dimarts, 11 de setembre de 2012

Els Segadors de 1900

Els Segadors (postal; font: Moncomic)

Segurament a tots us haurà arribat la notícia a través dels diaris, però aquest bloc, que té tendència a rescatar relíquies, no s'ha pogut resistir a fer-se còmplice d'escampar-la. Es coneixia l'existència d'un antic enregistrament d'Els segadors, que podia haver-se fet entre finals del segle XIX i principis del XX però del qual no es coneixia l'existència de cap exemplar. Casualment, durant el procés de digitalització dels fons fonogràfics que s'està duent a terme en el Museu de la Música de Barcelona, la documentalista de la fonoteca, Sara Gustaví, va topar amb l'enregistrament perdut, un petit disc de goma laca. Recuperat i restaurat (ha estat necessari netejar minuciosament els microsurcs i construir una agulla apropiada per fer-lo sonar) per l’investigador i professor del departament de sonologia de l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya), Enric Giné, seguint el número de matriu i de catàleg, ha pogut descobrir l'origen del disc. Explica Giné que havia estat enregistrat a Barcelona per un dels pocs tècnics que aleshores hi havia a Europa, un jove de 22 anys anomenat William Sinkler Barber, de la companyia E. Berliner's Gramophone. Sobre una matriu de zenc i amb una tècnica antiga per a l'època se'n van fer 500 còpies i es va posar a la venda l'abril del 1901 a un preu de 4 pessetes per disc.

En general, no m'agraden els himnes, ni les marxes, ni les músiques que volen exaltar els ànims. Aquesta vella versió té l'avantatge de ser una relíquia i sona com a tal: rugosa, esmorteïda, a punt de morir. Més que pel valor històric i artístic de la cançó, la troballa té el valor i l'emoció de les descobertes arqueològiques. Posem-nos a la pell de qui fa el descobriment d'una peça desconeguda o que es creia desapareguda. Hi ha mil·lers d'enregistraments sonors i de pel·lícules dels primers anys que han destruïts, tant per la fragilitat dels materials, per desastres naturals o per la mà destructora de l'home, que no sempre ha sabut valorar el que tenia entre mans. Del cinema mut, per exemple, en uns anys en què el cinema encara no es considerava un art, es calcula, segons la National Film Preservation Foundation d'Scorsese, que el 80% de les pel·lícules han desaparegut. En el cas del cinema mut espanyol, es calcula que el percentatge podria arribar al 90%. Una tragèdia que es veu compensada per troballes com aquesta o les 75 pel·lícules nord-americanes perdudes trobades a Nova Zelanda, una d'elles de Hitchcock.

La versió musical d’Els Segadors enregistrada és la que va harmonitzar Enric Morera per a quatre veus i que havia estat estrenada pel cor Catalunya Nova el 18 de juliol de 1897; era, per tant, una versió nova i diferent a la que es cantava habitualment. La lletra, d’Emili Guanyavents i Jané (1899), conté la tornada “Bon cop de falç, defensors de la terra” d’Ernest Moliné, que s'ha convertit en tradicional. La data d'enregistrament del disc que dóna Giné és la del 13 d'octubre de 1900, efectuada per un cor de 70 homes i 30 nois, probablement reduït per fer l'enregistrament, amb un procés, diu Giné, amb què “s'intentava que tot el so passés a través d'una campana de manera que estimulés una membrana, que al seu torn marcava el traç de l'agulla que s'obria camí per una pasta de cera, un solc que el zenc fixava.”

El disc i d'altre material està exposat en el Museu de la Música de Barcelona, a L'Auditrori, i es pot visitar fins el dia de la Mercè. Però per a qui no hi pugui o vulgui anar, n'he fet l'enregistrament que adjunto a continuació.


[+]

Un altre himne a Calamares en su tinta.

1 comentari :

  1. Ha, ha... ja l'havia sentit. Quan les meves filles m'han dit que el tregués perquè grinyolava i no se sentia a la perfecció els he hagut de dir: "un respecte, que aquesta gravació té més de 100 anys!"

    ResponElimina