dimarts, 25 de setembre de 2012

Biblioteques per dins [22]


Ja em perdonareu que encapçali aquesta nova entrega de "Biblioteques per dins" amb una imatge tan políticament incorrecte. No és una parafília (que jo sàpiga) i ignoro si forma part de cap fantasia sexual dels usuaris de biblioteques, dels lectors en general o dels llibreters. La fotografia, però, em recorda la polèmica que va saltar durant el mes de gener, quan el regidor de Las Artes de l’Ajuntament de Madrid proposava cobrir algunes places (de bibliotecari i de tècnic de biblioteca) de dues noves biblioteques madrilenyes amb veïns voluntaris, com si estiguéssim immersos en una economia de guerra. O el cas, també del mes de gener, en què Norbert Bilbeny, catedràtic del Departament de Filosofia Teorètica i Pràctica de la Universitat de Barcelona, en una entrevista que recollia la pàgina web de la mateixa Universitat donava com a sortida professional a la carrera de Filosofia la gestió d’arxius i biblioteques, com si el coneixement filosòfic, la història del pensament i de les idees, aportés les eines que permeten el tractament documental, tècnic i pràctic de la informació.

Ja sabem que en èpoques de crisi la gent intenta espavilar-se com pot i busca sortides professionals a la desesperada, però l'intrusisme laboral o les males pràctiques de l'Administració no són la imatge que cal donar. Si els estudis i la titulació serveixen menys que altres aptituds tots podríem engreixar els nostres currículums amb "habilitats" poc acadèmiques per molt "didàctiques" que resultin. I paro de posar cometes o tornaré a ser políticament incorrecte.

L'intrusisme va contra la llei. No és que ara em vulgui posar legalista, però som en un país on surten "professionals" (ai, que havia dit que faria servir més cometes!) de sota les pedres: lampistes, electricistes, traductors, economistes, entrenadors de futbol... I on crida l’atenció la visió que tradicionalment s’ha tingut (i es té) de determinades professions. Encara que la situació ha canviat en els darrers anys, algunes feines habitualment assignades a les dones, per exemple, han patit un cert menyspreu professional: tothom pot cuinar, fer de mestre o "endreçar" llibres en una prestatgeria. El passat 7 de febrer, per exemple, la sèrie La Riera, de TV3, presentava un dels personatge sorprenent-se que fes falta una titulació per treballar en una biblioteca. En aquest cas, tant és si la ignorància és dels guionistes o serveix per subratllar la ignorància del personatge: serveix tant un exemple com l'altre.

Les senyoretes de la foto (amb aquest aire encantador de ballet de Gisa Geert i estil Lazarov) són professionals (sense cometes) que obeeixen ordres, no sé amb quina fi perquè tampoc sé en quin mitjà va ser publicada: l'he robat de la xarxa i no tenia context. Si la veu algun responsable polític no professional (sense cometes) de les biblioteques potser veurà la possibilitat d'estalviar-se el mobiliari i d'animar els ciutadans a visitar les biblioteques.


[+]

En parlàvem a l'Editorial de Document, el butlletí del COBDC, del mes de febrer. Podeu llegir l'article sencer aquí.

21 comentaris :

  1. Quan va sortir la notícia de Madrid vaig pensar que potser tenien un problema de titulats i que no podien cobrir les places. Fer-nos creure que les finances de l'estat depenen de nosaltres és més del mateix missatge: el pobre, ho és perquè li dóna la gana. N'hi ha que no se l'acaben la poca vergonya.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I amb allò que és públic, Clidice, s'hi atreveixen amb la mateixa poca vergonya. Com si fins ara ens haguessin fet un regal i ara ens n'haguéssim d'estar.

      Elimina
  2. En primer lloc t'he de dir que sóc usuari de biblioteques i alhora objecte de fantasies, i aquesta de la il·Lustració no l'he tinguda mai.
    Pel què fa a la resta assistim a temps penosos a totes dues bandes del riu Ebre: la Barcelona convergent també està innovant en el tema de les biblioteques, i les està privatitzant. La gestió la duen empreses "culturals" que paguen sous inferiors, òbviament, i que m'agradaria saber quines titulacions demanen. O sigui que el guionista de La Riera no està mal informat, sinó tot el contrari: massa ben informat i molt al dia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta fantasia és ben cutre, Lluís. És cert el que dius: la gestió privada dels béns públics és un forat encara més gros per on hi passa tot. És ben curiós el valor que se li ha acabat donant al "gestor"; individus , la majoria, res saben del que tenen entre mans, com no siguin beneficis. Qualsevol dia d'aquests ens quedem sense escola pública!

      Elimina
  3. Després tenim la Cecília Giménez de Borja que fa una restauració i tothom s'escandalitza (fins que el cas és aprofitat mediàticament)!

    Sobre la foto és curiós que tant l'estètica, com el color ens mostrin una època "demondé"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pobra Cecilia Giménez, Galderich; tan contenta que debia d'estar amb el seu diploma d'assistència i aprofitament.

      Elimina
  4. Aviat ens demanaran que deixem els nostres llibres més bons i que freguem els banys de les biblios. Jo el que em temo és que tocarà pagar molt més quan demanem un llibre d'una altra biblio.

    El que necessita millorar es la simpatia dels titulats, que no és massa practicada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. kalamar, a algun guarro no li aniria malament fer serveis a la comunitat.

      Ostres, seria molt bo que ens demanessin de fer préstec personal via biblioteca.

      Vols dir que no és un tòpic com els de les ulleres i el monyo, això de l'antipatia?

      Elimina
  5. La infravaloració de la feina de bibliotecària ve de lluny. A la -per altra banda meravellosa- pel.lícula "Qué bello es vivir", quan James Stewart veu com seria el món si ell no hagués nascut, la seva dona apareix soltera i bibliotecària com a sinònim, ambdós categories, d'infelicitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, Jordi. En general a les feines practicades habitualment per dones sempre se les ha tingut de menys. Tinc present la pel·lícula.

      Elimina
  6. A mi em sembla una professió preciosa!
    D'altra banda, hi ha tants ignorants en càrrecs públics que fa esfereir les tonteries que poden arribar a dir i fer...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aitor, és el que li deia més a munt al Lluís: quan col·loquen un gestor en lloc d'un professional podem tremolar!

      Elimina
  7. Biblioteques i bibliotecaris?... Hi voto en contra: qui vulgui llibres, que se'ls pagui!

    Signat: El President del Consell d'Administració de l'Empresa X

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sícoris, són tots una colla d'ociosos que perden el temps llegint. Que treballin!

      Elimina
  8. també feines tradicionalment assignades a homes han patit un menyspreu... començo a dir professions i penso que potser totes l'estan patint... en part, pot ser per això que dius de l'intrusisme, que "qualsevol" pot ser "qualsevol cosa"..., encara que no sàpiga fer-la, encara que no se li ensenye, que no vulgue aprendre'n, que no pugue, que no tingue prou l'interès de fer-la bé, la persona que ha de fer-la, o els demés que també en som responsables, me sembla... jo sí que penso que tot depèn bastant també de tots natros mateixos... perquè si depengués només d'uns "ells", ja sí que no hi hauria res a fer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, iruna; de gent explotada i menyspreada n'hi ha en totes les feines i tant entre els homes com entre les dones. Però durant molt de temps el treball per a la dona va ser una activitat transitòria fins que trobés marit. Hi ha un menyspreu afegit.

      Pel que fa a l'intrusisme, les responsabilitats són compartides i la manca d'escrúpols hi és tant entre els que paguem com entre qui s'avé a fer una feina per a la qual no està preparat (i no em refereixo només a titulacions).

      Elimina
  9. wao, amb aquestes bibliotecaries fins i tot jo llegiria

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aris, comunicaré el teu desig als responsables. A veure què et diuen.

      Elimina
  10. Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina