divendres, 19 d’octubre del 2012
Un animat cocktail party dels anys 60
Etiquetes de comentaris:
cultura popular
,
humor
,
il·lustracions
,
vintage
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(
Atom
)
Encantador, em recorda al guateque de Desayuno con diamantes.
ResponEliminaLes senyores són més parlanxines i en Serrano ja n'ha fet un altre llibre (http://www.elconfidencial.com/alma-corazon-vida/2012/10/18/ldquolas-mujeres-dicen-que-no-las-escuchamos-y-es-ciertordquo-107439/)
bon fi de setmana!
"Encantador" és la paraula; sí senyora.
EliminaDel Serrano, del seu bon rotllo i la cerca de la felicitat en començo ha estar una mica fart. És un empalagós. Per això sempre ha lligat tant.
Ha ha, pensava que estava sola, és un intocable de Catalunya.
EliminaApa, el de la dreta és un senyor! Fifty-fifty
Ha, ha... genial!
ResponEliminaÉs un ambient magnífic, Galderich. Fins i tot se sent la música de fons.
EliminaExcepte un, tots ls home silenciosos. Dedueixo que el que parla du alguna intenció copulatòria, com diu en Monzó.
ResponEliminaLluís, o potser els que fan veure que escolten es fan els interessants. Jo diria que el que parla ho fa amb la mare de la que té darrere. Totes les fetes com aquesta són una mena de coreografia d'aparellament, no?
EliminaQue bo!
ResponEliminaAlyebard, a que t'agradaria ser-hi?
Eliminahe he molt bo, dibuix animat Hanna Barbera...
ResponEliminaUn Hanna-Barbera de revista fashion, oi Aris?
Eliminajo em quedo amb l'home làmpara.. els altres no els entenc parlen massa ràpid..
ResponEliminaLolita, segur que l'home làmpara és la clau interpretativa de tota l'escena. Deu ser l'autor de la il·lustració.
Eliminasi que es la estética Hanna Barbera seixantera que van omplir els programes infantils de la TVE dels 60-70s.
ResponEliminaCert, Jordi. Però no he tingut manera de saber qui és l'autor.
EliminaMe encanta, que malos parecen todos...
ResponElimina¡Qué curioso que digas que parecen malos, Pombolita! Cada uno tiene su imaginario particular...
EliminaEl del fons a la dreta, el que no parla amb ningú, deu ser l'encarregat de posar els discos i d'anar escurant les ampolles mig buides.
ResponEliminaSícoris, no podem deixar de mirar i atribuir alguna peculiaritat als personatges. L'autor ha volgut plasmar una determinada realitat i nosaltres podem construir-ne una de diferent al voltant de cada detall.
EliminaApunto el métode làmpara (amb la llum apagada) per passar desapercebut a parties i vernissages de compromís!
ResponEliminaTot un clàssic, oi Toronto?
Elimina