diumenge, 16 de setembre de 2012

Shanà tovà 5773


ראש השנה
Rosh ha-Shanà 5773
Shanà tovà umetukà
Anyada buena i dulse
Feliç i dolç Any Nou


El Rosh Ha-Shanà és l'Any Nou jueu. Se celebra el primer i el segon dia del mes hebreu de Tishrí, que en el calendari gregorià coincideix aquest 2012 amb els dies 17 i 18 de setembre.

Som a l'any 5773 des de la creació del món i d'Adam i Eva, segons els números que s'extreuen de la Torà. Com totes les dades religioses aquest comptatge és aproximat: ara no ens barallarem amb la ciència per uns anys amunt o avall: alguna data s'ha de triar per celebrar el Cap d'Any! Tanmateix, el temps i l'existència són relatius, i en això hi coincideixen els científics i la saviesa popular. Entre 5773 i 13.000 milions d'anys només hi va un pensament. A tot estirar, una vida: el món és món tant en quant som capaços de pensar-lo. Un cop morts, s'esborra tota consciència i tota evidència de l'existència de l'Univers.



La festa comença la vigília de l'1 de Tishrí quan apareix la primera estrella en el cel. És aleshores que es fa sonar el shofar, un instrument fet de banya d'animal kósher (pur; com la cabra, el marrà, l'antílop...), com el que es va fer servir per enderrocar les muralles de Jericó en temps de Josuè (Jos, 6).



Des del punt de vista religiós, no es diferencia gaire de l'Any Nou cristià ni de cap altre. Són dies de pregaria, de reflexió, de penediment, de record i de bons desitjos per l'any que s'enceta; i també se celebra si no s'és creient. Es mengen pomes i mel, que simbolitzen que l'any serà dolç, peix i mangranes. Entre els creients, les pregàries s'allarguen durant deu dies fins el Yom Kippur (10 de Tishrí, és a dir, el 26 de setembre d'enguany), el Dia del Perdó.

L'Avinu Malkenu (Pare nostre) és un exemple de pregària, com la que interpreta Barbra Streisand.


[+]

Rosh ha-Shanà 5772

[Les postals de felicitació del Rosh ha-Shanà han estat baixades de The Magnes Collection of Jewish Art and Life]

15 comentaris :

  1. Sembla que, al cap i a la fi, tots ens assemblem terriblement i que les diferències són minúscules. Altra cosa és que dediquem tants esforços a maltractar els veïns, a barallar-nos-hi com si no hi hagués res més interessant a fer. En aquest canvi d'any jueu no puc dir que prevegui un nou any dolç prò per si de cas faré un petit ritual ecumènic i menjaré mel.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lluís, tota celebració ritual humana té un component real, la festa en si, que els anys i la pèrdua de memòria ha fet que se'n perdés el contingut simbòlic, que és el que resulta realment interessant. El cap d'any, el celebri qui el celebri i quan el celebri, no és més que l'esperança de la tornada a la vida dins dels cicles agrícoles, l'esperança que les noves collites siguin abundoses. El component religiós s'ha encarregat d'esborrar tot el que de pagà hi ha en el substrat.

      La majoria de jueus, creients o no, no són responsables del que passa a l'estat d'Israel senzillament perquè viuen fora; de la mateixa manera que una bona part dels nascuts cristians no són responsables de la política vaticana.

      Per si de cas, jo també prendré mel.

      Elimina
    2. Suerte que tienes, Lluís... Si yo tomara miel, tendría que inyectarme después un litro de insulina, como poco. Así que, la manzana, a palo seco (bueno, con un chupito de bourbon, que tampoco está mal).
      Un saludo.
      JL

      Elimina
  2. això dels calendaris de les diferentes religions sempre m'ha semblat surrealista. L'altra dia llegia que als musulmans que viuen als païssos nordics els hi es molt dificil complir amb el ramadà, doncs ho tenen que fer fins que se'n va el sol, però a aquella zona hi han temporades que el sol no se'n va mai....es com que ha sudamerica cel·lebrin el nadal en ple estiu...tot i amb això repecto tots els costums, es molt lloable

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Aris; inicialment el còmput del temps i els rituals que s'estableixen al voltant dels calendaris té sentit en una determinada comunitat i en un determinat territori. Fora d'això, resulta còmic veure un Pare Noel en una platja brasilera.

      Elimina
  3. Quin descobriment, aquest "The Magnes Collection of Jewish Art and Life"!
    Ja tenim la parelleta, el caganer i el pixaner. Els podrem posar juntets a les felicitacions, pessebres i d'altres com a nou símbol de germanor. :-))
    Ara mateix vaig a fer la meva felicitació amb una d'aquestes postals i un enllaç amb el teu, que t'ha sortit molt dulse tot plegat.
    Xanà tovà umetukà!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eh que sí, Lior? Aquesta pàgina de postals és una meravella!

      Bona idea aquesta de posar junts el caganer i el pixaner!

      Elimina
  4. Jo faria el cap d'any que fos l'1 de setembre. Mentalment tots plegats ho agraïríem...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galderich, però com que segueixen un calendari lunar, la festa és variable. Als cristians els passa el mateix amb la Setmana Santa.

      Elimina
  5. Respostes
    1. Shalom Aleichen, Shalom Hatzalajá, José Luis!

      Elimina
    2. Mazel Tov, Enric. ¡Y que viva el ateísmo!
      JL

      Elimina
    3. Sin duda, José Luis: viva el ateísmo, por muy atractiva que resulte la religión desde el punto de vista filosófico i antropológico!

      Elimina
  6. quin pillo, has triat les imatges menys religioses i d'un retro fantàstic.
    Això que ens comenci el curs pels mateixos dies deu ser cosa jueva, oi? i quasi passa mig any des de la pasqua. Un calendari molt racional que hauriem d'adoptar..

    ResponElimina
  7. kalamar, m'has enxampat! Jo no puc fer cap mena de proselitisme religiós perquè sóc un descregut i un irreverent, però m'encanta tot el que d'antropològic té la religió i, sobretot, em fascinen els rituals i la parafernàlia que l'envolta.

    Les imatges són una delícia (les de l'any passat -tens l'enllaç sota el vídeo- són des del punt de vista artístic molt millors) i per elles soles ja mereixerien un apunt.

    El calendari tradicional jueu és lunar i segueix l'evolució de les tasques agrícoles, per això és més racional. El gregorià, en canvi, a més de solar, se centra en les festivitats religioses cristianes.

    ResponElimina