fang!
Eliminam'ha fet gràcia això de la fiesta cristiana del trabajo i quines pintes els del cos diplomàtic, Dios! com devien ser els de la Seat si els de la Renfe eren tan perfectes...
ResponEliminakalamar, la dialèctica que es fa servir és diabòlica. Quin mal a fet tot plegat. Encara ara es nota.
EliminaEnric, no donis idees al sinistre binomi Fernández Diaz – Felip Puig que en la meva bola de vidre veig un 1 de maig entre festes de balls «regionals» i el sindicat dels mossos d’esquadra com a únic sindicat present.
ResponEliminaSalut!
Missatger, jo no ho veig gens improbable. Si encara funciona el Día de las Fuerzas Armadas i les desfilades...
EliminaCoros y Danzas... gran expressió però que continua sent actual amb algunes organitzacions d'actes però amb un toc de "modernitat". El que espanta és el fons!
ResponEliminaTens raó, Galderich. Però espantar és poc: a mi encara se'm fa un nus a l'estómac.
EliminaTot plegat era una parafernàlia sense límits. Presidia l'acte Su Excelencia el Jefe del Estado, vestit de militar amb la senyora dels collarets a la vora, mentre don Santiago, -que al capdavall era l'amfitrió- dormitava unes cadires més enllà. El "carnicerito de Málaga" amb el seu bigotet esquifit propi del Tercer Reich tampoc hi faltava en els seus gloriosos anys d'alcalde la de la Villa y Corte. Recordo que els ultims anys del franquisme l'akelarre feixista aquest ja anava de baixa i a algún "espavilat aperturista" se li va ocòrrer que les noietes dansaires dels Coros y Danzas ensenyessin cuixa "a tocateja" traspassant la línea roja de la permissivitat. L'escàndol al diaris més fatxes no es va fer esperar i fou d'allò més sonat, mentre que altres rotatius parlaven d'una "modernización y puesta al día del acto patriótico de exaltación del trabajo".
ResponEliminaEls règims dictatorials sempre organitzen parafernàlies com aquesta, oi Miquel? Es tracta d'aconseguir la catarsi de les masses, per això funcionen tan bé els grans espectacles esportius.
EliminaTots aquests personatges han acabat els seus dies sense ser jutjats; alguns encara cuegen...
Recordo les noies aquestes que esmentes, vestides si no m'equivoco amb uns pantalons shorts.