dissabte, 14 de juliol de 2012

El Cine Popular del Clot-Camp de l'Arpa


La postal que encapçala aquest apunt és una de les més de 1000 que Àngel Toldrà Viazo (Barcelona, 1867-1956), que signava A.T.V., va fer amb Barcelona com escenari (1905-1930). No era fotògraf. Tenia una botiga de calcomanies i cromos i va saber captar l’interès i el negoci que les postals podien representar. Ja en parlarem un altre dia.

Aquesta pertany a la sèrie dedicada als edificis religiosos cremats durant la Setmana Tràgica (25 de juliol i el 2 d'agost de 1909). Com a imatge no té més interès que ser testimoni d’aquells esdeveniments, concretament l’incendi que va patir el convent, i avui també escola, de les Escolàpies del Clot-Camp de l’Arpa. Les instal·lacions, que ocupen l’espai entre els carrers Rogent-Joan de Peguera-Eterna Memòria i Coll i Vehí, no tenen un especial valor arquitectònic. Com a molt, pot tenir interès pels habitants del barri, que poden veure, però poc, quin aspecte tenia aquell indret l’any 1909.

La nostra vista i el nostre cervell són selectius. Tenim una gran capacitat mental per percebre tot allò que passa al nostre voltant, però inconscientment seleccionem només allò que considerem rellevant. Veien només allò que, d’una manera o una altra, està relacionat amb els nostres centres d’interès. A tots ens ha passat que en el moment que un element, una idea o un concepte passen a formar part del nostre coneixement al nostre voltant s’il·luminen objectes i detalls que fins aleshores havien passat desapercebuts.

Aquest és el cas. No hi ha molt a mirar, però a la dreta de la postal es veu un rètol: “Cine Popular”. I què té d’interessant aquest cinema? Doncs que no està catalogat. No apareix en el llibre Els cinemes de Barcelona, de Joan Munsó Cabús (Ajuntament de Barceloa – Proa, 1995); tampoc a Els anys daurats del cinema clàssic a Barcelona (1906-1923), de Palmira González López (Publicacions de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona – Edicions 62, 1987); i no és mencionat a la tesi El cinema i la constitució d’un públic popular a Barcelona. El cas del Paral·lel, de Luisa Suárez Carmona (Universitat de Girona, 2011). Totes elles obres de referència, que només recullen el Cine Popular del carrer de la Cera 51.

Fragment de la postal, amb el rètol del Cine Popular

Buscant per hemeroteques, La Vanguardia, que recull tot allò que a Barcelona hi ha i hi ha hagut, no en dóna cap dada. Només he trobat una referència i no ha estat precisament per la seva funció com a cinema, sinó per una convocatòria electoral de la Lliga Regionalista. El 10 de desembre de 1909, La Veu de Catalunya (núm. 3807) publicava la següent nota:


Al Camp de l’Arpa
També serà avuy, divendres, a les deu
de la nit, el meeting d’aquesta barriada.
El local és el Cine Popular del carrer
de Sant Matíes.
El carrer de Sant Maties era el nom antic de l’actual Coll i Vehí. De fet, segons el Nomenclàtor de Barcelona, el nom era, a principis del segle XX carrer de Sant Miquel i Sant Maties.

No ho deixaré així; continuaré investigant a veure si en puc treure alguna dada més. De moment, queda apuntat a Bereshit, i se suma a l’altre descobriment d’aquest any 2012, també en el barri del Clot-Camp de l’Arpa: un tram ocult de l’antiga llera del Rec Comtal, entre la Meridiana i el carrer del Clot.

23 comentaris :

  1. Hi va haver molts petits cines i teatres, de durada breu, dels quals hi ha molt poca documentació, fa poc em va passar quelcom semblant amb un del meu barri, en aquest cas teatre, només vaig trobar referències a l'Hemeroteca de La Vanguardia doncs en aquells anys remots hi sortien tota mena de coses. Quan el diari comença a agafar volada ja no hi ha aquestes informacions 'locals'.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, Júlia. Però fa il·lusió descobrir-los i buscar informació, oi?

      Elimina
  2. Es el mateix de la sèquia del Rec? Aleshores li vaig dedicar una entrada http://elmercatdesantantoni.blogspot.com.es/2011/05/el-cinematograf-del-clot.html
    salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No Aris, no és el mateix. El "Cine Popular" estava a l'actual carrer Coll i Vehí i "El Cinematógrafo Martinense" al carrer de la Sèquia Comtal. Ja vaig veure la teva entrada, però aquest cinema una doble vida, com vaig explicar en el bloc que tinc dedicat al Rec Comtal: http://el-rec-comtal.blogspot.com.es/p/la-sequia-comtal-i-el-clot.html

      Elimina
  3. fantàstic!
    per cert, Enric, saps si hi ha foto de l'escola dels jesuïtes del Clot cremada?

    ResponElimina
    Respostes
    1. :)

      Sí. La vols veure?

      Ara te l'envio per correu.

      Elimina
  4. Apart d'un temps viscut a Joan de Peguera, ara em ve al cap una ben estranya obra literària (qui escriu avui novel·les en vers?) on es transita per la cantonada de la postal!
    (t'ho ensenyo per correu)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rebut, Girbén!

      Hauré de fer un cop d'ull a aquests curiosos itineraris d'El romanço de l'Anna Tirant (del carrer d'Oblit al de l'Eterna Memòria, n'és un), on no només es transita per aquesta cantonada, sinó que és el final del trajecte. Una "eterna memòria" que fa referència a Joan de Peguera, la vídua del qual, Maria Miquela de Borràs i de Valls, va fer posar al carrer aquest nom per immortalitzar el seu record.

      Elimina
  5. Inici de trajecte, Enric, que si no és perd el traç poètic que va de "L'Eterna Memòria a L'Oblid".

    Així no és el Joan de Peguera del segle XIV, fill dels Peguera que rebien el nom del poble ara arrabassat per un xeic àrab?
    http://salvempeguera.blogspot.com.es/

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaja, estava mal fixat en l'origen i el final de l'itinerari!

      Doncs no, Girbén, la realitat és més prosaica. O d'una poesia diferent. Els Peguera eren uns antics propietaris del barri. Va ser Maria Miquela de Borràs que, un cop vídua, va obtenir permís de l'Ajuntament de Sant Martí de Provençals per urbanitzar uns camps de la seva propietat proposant "abrir cuatro espaciosas calles que desea denominar: 1ª de Don Juan de Peguera; 2ª del Beato Miguel; 3ª de la Virgen del Carmen; 4ª de la Eterna Memoria, para pagar de este modo un justo tributo a la de su difunto esposo, que hizo su felicidad" (Expedient de nomenclatura de la Unitat Operativa del Pla de la Ciutat, 1 de gener de 1900).

      Elimina
    2. Suposo que com tu, he mirat a l'ARCA i només arribo a LVC en les edicions de matí i de tarda dels dies 8 i 10 de desembre de 1909. En algunes entrades tens el llistat de candidats a aquelles municipals.
      Curiosament el carrer de Coll i Vehí (Coll y Vehí aleshores) ja era vigent des del 1908 (17 de març)
      No et sé dir més.

      Elimina
  6. Per cert, no sé si tens de fet la postal. L'he vist a la venda per només 7 €

    ResponElimina
    Respostes
    1. Daniel, jo vaig fer la consulta directament a l'hemeroteca de La Vanguardia.

      Pel que fa al nom del carrer, probablement Coll i Vehí era el tram que anava de Rogent fins Eterna Memòria, i d'aquí fins a Navas rebia el nom de Sant Miquel i Sant Maties.

      No tinc l'original. Ara me la miro.

      Elimina
  7. Com adjuntaves 'La Veu de Catalunya' pensava que l'havies tret d'allà. Bé, doncs a la premsa digitalitzada no hi ha res més.
    Sobre el carrer l'històric del nomenclàtor de l'ajuntament sembla que dóna el canvi a 'Coll i Vehí' en tota la seva extensió. De totes maneres és molt probable que la premsa el seguís nomenant com s'hava dit aleshores.

    ResponElimina
  8. En un altre fons (BNE) he trobat una cita a 'El Liberal' de Madrid del 11-12-1909 sense més informació. Les dates són sempre molt acotades, o no va tenir una llarga vida o no es va fer més actes més enllà de les projeccions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que estaria molt bé seria trobar una programació cinematogràfica. Segur que el dia que no la busqui, la trobaré!

      Elimina
  9. quin pou de blog! cultura popular 100%, aromes benjaminians, col·leccionisme, il·luminacions, records... el seguim amb atenció, el gaudim i el difonem...
    i aprofitem per dir que March-Smart torna a volar magistralment per les planes del bogardisme. Salut i remor!

    ResponElimina
  10. Hola Enric:
    Ya he puesto al día lo que me pides sobre el Rec Comtal, fué de la Vanguardia la noticia, pero como es del año pasado...He tratado de buscar y no lo encontré, te envío un post algo más extenso haber si encuentras lo que buscas.
    Un saludo y gracias.


    http://mtvo-lasmentiras.blogspot.com.es/2011/07/el-rec-comtal.html

    ResponElimina
  11. http://mtvo-lasmentiras.blogspot.com.es/2011/08/el-rec-comtal-en-el-born-barcelona.html
    En eswte me has publicado un comentario, le he añadido fotos de ayer...
    saludos.

    ResponElimina
  12. Hola, Enric!!
    Em faig un embolic amb el blogs, però sempre llegeixo les teves aportacions que són interessantísimes.
    Recordo el Cine Salón Condal,al carrer segurament Ruiz de Padron. Als anys 70 hi va haver la discoteca "El Farol".
    I al cine Martinenc li deien el cine de la grava, ja que per una pesseta en venien una paperina de cacauets, pipes, tramuços, etc.. al tirar les closques a terra , el soroll era com la grava.

    ResponElimina
  13. Hola, Bloody Maruja. El Salón Condal estava en el carrer Xifre, cantonada amb Bassols. I la discoteca El Farol estava al carrer Besalú, molt a prop del cine Ducal. Segurament se't barregen els records. El Martinenc el recordo especialment perquè jo vivia davant, en el número 582 del carrer de Provença.

    M'alegro de veure't per aquí. Que tinguis unes bones festes i un bon any!

    ResponElimina
  14. Enric, una pregunta. A la postal del cinema es veu un forat a dalt que podria ser d'un bombardeig. Tu com ho interpretes?
    Merci i felicitats pel post,
    Xavi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Xavi. El forat no és d'un bombardeig si no fruit de la crema d'edificis religiosos durant la Setmana Tràgica, del 26 al 31 de juliol de 1909. Al cremar-se les bigues de fusta la teula es va enfondrar i va arrossegar la paret.

      Elimina