dimarts, 24 de juliol de 2012

Sentència i execució de Ferrer i Guàrdia

Sessió del procés a Francesc Ferrer i Guàrdia a la Presó
Model de Barcelona, el 9 d'octubre de 1909
Colección Merletti / IEFC (Ref. ACP-1-3370)


Fa un temps vam publicar a Bereshit Nochebuena republicana, una gravació de 1931 de l'escriptor i autor teatral de sainets i revista Manuel Fernández Palomero  (?-1949), interpretat per l'actor còmic Francisco Gallego, Galleguito. Vam aprofitar per evidenciar que bona part dels enregistraments sonors d'obres teatrals i de programes de ràdio estaven totalment oblidats en les fonoteques; i encara gràcies que existeixen les gravacions, malgrat que poca gent ho sàpiga o les consulti.

Avui les notícies corren a la velocitat de la llum d'una punta a l'altra del planeta; ens arriben en tots els formats: orals, escrits o imatges, i sovint en directe mentre s'estan produint els fets. A finals del segle XIX i a principis del XX, l'actualitat es portava al públic popular a través de representacions. S'exposaven diorames, quadres escènics amb figures de cera que representaven esdeveniments històrics o s'escenificaven en els teatres per acostar els fets al públic amb el màxim realisme, més que no pas aportava la fotografia, la ràdio o el cinema, que en aquells anys començaven la seva singladura entre les masses expectants. De fet, res nou: els joglars i els romanços ja complien aquesta funció relatora i de guardians de la memòria.

Moltes d'aquestes representacions teatrals s'enregistraven en discos o, en el seu defecte, es feia una gravació d'estudi utilitzant la fórmula de les radionovel·les o del teatre radiat.

La paròdia política de Nochebuena republicana ens va fer somriure, però les gravacions que porto avui no són per riure. Totes dues històries tenen com a protagonista Francesc Ferrer i Guàrdia i estan, evidentment, dramatitzades segons els gustos d'una part del públic de l'època, i escoltades ara i aquí potser tenen un aire còmic en la posada en escena que no es pretenia. Acusat d'haver fomentat la revolta de la Setmana Tràgica de Barcelona el 1909, Ferrer i Guardia, polític i pedagog creador de l'Escola Moderna, va morir afusellat el 13 d'octubre de 1909 en el castell de Montjuïc, i aquests són els fets que es narren.




Totes dos enregistraments tenen el mateix títol: Sentencia y ejecución de Francisco Ferrer y Guàrdia. La primera, representada en el Teatro Apolo de Madrid el desembre de 1909, pocs dies després de l'assassinat de Ferrer i Guàrdia, va seguida de Delirios anarquista. El guió i direcció són de l'escriptor i recitador argentí Eugenio G. López, i està interpretada pel mateix Eugenio G. López, per Juan Rovira i la Sra. Bandalisa, i va ser enregistrat per RCA Victor (1911).




La segona gravació és de 1931, i va ser interpretada i enregistrada per Fèlix de Pomés (1893-1969), actor i director de cinema d'origen aristòcrata, que va estudiar medicina i farmàcia però es va llicenciar en dret. Dedicat al periodisme, va col·laborarar a El Día Gráfico de Barcelona i a Fígaro de Madrid. Els anys 1918-20 va jugar en els primers equips del F. C. Barcelona i del C. E. Espanyol. Més tard va guanyar el campionat de Catalunya d'esgrima i va participar en els Jocs Olímpics de París (1924) i d'Amsterdam (1928). La seva veritable passió va ser la pintura i el dibuix (va exposar a Barcelona i Madrid), però va acabar dedicant-se de ple al cinema a Alemanya, França, Itàlia i els Estats Units. Torna a Catalunya un cop proclamada la República, moment en que participa en pel·lícules de marcat contingut polític i revolucionari, com Aurora de esperanza (1936) d'Antonio Sau. Els darrers anys de la Guerra Civil hi ha un buit en la seva biografia fins que torna la l’any 1941 i reprèn la seva carrera cinematogràfica.




[+]

"Sentencia de Francisco Ferrer Guardia" i "Ejecución de Francisco Ferrer Guardia", E. Lopez, Juan Rovira, Sra Bandalisa, dins Teatro y varietés: Cómicos y género chico, volumen 3. Barcelona: Blue Moon, 2002, Colección Cancionero de Oro [DVD].



15 comentaris :

  1. Molt interessant, quants materials oblidats.

    ResponElimina
  2. Pomés va ser tot un personatge 'de cine', va tenir una filla molt maca i elegant que també va ser actriu, Isabel de Pomés.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, Júlia; Pomés va ser un home de món i molt inquiet. De la seva filla recordo, sobretot, "La torre de los siete jorobados", d'Edgar Neville... bé, i "Marcelino, pan y vino".

      Elimina
  3. Quanta feina que ens queda per a acabar de comprendre d'on venim, en quin país vivim... Desconeixia completament aquestes obres de teatre. I malgrat tot, tinc la impressió que aquells anys foren terriblement convulsos, i alhora terriblement creatius, com si una energia enorme s'hagués desplegat a totes les bandes, en totes les ideologies.
    Fa molt pocs dies vaig poder contemplar els originals dels cartells republicans en temps de guerra i vaig tenir aquesta impressió: que vam passar per una etapa d'una creativitat desbordada.
    Buscaré aquesta fotografia (la primera) de l'afusellament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lluís, no és un fenomen exclusiu d'aquí. De fet, les avantguardes van néixer en una Europa convulsa, després d'una guerra mundial esfereïdora. Alemanya mateix, que sortia derrotada, va viure un procés de creativitat excepcional durant la República de Weimar.

      És curiós, els grec antics van excel·lir quan es van començar a avorrir i nosaltres quan tot estava més remogut.

      El primer terç del segle XX, que venia d'un final de segle molt viu, és impressionant.

      Elimina
  4. Quin efecte més pertorbador fa sentir escenificacions de principis de segle. És com sentir una representació teatral fantasmagòrica. I més tractant-se d’un tema tan tràgic com el de Ferrer i Guàrdia.
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó, Missatger. Ara no gosaríem fer una cosa així. Aleshores experimentaven amb els nous mitjans i la realitat es percebia d'una altra manera: aquesta alteritat és la que em fascina.

      Elimina
  5. Molt bona aquesta comparació dels dos enregistraments! Es realment curiós com feien les obres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aris, com li deia al Missatger, tot era molt nou en el tractament dels mitjans i no devem captar el mateix que captaven ells.

      Elimina
  6. Són unes gravacions genials. I com els nens, en volem més!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha, ha, ha...! Galderich, tinc preparada una cançoneta que ens agradarà.

      Elimina
  7. dempeus que això son paraules majors...
    ens veiem a can Bogarde, les novetats es multipliquen.
    Salut i escola nova unificada 100%

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bogarde, ara que està tot tan remogut, potser seria el moment de fotre un cop de mà i recuperar tot allò que de bo ens van prendre després de la guerra.

      Elimina
  8. Enric, sobre les imatges d'altres països, notícies i històries que al segle XIX ( i apartir del XVII) arribaven a la gents via diorames i altres caixes òptiques... Durant l'estiu es pot veure al Museu del Cinema de Girona una exposició d'aquests aparells i una selecció dels gravats que s'hi mostraven dins. Diumenge la vaig estar veient i em va semblar molt interessant. Es diu "Veure el món per un forat": http://www.museudelcinema.cat/cat/exposicions.php?idReg=2134

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fascinant, Toronto! Prenc nota per anar-hi aquest agost: m'encanta mirar pels forats.

      Elimina