diumenge, 30 de setembre de 2012

La finestra indiscreta


Tots coneixem la pel·lícula La finestra indiscreta (Rear Window, 1954), d'Alfred Hitchcock, amb James Stewart i Grace Kelly. Un fotògraf, interpretat per Stewart, té la cama enguixada a causa d'un accident i es passa les estones mortes mirant amb uns binoculars per la finestra que dóna al pati interior d'una illa de cases. Comença a sospitar del comportament del veí de davant i acaba espiant i fotografiant els veïns de tots els habitatges. En la pel·lícula de Hitchcock només veiem escenes parcials del que s'esdevé a les finestres o en el patí, però en cap moment veiem l'escenari complet.

El fotògraf i director de cinema, Jaff Desom ha desconstruït i diseccionat les imatges de la pel·lícula i les ha tornat a muntar, utilitzant after effects, per reconstruir l'escenari en un vídeo time-lapse. Desom ens mostra la pel·lícula com si Hitchcock l'hagués rodat exclusivament amb aquest plano. I això ha estat possible gràcies a que va ser rodada gairebé sempre des del mateix angle.

Muntada mantenint-se fidel a la trama i a la cronologia de l'original, el resultat té una durada de 20', però Desom, a qui sembla interessar més l'arquitectura de l'escenari que no pas l'argument, ha preferit deixar el vídeo en gairebé 3', amb el qual ha obtingut el premi Vimeo 2012.


Rear Window Timelapse from Jeff Desom on Vimeo

18 comentaris :

  1. Tècnicament està molt bé, però no explica res i no té a la Kelly. Ni a Thelma Ritter!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Allau, hauria estat absurd pretendre explicar la pel·lícula un altre cop. Trobo que hi ha dos aspectes interessants retratats en aquest vídeo: un, el de l'escenari complet convertit en personatge; l'altre, la mirada totalment despullada de la subjectivitat dels protagonistes.

      Elimina
  2. Sí, és una curiositat curiosa, realment. Llàstima que la narració hagi desparegut en el procés...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lluís, com li deia a l'Allau, l'argument original no ens interessa. Aquesta és una mirada diferent, més objectiva, en que els protagonistes desapareixen en benefici de l'escenari.

      Elimina
  3. Ho trobo fascinant! Serà qüestió de repescar la pel·lícula i després veure aquest Vimeo. He trobat a faltar tenir una pantalla d'ordinador de dissenyador...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també, Galderich. Abans érem els ulls del protagonista; ara formem part de l'escenari.

      Elimina
  4. Respostes
    1. Júlia, una perspectiva diferent que potser només era en el cap de Hitchcock.

      Elimina
  5. Hitchcock era immens (en tots els sentits), i amb aquesta pel·lícula va aconseguir que la mirada de l'espectador coincidís amb la del protagonista, propiciant així una identificació plena amb la història que el personatge ens està explicant, sempre des dels seus ulls.

    Aquesta mirada subjectiva, Desom l'ha convertida en objectiva; per tant, encara que la narració dels fets sigui la mateixa, el punt de vista ja és un altre i, per tant, estaríem parlant d'una altra pel·lícula en què tant el narrador com nosaltres hauríem esdevingut omniscients.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacte, Sícoris; això és el que ha aconseguit Desom. I a banda de les tesis, el resultat trobo que és una delícia.

      Elimina
  6. Uf, remenar l'obra dels altres imposa molt respecte i més si és tracta de grans pel·lícules com ara aquesta de Hitchcock. Però en tot cas, el resultat m'agrada molt, una lectura diferent, i a anys llum de remakes sense sentit, com el de Psycho que va fer Gus van Sant o l'altre de Crimen perfecto, que no sé ni de qui era.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Toronto, és que si no és per oferir alguna cosa nova els remakes només evidencien manca de creativitat i d'originalitat, oi?

      Elimina
  7. es al·lucinant! encara que com diuen no tingui cap argument, més que el tècnic. tot i amb això es increible

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aris, que no tingui argument és relatiu; depèn a la pell de qui et posis.

      Elimina
  8. No ho coneixia i m'ha semblat apassionant. No és una tonteria fer això: serveix per veure, per captar, la sintaxi narrativa, si més no una part de la sintaxi de la pel.li. M'ha impactat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon, la sintaxi i una pel·lícula dins la pel·lícula, oi?

      Elimina
  9. Mmmmm.... què interessant! Fa ganes de tornar a mirar la de Hitchcock.

    Moltes gràcies per aquesta joia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben fet, Pau, l'original sempre, que no té desperdici!

      Una abraçada molt forta, Pau, que fa temps que no ens veiem (culpa meva).

      Elimina