divendres, 19 d’octubre de 2012

Un animat cocktail party dels anys 60


21 comentaris :

  1. Encantador, em recorda al guateque de Desayuno con diamantes.
    Les senyores són més parlanxines i en Serrano ja n'ha fet un altre llibre (http://www.elconfidencial.com/alma-corazon-vida/2012/10/18/ldquolas-mujeres-dicen-que-no-las-escuchamos-y-es-ciertordquo-107439/)
    bon fi de setmana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Encantador" és la paraula; sí senyora.

      Del Serrano, del seu bon rotllo i la cerca de la felicitat en començo ha estar una mica fart. És un empalagós. Per això sempre ha lligat tant.

      Elimina
    2. Ha ha, pensava que estava sola, és un intocable de Catalunya.

      Apa, el de la dreta és un senyor! Fifty-fifty

      Elimina
  2. Respostes
    1. És un ambient magnífic, Galderich. Fins i tot se sent la música de fons.

      Elimina
  3. Excepte un, tots ls home silenciosos. Dedueixo que el que parla du alguna intenció copulatòria, com diu en Monzó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lluís, o potser els que fan veure que escolten es fan els interessants. Jo diria que el que parla ho fa amb la mare de la que té darrere. Totes les fetes com aquesta són una mena de coreografia d'aparellament, no?

      Elimina
  4. he he molt bo, dibuix animat Hanna Barbera...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un Hanna-Barbera de revista fashion, oi Aris?

      Elimina
  5. jo em quedo amb l'home làmpara.. els altres no els entenc parlen massa ràpid..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lolita, segur que l'home làmpara és la clau interpretativa de tota l'escena. Deu ser l'autor de la il·lustració.

      Elimina
  6. si que es la estética Hanna Barbera seixantera que van omplir els programes infantils de la TVE dels 60-70s.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, Jordi. Però no he tingut manera de saber qui és l'autor.

      Elimina
  7. Me encanta, que malos parecen todos...

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Qué curioso que digas que parecen malos, Pombolita! Cada uno tiene su imaginario particular...

      Elimina
  8. El del fons a la dreta, el que no parla amb ningú, deu ser l'encarregat de posar els discos i d'anar escurant les ampolles mig buides.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sícoris, no podem deixar de mirar i atribuir alguna peculiaritat als personatges. L'autor ha volgut plasmar una determinada realitat i nosaltres podem construir-ne una de diferent al voltant de cada detall.

      Elimina
  9. Apunto el métode làmpara (amb la llum apagada) per passar desapercebut a parties i vernissages de compromís!

    ResponElimina