Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March
Avís: A causa d'haver estat bloquejat el compte principal de Bereshit, han desaparegut les imatges dels articles d'aquest blog. Lamentem les molèsties causades per aquest fet, del qual no hem rebut cap explicació per part de Blogger. Anirem reposant el material gràfic en la mesura del possible.

dimarts, 24 de juliol del 2012

Origen i conseqüències de la Setmana Tràgica

Embarcament de tropes cap a Melilla en el port de Barcelona, el 1909
Frederic Ballell. Arxiu Fotogràfic de Barcelona


El conflicte de la Setmana Tràgica s'origina l'11 de juliol de 1909 amb un moviment antimilitarista a Barcelona en protesta per l’embarcament de reclutes i reservistes catalans cap a la guerra del Marroc i per la negativa a reprendre l'aventura colonial marroquina, promoguda pels interessos miners al Rif. El 9 de juliol de 1909 una operació de policia per protegir el ferrocarril miner prop de Melilla va encendre el conflicte bèl·lic, i el ministre de la Guerra del govern de Maura, general Linares, va decidir trametre a l'Àfrica un cos expedicionari de més de 40.000 homes, reservistes majoritàriament casats i amb fills, i potser com a "mesura punitiva"– reclutats en bona part a Catalunya. Aquests fets, sentits per la ciutat com una provocació, s'esdevenien en unes circumstàncies socials de feblesa organitzativa del moviment obrer, enduriment patronal, descontentament creixent de la petita burgesia i crisi de l'aparell d'un estat anacrònic i oligàrquic.

Entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909, una revolta popular ocupa Barcelona amb més de 250 barricades, atacs contra la burgesia i crema de convents (en pocs casos esglésies), poders íntimament lligats a la repressió. Les dones hi van tenir un paper molt actiu, no només perquè els afectava el reclutament dels homes (les classes benestants podien pagar-ne l'exempció), sinó perquè les institucions religioses feien competència deslleial a les fàbriques fent servir nenes i recluses com a mà d'obra, cosa que feia minvar els sous de les dones treballadores.


La fotografia pretén representar la crema de convents durant la Setmana Tràgica,
però la imatge va ser manipulada afegint-hi fum
per dramatitzar encara més la situació


Vençuda la resistència popular, l'escola laica va ser acusada d'incitadora a l'odi polític i religiós, i Ferrer i Guàrdia va ser convertit en el cap de turc del conflicte, que va generar una repressió que va afectar les escoles i els moviments laics i obrers, i va portar a centenars de processos militars.

Fa un temps vam publicar a Bereshit Nochebuena republicana, una gravació de 1931 de l'escriptor i autor teatral de sainets i revista Manuel Fernández Palomero  (?-1949), interpretat per l'actor còmic Francisco Gallego, Galleguito. Vam aprofitar per evidenciar que bona part dels enregistraments sonors d'obres teatrals i de programes de ràdio estaven totalment oblidats en les fonoteques; i encara gràcies que existeixen les gravacions, malgrat que poca gent ho sàpiga o les consulti.

Avui les notícies corren a la velocitat de la llum d'una punta a l'altra del planeta; ens arriben en tots els formats: orals, escrits o imatges, i sovint en directe mentre s'estan produint els fets. A finals del segle XIX i a principis del XX, l'actualitat es portava al públic popular a través de representacions. S'exposaven diorames, quadres escènics amb figures de cera que representaven esdeveniments històrics o s'escenificaven en els teatres per acostar els fets al públic amb el màxim realisme, més que no pas aportava la fotografia, la ràdio o el cinema, que en aquells anys començaven la seva singladura entre les masses expectants. De fet, res nou: els joglars i els romanços ja complien aquesta funció relatora i de guardians de la memòria.

Moltes d'aquestes representacions teatrals s'enregistraven en discos o, en el seu defecte, es feia una gravació d'estudi utilitzant la fórmula de les radionovel·les o del teatre radiat.


Sessió del procés a Francesc Ferrer i Guàrdia a la Presó
Model de Barcelona, el 9 d'octubre de 1909
Col·lecció Merletti / IEFC


La paròdia política de Nochebuena republicana ens va fer somriure, però les gravacions que porto avui no són per riure. Totes dues històries tenen com a protagonista Francesc Ferrer i Guàrdia i estan, evidentment, dramatitzades segons els gustos d'una part del públic de l'època, i escoltades ara i aquí potser tenen un aire còmic en la posada en escena que no es pretenia. Acusat d'haver fomentat la revolta de la Setmana Tràgica de Barcelona el 1909, Ferrer i Guardia, polític i pedagog creador de l'Escola Moderna, va morir afusellat el 13 d'octubre de 1909 al fossat de Santa Amàlia del castell de Montjuïc, i aquests són els fets que es narren. Tant el procés, ple d'irregularitats, com l'execució van rebre el rebuig de la premsa i els polítics d'Europa i els Estats Units.




Els dos enregistraments esmentats tenen el mateix títol: Sentencia y ejecución de Francisco Ferrer y Guàrdia. La primera, representada en el Teatro Apolo de Madrid el desembre de 1909, pocs dies després de l'assassinat de Ferrer i Guàrdia, va seguida de Delirios anarquista. El guió i direcció són de l'escriptor i recitador argentí Eugenio G. López, i està interpretada pel mateix Eugenio G. López, per Juan Rovira i la Sra. Bandalisa, i va ser enregistrat per RCA Victor (1911).




La segona gravació és de 1931, i va ser interpretada i enregistrada per Fèlix de Pomés (1893-1969), actor i director de cinema d'origen aristòcrata, que va estudiar medicina i farmàcia però es va llicenciar en dret. Dedicat al periodisme, va col·laborar a El Día Gráfico de Barcelona i a Fígaro de Madrid. Els anys 1918-20 va jugar en els primers equips del F C Barcelona i del C E Espanyol. Més tard va guanyar el campionat de Catalunya d'esgrima i va participar en els Jocs Olímpics de París (1924) i d'Amsterdam (1928). La seva veritable passió va ser la pintura i el dibuix (va exposar a Barcelona i Madrid), però va acabar dedicant-se de ple al cinema a Alemanya, França, Itàlia i els Estats Units. Torna a Catalunya un cop proclamada la República, moment en que participa en pel·lícules de marcat contingut polític i revolucionari, com Aurora de esperanza (1936) d'Antonio Sau. Els darrers anys de la Guerra Civil hi ha un buit en la seva biografia fins que torna la l’any 1941 i reprèn la seva carrera cinematogràfica.




[+]

"Sentencia de Francisco Ferrer Guardia" i "Ejecución de Francisco Ferrer Guardia", E. Lopez, Juan Rovira, Sra Bandalisa, dins Teatro y varietés: Cómicos y género chico, volumen 3. Barcelona: Blue Moon, 2002, Colección Cancionero de Oro [DVD].

24 comentaris :

  1. Molt interessant, quants materials oblidats.

    ResponElimina
  2. Pomés va ser tot un personatge 'de cine', va tenir una filla molt maca i elegant que també va ser actriu, Isabel de Pomés.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, Júlia; Pomés va ser un home de món i molt inquiet. De la seva filla recordo, sobretot, "La torre de los siete jorobados", d'Edgar Neville... bé, i "Marcelino, pan y vino".

      Elimina
  3. Quanta feina que ens queda per a acabar de comprendre d'on venim, en quin país vivim... Desconeixia completament aquestes obres de teatre. I malgrat tot, tinc la impressió que aquells anys foren terriblement convulsos, i alhora terriblement creatius, com si una energia enorme s'hagués desplegat a totes les bandes, en totes les ideologies.
    Fa molt pocs dies vaig poder contemplar els originals dels cartells republicans en temps de guerra i vaig tenir aquesta impressió: que vam passar per una etapa d'una creativitat desbordada.
    Buscaré aquesta fotografia (la primera) de l'afusellament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lluís, no és un fenomen exclusiu d'aquí. De fet, les avantguardes van néixer en una Europa convulsa, després d'una guerra mundial esfereïdora. Alemanya mateix, que sortia derrotada, va viure un procés de creativitat excepcional durant la República de Weimar.

      És curiós, els grec antics van excel·lir quan es van començar a avorrir i nosaltres quan tot estava més remogut.

      El primer terç del segle XX, que venia d'un final de segle molt viu, és impressionant.

      Elimina
  4. Quin efecte més pertorbador fa sentir escenificacions de principis de segle. És com sentir una representació teatral fantasmagòrica. I més tractant-se d’un tema tan tràgic com el de Ferrer i Guàrdia.
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó, Missatger. Ara no gosaríem fer una cosa així. Aleshores experimentaven amb els nous mitjans i la realitat es percebia d'una altra manera: aquesta alteritat és la que em fascina.

      Elimina
  5. Molt bona aquesta comparació dels dos enregistraments! Es realment curiós com feien les obres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aris, com li deia al Missatger, tot era molt nou en el tractament dels mitjans i no devem captar el mateix que captaven ells.

      Elimina
  6. Són unes gravacions genials. I com els nens, en volem més!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha, ha, ha...! Galderich, tinc preparada una cançoneta que ens agradarà.

      Elimina
  7. dempeus que això son paraules majors...
    ens veiem a can Bogarde, les novetats es multipliquen.
    Salut i escola nova unificada 100%

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bogarde, ara que està tot tan remogut, potser seria el moment de fotre un cop de mà i recuperar tot allò que de bo ens van prendre després de la guerra.

      Elimina
  8. Enric, sobre les imatges d'altres països, notícies i històries que al segle XIX ( i apartir del XVII) arribaven a la gents via diorames i altres caixes òptiques... Durant l'estiu es pot veure al Museu del Cinema de Girona una exposició d'aquests aparells i una selecció dels gravats que s'hi mostraven dins. Diumenge la vaig estar veient i em va semblar molt interessant. Es diu "Veure el món per un forat": http://www.museudelcinema.cat/cat/exposicions.php?idReg=2134

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fascinant, Toronto! Prenc nota per anar-hi aquest agost: m'encanta mirar pels forats.

      Elimina
  9. S'està fent ara mateix una exposició sobre Ferrer i Guàrdia just al fossat del Castell de Montjuïc, precisament on va ser afusellat

    ResponElimina
    Respostes
    1. http://ajuntament.barcelona.cat/castelldemontjuic/ca/activitats/exposicions/la-revolucio-pedagogica-de-ferrer-i-guardia

      Elimina
    2. Per la mateixa raó que et comentava en un altre post, no veig fins avui el teu comentari. L'exposició encara és oberta fins el dia 2 de setembre.

      Elimina
  10. Gràcies per una feina d investigació tant ben feta. Sense història un pais no és rés. 👏👏👍

    ResponElimina
  11. Ferrer i Guàrdia, un personatge interesantíssim. Sembla ser que, com dius, va ser el cap de turc de la repressió pels fets de la setmana tràgica. I sense gairebé judici, el van afusellar. Ja ho va dir Anatole France: "El seu crim és el de ser republicà, socialista, lliurepensador; el seu crim és haver creat l'ensenyament laic a Barcelona, instruït a milers de nens en la moral independent, el seu crim és haver fundat escoles".
    Moltes gràcies, Enric, per ajudar-nos a mantenir memòria.

    ResponElimina
  12. Gràcies, Miquel. L'Espanya obscurantista destruint tot el que feia olor de modernitat. La Inquisició sempre present!

    ResponElimina
  13. Puntualització necessària: FRANCISCO Ferrer i Guàrdia.
    Sí, era català i progressista, però es va oposar sempre acèrrimament al català, especialment a l'escola. Moderna en molts sentits que podem compartir, però des del seu punt de vista també en aquest sentit de la modernitat que implica relegar els "dialectes i parles regionals pròpies de l'endarreriment i el tancament".
    I està ben documentat, en polèmiques per escrit amb els qui ja llavors defensaven la llengua del país.
    I per això mai mai es va anomenar "Francesc".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Buenaventura Delgado, al llibre 'La Escuela Moderna de Ferrer i Guàrdia', explica que una persona va aconsellar, amb bon criteri, que les classes de la seva escola es fessin en català, la llengua dels alumnes:
      «Ferrer se ofendió mucho ante la propuesta, porque creía que acceder a ello sería empequeñecer “la humanidad y el mundo a los escasos miles de habitantes que se contienen en el rincón formado por parte del Ebro y los Pirineos. Ni en español la establecería yo —contesté al fanático catalán—. Antes que elcatalán, cien veces el esperanto”.»

      Text publicat a la revista 'Presència', nº 2227 (2015.01.11dg). «Un Estat contra l'escola en català. Tres-cents anys de persecució de la llengua a les aules»

      pàg. 18: «Segle XX (1900-1938): "Extirpar los malos patriotas"»: «1901: 'La Escuela Moderna' de Ferrer i Guàrdia»

      https://pandora.girona.cat/viewer.vm?id=0002886531&page=1&search=&lang=ca&view=hemeroteca

      Elimina