dissabte, 26 de maig de 2012

Premis i blocs


Lucille Ball (© I Love Lucy)

Administrar un bloc té moltes servituds. Una d’elles és que el contacte directe amb els lectors a través dels comentaris obliga a contestar-los i a establir una certa correspondència amb els blocs d’aquests lectors. Quants més comentaris i més lectors, més gran és la feina que se’ns gira. De tota manera, aquesta retroalimentació és del tot necessària si es vol arribar al nombre més gran possible de lectors, perquè, no ens enganyem, escrivim per ser llegits... i agradar.

Per augmentar el nombre de lectors (però també per premiar la fidelitat) van néixer els premis virals: cada premiat ha de correspondre amb un nombre determinat de premis que, a la vegada, i de forma piramidal, multiplicaran fins l’infinit el nombre de blocs premiats. En realitat, el que passa la majoria de vegades és que aquests premis retornen al seu origen perquè els blocs viuen en nínxols ecològics, de forma més o menys simbiòtica.

Fins ara no he seguit mai la cadena. Però arriba un moment que em sembla una descortesia no fer-ho. Enguany m’han regalat dos premis Liebster, un des del Mercat de Sant Antoni i l’altre des de Calamares en su tinta, reconeixement que em fa feliç com es pot veure a la foto que encapçala aquest apunt. Així que aprofitaré l’avinentesa per triar els cinc premiats que em toquen, tenint en compte que han de tenir menys de 200 lectors.

Com que sé que molts dels blocs que segueixo no acceptaran el premi, he mirat de buscar blocs especials, amb els que sento una certa empatia, en general per la forma com tracten els records o per la manera com s’expressen. Queda entès, però, que cap d’ells tenen cap obligació de seguir la cadena. Per ordre alfabètic:

Cal deixar un comentari en els blocs triats perquè s'assabentin del premi i continuïn la cadena triant cinc blocs més, si els bé de gust. Recordeu que no esteu obligats a res.

13 comentaris :

  1. Ostres, Enric, em trobo exactament en la teva situació i no voldria ser descortès ni arrogant. Com ho fem? Com que et veig més assenyat que no pas jo, suggereix una solució.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fes com jo, Lluís. Segur que segueixes alguns blocs poc coneguts que potser val la pena publicitar. La qüestió és fugir dels cercles habituals perquè la votació tingui una mica de sentit.

      Elimina
  2. Pues es un honor Enric que me hayas escogido y echando un vistazo rápido a los otros cuatro que me acompañan, veo que en realidad son muy de mi estilo, un poco o bastante outsiders, posición que se hace díficilmente compatible con premios y medallas...
    ...pero como soy una mujer debil y por mucho que diga, que lo que me gusta es escribir, cuando lo que me pone es que me lean, no me va a quedar otro remedio que aceptarlo, aunque no sé muy bien qué tengo que hacer.
    ¡Soy un poco torpe!, ¿ahora tengo que buscarme yo otros cinco como "muámeme" y darles a mi vez el premio?, ¿cuanto tiempo tengo? ¿Puedo copiar tu texto directamente, que me parece muy diplomático...?
    Este premio Liebster blog, ¿tiene web propia?, ¿quién se lo ha inventado?...
    En fin, se m'ha girat molta feina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carmen, puedes copiar el texto, si quieres. Sólo has de escoger cinco blocs de los que sigues (con menos de 200 seguidores), bajo el criterio que te apetezca. Luego tendrás que escribir un comentario en el último apunte de cada uno de los blocs escogidos.

      El premio no tiene web; es autogestionado :)

      Elimina
  3. Moltes gràcies Enric,...És el primer que rebo, i per suposat l'accepto! i sí, seguiré la cadena, de fet no paro de recomanar blocs com aquests,...
    http://unafinestraaldelta.blogspot.com.es/
    http://provenzana.blogspot.com.es/
    http://memoriadebarrilatorrassa.blogspot.com.es/
    http://tronsaremolar.blogspot.com.es/
    http://lannarie.blogspot.com.es/

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'he deixat un comentari en el teu bloc.

      Tots aquests blocs són molt interessants. El del Prat ja el seguia. Ara faré un cop d'ull als altres.

      Elimina
  4. sóc molt desagraïda en això dels "premis", enric. ho sento. lo sentiment és "tierra trágame", o "ojalà no ho hagués fet"... i em sento ridícula. a vegades he necessitat demanar, per favor, no me'l dónes, que no sé agrair-t'ho i m'estimo "fer com si no estés"... :S

    ja sé que potser són rareses. t'exposes a internet, sabent que qualsevol te pot veure, però al mateix temps te sents més tranquil·la pensant que te miren poquets o a vegades ningú.

    això dels "premis" és una expressió més en este "monet" (com dir "mundillo"?) dels blocs, on m'has sorprès quan dius que vivim "en nínxols ecològics, de forma més o menys simbiòtica". cert, en bona part, perquè si jo hagués de recomanar cinc blogs, un dels cinc series tu. però també és veritat que a vegades (uns més que altres) acabem movent-mos sempre pels mateixos regueralls, i és emocionant quan algú t'ajuda a descobrir-ne altres que no coneixies.

    una de les coses que menos m'agrada del meu "blogionquisme" és la servitud de què parles al començament, sobretot per la dependència que sento a vegades. però penso que mos agobiem innecessàriament quan mos sentim "obligats" a contestar els comentaris, o a aquella retroalimentació que comentes... "del tot necessària si es vol arribar al nombre més gran possible de lectors", però no quan no és este el propòsit, o quan de propòsits, de fet, ni en tens.

    precisament, "lo bo" dels blogs, o una de les coses que més m'agrada, és que ningú mos exigim res, al contrari, cadascú anem fent com podem, encara que quan som lectors sí que sovint "esperem" als altres i tenim ganes de llegir-mos, però si no ho fem, mos comprenem.

    que "escrivim per ser llegits i per agradar", a mi no m'ho sembla, no sempre ni en tots los casos. a vegades fins i tot mos pot incomodar saber que mos està llegint "massa" gent, o que algú mos digue que li agrada el que està llegint.

    m'agrada escriure "aquí" i aprofitar la facilitat de barrejar imatges, músiques, enllaços, o poder a vegades expressar-me sense que em calgue ni escriure.

    la primera vegada que vaig llegir "liebster" vaig pensar que era el o la "liebeslied" del jordi soler.

    disculpa el meu desagraïment per la part que em toca, i a la vegada gràcies per aproximar-me a blogs que no coneixia.

    bon dia, enric.

    ResponElimina
    Respostes
    1. iruna, sigui quina sigui la nostra intenció o la de la comunitat bloguera, els blocs són segrestats contra la nostra voluntat.

      No cal que pensis en el "premi" com a tal, sinó en la possibilitat de donar a conèixer altres blocs que segueixes i que creus que val la pena que arribin a algú més. Tu mateixa t'alegres de trobar algun bloc que potser és interessant. El del Mercat de Santa Caterina, per exemple, és molt especial perquè està escrit des de dins: és una veu que s'explica a ella mateixa.

      iruna, no tens cap obligació de seguir la cadena (t'asseguro que a mi m'és ben igual :). Jo, fins ara, no m'hi havia volgut ficar perquè és un mal de cap; però mira...

      Bon dia, iruna.

      Elimina
  5. Perdona, Enric, aixó pot ser tocava posar-ho aquí, soc una bloguera novata.

    Enric, m'hi he quedat "anonadada". Vaig començar a escriure els meus records animada per la Mari Trini, que es molt maca i té un dels millors blogs que conec, sense pensar en cap moment que els llegería algú més que la meva familia i ella mateixa. M'ha sorprés, gratament, veure que altres personas amb un nivell cultural molt més alt que el meu, tú entre ells, han "disfrutat" amb les peripecies de la familia Mora Hernández.
    Moltes gracies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De res, Montse. Gràcies a tu per compartir els teus records.

      Elimina