Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March
Avís: A causa d'haver estat bloquejat el compte principal de Bereshit, han desaparegut les imatges dels articles d'aquest blog. Lamentem les molèsties causades per aquest fet, del qual no hem rebut cap explicació per part de Blogger. Anirem reposant el material gràfic en la mesura del possible.

dijous, 1 d’agost del 2019

Una guia de la Barcelona de 1805

Plànol de la ciutat i el port de Barcelona (1806)
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya


El 31 de desembre de 1904, La Vanguardia publicava un suplement dedicat a la Barcelona de 1805, la Ciutat Comtal de cent anys abans del nou any que estava a punt de començar. Entre els articles que s’hi van publicar, hi destaca “Las calles”, de Frederic Climent Terrer, escriptor, periodista i traductor, maçó i un dels introductors de la teosofia a Espanya.

L’article de Climent simula una passejada narrativa i descriptiva pels carrers de la Barcelona intramuralles, que amb l'ajuda de la imaginació ens permet fer-nos una imatge de com era aquella Barcelona de principis del segle XIX. Encara no s’havien enderrocat les muralles medievals i la trama urbana es mantenia intacta sense les reformes que vindrien després, i es conservaven molts edificis, sobretot convents, que les desamortitzacions farien desaparèixer, però que l’article d’Adolf Alegret, “Los templos”, d’aquesta mateixa edició de La Vanguardia, ens permet també recuperar.


Portada del suplement "Barcelona 1805"
de La Vanguardia


La literatura és plena de descripcions de carrers, barris i ciutats, i això vol dir alguna cosa; no és gratuït. Els carrers són les artèries de trànsit ciutadà, però també són les artèries que permeten mesurar el batec del seu cor. En la descripció dels carrers hi trobem alguna cosa més que el valor pràctic de l’orientació; en la descripció dels carrers hi ha el retrat de la ciutat i, per tant, la reproducció de la imatge que es projecte dins nostre i que nosaltres projectem cap a ella. En els carrers, en l’estructura urbana de la ciutat i en els elements que la componen hi ha una part del que som. És aquesta la raó per la qual ens revoltem quan veiem desaparèixer aquesta estructura: amb el territori desapareix una part de nosaltres. I quan recuperem part de la memòria dels carrers ens envaeix una emoció especial, d’aquí que tots aquells que ens sentim profundament units a la nostra ciutat busquem pels racons tot allò que ens permet recuperar la memòria ancestral de la ciutat i de nosaltres mateixos.

Aquest apunt, escrit originalment l'any 2012, va coincidir en el temps amb l'article "Petit assaig entorn de les primeres guies de Barcelona (s. XIX), una visió de com ens vèiem", de & Piscolabis Librorum, i amb l'exposició "Barcelona a mà. Guies urbanes, 1776-2004", una mostra de les guies urbanes dipositades en el fons de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, comissariada per Inés Nieto i Àngels Solà, exposada a Ca l'Ardiaca entre el novembre del 2012 i l'abril del 2013, i que ara l'Arxiu ens proposa visitar en línia a la seva pàgina web.

L'article del Piscolabis és especialment important perquè ve a coincidir amb Bereshit en la importància que els carrers, els monuments, els serveis i els elements ciutadans tenen per als seus habitants. I malgrat aquesta importància, pràctica però també emotiva, l'article ens avisa que no hi ha cap estudi publicat sobre l'edició de guies de la ciutat de Barcelona. Podríem pensar que la vida caduca de les guies (la ciutat canvia) les buida d'un contingut d'interès històric i cultural. Però llegint l'article veureu que aquesta afirmació és ben lluny de la realitat: el contingut de les guies és ple, precisament a causa dels canvis que pateix la ciutat, de dades que, en molts casos, només podrem trobar en les guies. Llegiu l'article i així entendreu aquesta "visió de com ens veiem". I també de com ens veuen.

A continuació transcrivim literalment l’article “Las calles”, de la pàgina 2, amb la grafia original. La resta de pàgines, que podeu llegir en les miniatures reproduïdes més avall, també es poden veure directament a l'hemeroteca de La Vanguardia.

La resta del suplement conté informació de Barcelona de tota mena, com la que usualment contenen les guies urbanes. Es diferencia de les guies modernes en el caràcter descriptiu que sí tenien les primeres guies, com molt bé ens explica el Piscolabis Librorum. Però al valor del contingut s'hi afegeix que la data enllaça amb les dues primeres guies que ens comenta: Barcelona à la mano (1778), de Joseph Algava Márquez Bellón, i Diversión de ciudadanos, norte seguro de forasteros y estrella luciente de Barcelona (1802). Amb elles comparteix l'interès per la narració, l'interès pel retrat, per l'apunt viu fet del natural, amb tota la subjectivitat, com veureu, que això comporta i que fa d'aquelles guies un llibre de lectura amena.

Probablement hi trobareu a faltar la descripció d'alguns carrers, sobretot del Raval, però fixeu-vos en el grau d'urbanització que tenia l'altre costat de la Rambla ple encara d'horts i algunes fàbriques, i d'edificacions religioses, hospitalàries i assistencials i molt poc habitada. La passejada comença al Portal de Sant Antoni, el més important pel que fa a l'entrada de viatgers, per anar ràpidament cap a la Rambla i la Barcelona vella.




Las calles, por Federico Climent Terrer 

Con dos horas de retraso, agradablemente divertidas por el sabroso palique del teniente de walonas que mandaba la guardia, llegó al «Portal de Sant Antoni» el coche de Valencia en el que venía un sobrino mío, ya algo machucho, con muchas ganas de visitar la famosa capital de Cataluña. Divísele al punto, cubierto de polvo hasta las pestañas, en un asiento de delantera, y cuando el coche se detuvo para cumplir las formalidades de entrada, abracé á mi sobrino con la efusión que tan prolongada ausencia despertaba en mi alma y pude sentarme á su vera gracias á la amabilidad de los adláteres. Á una vigorosa interjección del mayoral, arrancó el coche puerta adentro y yo le dije á mi sobrino: Ya estamos en Barcelona. Si quieres hacerte cargo de cuanto veas, escúchame atentamente y no me interrumpas ni con un bostezo. Tiempo tendrás de soltar la lengua.

Esta calle por donde entramos es la de «Sant Antoni Abat» y ese edificio con que primero topas es el colegio del mismo título, fundado en 1157 por el comendador de Cervera don Berenguer de Biancha. Más arriba, esquina á la plaza, está el convento de las Jerónimas, que en 1418 fundó doña Brígida Terré. Ahora entramos en la «plaza del Padró»; esa calle de la derecha es la «d'en Botella» y las otras dos del frente las del «Carmen» y «Hospital», entre las cuales se alza, como ves, una grandiosa fábrica, llamada por el vulgo «cal Erasme».

Ya entramos en la calle del Hospital, cuyo nombre le viene de estar en ella el Hospital general. Esta calle de la derecha es de la «Cadena» y casi esquineando con ella se levanta el convento de Carmelitas Calzadas. Ahora pasamos por delante del Hospital. Aquí, á la derecha, tienes otro convento, el de San Agustín Calzado, que en el extremo de la ciudad, cerca de las Puellas, fundó el año 1309, un monje llamado Zaguala y fue trasladado aquí en 1750 por el señor rey Don Fernando VI. Mira esas copas de árbol. Son los de la Rambla. Ya estamos en ella. Parece la arteria aorta del cuerpo de la ciudad. Pronto embocaremos en la calle «dels Escudellers», donde está el mesón de la Fontana de Oro, que es el paradero del coche.

Llegamos al mesón y después de dos horas empleadas en dar aseo, reparo y descanso á nuestros cuerpos salimos mi sobrino y yo á recorrer la ciudad en el caballo de San Francisco, con el fin de mostrarle cuanto de notable encierra.

Esta de la derecha es la «Plasseta de Sant Francesc», de donde arranca la de «Escudellers Blanchs», que después de esquinear con la de «Tres Llits» y «Lleona», desemboca en la «Plassa de la Trinitat», donde está el convento de Trinitarios Calzados. Esta plaza da por un lado á las esquinas de «Escudellers Blanchs» y «Rauric», que frontera viene para salir en derechura á la de la «Bocaría»; y por el otro á la calle «d'en Avinyó», que procedente de la «Plassa de la Verónica» tiene la misma desembocadura. Sigamos adelante. Aquí hay otras dos calles: la de la derecha es la del «Vidre», que por detrás de los Capuchinos emboca en la de «Quintana», que sale también á la Bocaría; la de la izquierda es «Nou de Sant Francesc», donde están la famosa posada de «El Escudo de Francia» y la capilla de Sancti Spiritus. Desemboca en la del «Dormitori de Sant Francesc». Ya estamos otra vez en la Rambla.

Ahí tienes la Administración de Correos y esa casona de enfrente con jardincillos delante es el Teatro, á cuyo lado se abre la calle de «Trentaclaus» con salida á la muralla de tierra. Vamos hacia arriba. Esa otra tan larga y recta de la izquierda se llama del «Conde del Asalto» y vulgarmente «Nou de la Rambla». ¿Ves ese edificio tan grande á la derecha? Son los Capuchinos. El frontero es el Colegio de Franciscanos y el de más allá el de San Ángel Mártir, de Carmelitas calzados, que tienen el convento en la calle del Carmen. Este otro gran edificio de la izquierda es el convento de Trinitarios descalzos, redentores de cautivos, y la calle que con él esquinea es la de «Sant Pau», así llamada porque al final está el antiquísimo colegio de este nombre. Esto es el renombrado «Pla de la Bocaría», en que, además de esta calle, desembocan la del Hospital, por donde hemos venido, la «Riera del Pi» y la calle de San Pablo. En esta se levanta la Real Casa Galera para reclusión de mujeres y el convento de Arrepentidas. ¿Ves la Bocaría? Parece que no tiene puertas por donde los vecinos entren en las casas. Todo son tiendas. Sale al «Call», y el Call á la «Plassa de Sant Jaume».

Aquí tienes el convento de Carmelitas Descalzos y luego dos calles, frente por frente, anchas y hermosas. La de la derecha es la «Porta Ferrisa». Hay en ella una capilla de la Virgen de Montserrat y la magnífica casa solariega de la familia Gralla. Tiempo habrá de verla otro día. La calle del frente izquierdo es la del Carmen que da á la plaza del Padró y el edificio á ella esquinado es el Colegio Tridentino, antes de Belén, y junto á él la Real Academia de Ciencias y Artes, donde antes estuvo el Seminario de Nobles. Dentro ya de la calle del Carmen, cerca de los Ángeles, está el Calzado, como antes te dije, y más abajo los conventos de Mínimas y Capuchinas. Ese cuartel de Artillería que ves más arriba de la Academia fue un tiempo la Universidad, trasladada á Cervera por el rey Felipe V, de funesta memoria.

Aquí en este paraje desaguan cuatro calles, dos á cada frente con las bocas casi juntas. Las de la derecha son «Santa Ana» y «Canuda»; las de la izquierda, «Bon Succés» y «Tallers» ó «del Seminari». La del Bon Succés sale á la plaza de este nombre, donde está el convento de Servitas y desembocan fronteras las de «Xuclá» y «Ramelleras» en cruce con la de «Elisabets» que sale á la «Plassa dels Angels», donde se alza el convento de Dominicas. La de Tallers acaba en la «Plasseta del Seminari». En la de Santa Ana verás la Colegiata de este título y en la Canuda, á mano derecha, las Carmelitas Descalzas. Ya llegamos á la muralla. Dejemos en paz á la calle de «Canaletas», que esquineando con el cuartel de Artillería sale á la muralla de tierra y vamos por la calle de Santa Ana á la plaza de este nombre. Se me había olvidado. Las calles de Santa Ana y Canuda forman una perfecta á mayúscula, cuyo travesaño es la de «Vertrellans».

Ya estamos en la«Plassa de Santa Ana». Es mucho más larga que anchurosa y sitio de tránsito menudo. ¿Ves cuanta casona? Son palacios de la nobleza catalana. Aquí desembocan nada menos que diez calles: Santa Ana, Canuda, «Capellans», «Tripó», «Portal del Ángel», «Montesión», «Cucurulla»,«Condal», «Archs» y «Gobernador» en cuyo extremo se abre la «Plasseta dels Peixos», donde tiene su tienda el famoso peluquero Antonio Cerda. Desde aquí vemos la Puerta del Ángel, que con las de San Antonio, Santa Madrona, Nueva y del Mar son las cinco de la ciudad. Aquel es el convento de San Cayetano, y el de más acá el de Montesión, de señoras del orden de Santo Domingo. Por la calle de la Cucurulla se sale á la plazuela del mismo nombre, de la que arranca la calle del «Pi» para ir á las plazas del Pi y del Beato Oriol. Por la de «Archs» iremos á la «Plassa Nova». Aquí desembocan además las calles de «Boters», «Bisbe», «Bou», «Corribia» y«Palla». Vamos por la del «Bisbe». Verás la Catedral, la obispalía y el Juzgado de provincia y saldremos en seguida á la plaza de San Jaime. Ya estamos. á ella afluyen también las calles de la «Llibreteria», «Sant Honorat», «Call», «Ciutat», «Paradís» y «Sant Miquel». Aquí está la iglesia de San Miguel, y en frente la Audiencia. En la esquina con la calle de la «Ciutat» verás el Ayuntamiento y frontera á él la «Taula dels Comuns Dipósits» donde los vecinos guardan sus ahorros.

La calle de San Miguel nos llevaría á la parroquia de este título, con su cementerio al lado. Detrás está el convento de la Enseñanza, y luego siguen la calle de «Gegants», que forma esquina con la calle de «Templaris» y la «Devallada del Eccehomo», la cual sale á la plaza de la Verónica. Vamos por la Llibreteria. Esta de la izquierda es la «Frenería», de donde la de la «Inquisición» va á parar á las «Escalas de la Seu». Aquí, á mano izquierda, esta la «Daguería», con salida á la «Plassa de San Just». Ahora viene la «Devallada de la Presó», llamada así porque aquí, esquina á la «Plassa del Rey», está la cárcel pública. Esa es la «Plassa de las Cols», de donde sale la calle de la «Llet». Ya estamos en la «Plassa del Ángel», antes del «Blat». Desembocan en ella las calles de la «Tapineriá», «Llet», «Basea», «Argentería», «Mill», «Devallada de la Presó» y «Boria». Pasemos por ésta y torzamos á la izquierda, por la de «Mercaders», para tomar la de la «Palma de Santa Catarina». ¿Qué te parece ese convento? Es el de Dominicos.

Por la calle de «Semoleras» saldremos á la «Plassa de la Llana», de donde arranca la calle de «Cardés» hasta la capilla de Marcus. Esa es la de «Moncada». Ahi está la «Fonda del Gran Comercio». Sale al «Born». Ahora empieza la calle de «Corders» hasta la «plaça de Sant Agustí Vell», donde afluyen las calles del «Portal Nou», «Serra Xic» «Corders», «Tantarantana» y «Tiradors». Por ésta y por la del «Portal Nou» se sale á la «Esplanada», hermoso paseo desde el que verás la Ciudadela. La de «Serra Xich» nos llevará á la «plaça de «Marquillas» y en la del «Portal Nou» encontraremos la de los «Molins de Sant Pere», que por las «Basas de Sant Pere» y el «Rech Condal» nos conducirá á la «plaça de Sant Pere», donde además de las dos últimas desembocan también las de «més Baix», «Mitjá», «més Alt», «Aucells» y «Sant Sadurní», que sale al cementerio de la parroquia, junto á la cual está el convento de las Puellas.

Vamos por la calle de «Sant Pere més Alt» y verás el «Hort den Fabá», el convento de Mínimos, el Colegio del Arte Mayor de la Seda y la capillita de San Cristóbal. Paralelas á esta calle, van la Mediana, que muere en la del «Cuc», y la Baja, donde están los Agonizantes y la capilla de la Ayuda, que desemboca en la «Riera de Sant Joan». Estas son las «Voltas de Junqueras». Por aquí se sale á la «Plassa de Junqueras», donde está el convento de señoras nobles del hábito de Santiago. Á la izquierda corre la Riera de San Juan, con las Magdalenas á la derecha y Santa Marta á la izquierda. Al extremo de la calle verás la esquina de las de la «Avellana» que sale á Mercaders; «Graciamat» á la «Plassa del Oli», con comunicación con la Boria por las «Filateras», y la del «Sant Cristo de la Riera», que afluye á la Tapineria. Ya, estamos otra vez en la plaza del Ángel.

Ahora verás la Platería, admiración de los forasteros por las sesenta tiendas de joyas que la embellecen. Nos llevará á la «Plassa de Santa María». ¿Ves qué iglesia tan hermosa? Ahí al lado está el cementerio de la parroquia, el «Fossar de las Moreras». Esa arcada comunica con el palacio del capitán general. Por la calle de la «Espasería» saldremos al «Pla de Palacio». Este es el del general; enfrente está la «Aduana», á la derecha la «Llotja» y más allá el «Portal de Mar». Aquí desembocan las calles de «Canvis Vells» y «Malcuinat» y comunican las plazas de las «Ollas» y de los «Encants», donde se venden á puja cosas viejas. Esa es la iglesia de San Sebastián, erigida por voto de la ciudad después de la peste padecida en 1512. Hoy es convento de Clérigos menores. Esta calle de la derecha es la de la «Fustería» y la junto á ella la de la «Mercè».

De aquélla á la calle «Ample» y ésta á la «Plassa de Sant Francesc». La calle «Ample» viene por la de Canvis Vells y también confluye con la de la Mercè en la plaza de Sant Francesc, donde están los Franciscanos. Desde esta plaza toma la calle el nombre de «Dormitori de San Francesc», ladeando el convento hasta la Rambla, en la, que ya estamos de vuelta. Ahí tienes la famosa «Atarazana» y más arriba los Agustinos Descalzos con la iglesia de Santa Mónica. Ese café de enfrente es el del «Napolitano». ¿Aquello? Son dos cuarteles que junto á la Atarazana han levantado; uno para infantería y otro para caballería. Esto otro de aquí delante es la «Fundición de cañones».

Ya tienes aquí otra vez el Teatro, la calle de Trentaclaus y la de Escudellers. Hemos dado la vuelta á Barcelona, pero sólo has visto de ella lo indispensable para que te sirva de entrada á una visita de mayor minuciosidad y provecho.

Nos hemos dejado tantas cosas y tantas calles por el camino que te prometo llevarte á recorrerlas una por una. Entonces podrás ver las de las Moscas y la de las Doncellas que son un oprobio para la ciudad por lo sucias y angostísimas. Pero ¡qué remedio! todas no han de ser Argenterías ó Bocarías. ¡Quien sabe si de aquí á cien años estarán las Moscas y las Doncellas peor que ahora!

La Vanguardia, 31 de diciembre de 1904


Sumari del suplement
Los templos, por Adolfo Alegret
Las calles, por Federico Climent Terrer
El Ayuntamiento, por Francisco E. Baget
Epístola política, por Juan Buscón
Médicos y boticarios, por Alfredo Opisso
De un tonadillero catalán á otro tonadillero, por Felipe Pedrell
Los Artistas - Carta un discípulo de David, por Manuel Rodríguez Codolá
El teatro, por Marcos Jesús Bertrán
El comercio y la industria, por Enrique García
Los obreros, por Miguel Sastre
Joviales filosofías, por Sebastián Farnés

Per a l'article "Los templos", por ser d'ajut el plànol següent, que situa tant els edificis dels convents actuals com els que van ser enderrocats amb les desamortitzacions.


24 comentaris :

  1. Això no només és una lectura exhaustiva del meu apunt sinó un complement perfecte. El que és curiós en aquest recorregut és l'obsessió per als convents igual que suggeeix amb les guies del mateix moment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Galderich. Suposo que els convents, més que no pas la ciutat pública, amaguen misteris, o pensem que els amaguen. I a més, els edificis religiosos tenen un component atàvic: en els seus fonaments és fàcil trobar-hi construccions més antigues i això ens acosta a una idea del sagrat que entronca amb el passat més llunyà.

      Elimina
  2. El carrer de trentaclaus m'ha encantat, l'he tingut que busca al google...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha, ha, ha...! A saber que estaves pensant, Aris!

      Elimina
  3. Aquests textos són l'eina imprescindible quan es vol fer literatura, ja que difícilment la imaginació tan sols ens permetria descriure la vida real a la ciutat. Recordo que mentre llegia "La felicitat" del Baulenas (sense ser una gran novel·la, sí que la recomano) em preguntava d'on coi havia tret tota aquella informació, perquè no és las llibres d'història. Doncs bé, havia de ser necessàriament d'aquestes guies, que donaven molt més que la descripció dels edificis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, Lluís, per descriure segons quins ambients cal tirar d'hemeroteca i de literatura més que no pas d'obres de referència, sobretot perquè és la nostra mirada la que interpreta i dóna vida a la ciutat.

      Elimina
  4. Troballa excepcional Enric. Un petit tresor aquesta guia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Miquel. És un tema molt poc treballat, com hauràs pogut veure en l'article del Piscolabis, i hi ha molta feina a fer.

      Elimina
  5. Magnífic apunt, Enric i Piscolabis.
    M'ha encantat tota aquesta informació sobre els carrers de la Barcelona antiga, avui tan canviada, però encara conservant tota la seva essència.
    Molt bona feina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Sícoris. A vegades cal mirar-se dos cops els llocs per trobar-hi l'essència, però potser aquest esforç arqueològic que ha de fer la mirada li proporciona part de l'encant. Barcelona és una ciutat molt peculiar: ens passem la meitat del temps enderrocant-la i l'altra meitat enyorant-la i reconstruint-la.

      Elimina
  6. Felicitats per l'entrada, molt interessant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eh que sí, Magda! Molta informació interessant!

      Elimina
  7. Estratosfèrica entrada Enric, quin fotimer d'informació !!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Miquel! N'hi per remenar i treure'n força suc.

      Elimina
  8. En llegir-ho, et transporta a aquells temps, m'ha semblat com si ho anés veient... o imaginant perquè ja hi han tants llocs esmentats que no hi son. Un document molt interessant, felicitats!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Àgata. Realment és un document molt interessant.

      Elimina
  9. Gracies per l´informació
    Salut ¡

    ResponElimina
  10. Òndia, Enric. Llegint l'article m'he sentit enganxat en aquesta societat desapareguda. Moltes gràcies i salut perquè puguis seguir fent-nos sentir vius.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Joa.net! No és fàcil trobar relats directes del passat de la ciutat descrits a peu de carrer. Realment, t'atrapa!

      Elimina
  11. Gràcies per compartir, molt interessant.

    ResponElimina
  12. Perdó... NO són les "amortitzacions" son les "DESamortitzacions"

    ResponElimina