diumenge, 14 d’abril de 2013

A la República en tramvia

14 d'abril de 1931, proclamació de la II República
(Font: Bundesarchive, signatura: Bild 102-11543)


La fotografia que encapçala l'apunt, d'autor desconegut i conservada en el Bundesarchive du el títol: "Republikanische Studenten und Arbeiter durchfahren auf einer mit den Farben der Republik geschmückten Strassenbahn die Hauptstadt Madrid" (Estudiants republicans i treballadors de la conducció en un tramvia de la capital madrilenya decorat amb els colors de la República). És curiosa la confusió de la senyera amb els colors de la República. El títol es manté per criteris arxivístics, però se'ls ha fet notar l'error i han afegit la correcció: és a Barcelona i el tramvia pertany a la línia 22, "Atarazanas-Plaza Cataluña-Bonanova", que circulava des de les 5.31 del matí fins l'1.37 de la matinada, tot i que aquell dia la festa deuria acabar al sortir el sol.


Publicitat de Chocolates Amatller. El número del tramvia canvia 
fent girar una rodeta i a la part posterior hi ha el llistat 
de les 58 línies que funcionaven el 1931




Guia de les línies de tramvies urbans de la ciutat de Barcelona al proclamar-se la República el 14 d'abril de 1931. Com es pot comprovar, encara no s'han canviat els noms d'alguns carrer: Alfons XIII (Diagonal) encara no és l'Avinguda del 14 d'abril i el Passeig de Sant Joan encara no és el Passeig de la República.


De l'Almanaque Jorba 1931 (© Bereshit, Enric H. March)

A les 58 línies urbanes hi cal afegir dues línies més. Una,  línia "Tranvía de la Avenida del Tibidabo", el que ara coneixem com Tramvia Blau, que des de l'inici de l'avinguda du fins la plaça de l'estació inferior del funicular.

Tramvia de la Rabassada

L'altra, "Tranvías de montaña, S.A.", la línia de la carretera de la Rabassada, que de l'Avinguda de la República Argentina amb Craywinkel duia fins el Casino de la Rabassada.

El recorregut de la línia de la Rabassada

Durant els anys 30, el robatoris (hi passava molt burgès que anava a deixar al Casino el que havia suat l'obrer)  es van convertir en una de les atraccions de la carretera. Tot i l'augment de vigilància a la zona, no es va poder evitar que la carretera i el bosc de la Rabassada fossin l’escenari de nombrosos robatoris, assalts i tirotejos. Una brigada de policia muntada s’encarregava de patrullar pel bosc, que en aquells moments era ja propietat de l’Ajuntament de Barcelona. Fins i tot un grup paramilitar de Sant Cugat, el "Sometent Armat de la Rabassada", vigilava la zona pels interessos dels seus senyors. L'Esquella de la Torratxa en feia conya de la mà del dibuixant Soka (Francesc Fontanals):

L'Esquella de la Toratxa, 8 de març de 1932

Més tard, amb la radicalització de les forces d’esquerra i de dreta, en permanent estat de guerra, durant el Bienni Negre (1933-1935), amb un Govern que tenia com a única arma política la repressió, ja fos mitjançant el pistolerisme carlista o l’acció policial, la Rabassada es va convertir en el lloc predilecte per fer-hi tot tipus de costellades que, segons els temps, van tenir un significat polític o un altre. Però bé, m'estic anant del tema. Només volia celebrar el 82è aniversari de la proclamació de la II República tot esperant que arribi la III, que tarda a arribar. Deu venir en tramvia.

Ah, sí, m'he enredat amb la Rabassada perquè volia ensenyar-vos un dibuix de Kalders (sí, en Pere Calders), que l'Esquella de la Torratxa publicava el 1937. No perdem mai l'humor, siusplau, perquè acabarem perdent també la paciència.


24 comentaris :

  1. Seria hora de començar a pensr amb la tercera i questa ja seria amb AVE, això si, encara per pagar

    ResponElimina
    Respostes
    1. En el pensament hi és, Joan. A veure qui fa l'empenta.

      Elimina
  2. De moment comptem amb la inestimable ajuda de la monarquia espanyola. Que la tercera sigui la vençuda!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Allau, cada cop s'assemblen més als reis del "Polònia".

      Elimina
  3. Molt bona, completa i curiosa documentació. De lladres no en parlem: al Louvre ja no hi volen anar ni els vigilants...
    I nosaltres, que tenim totes les màfies instal·lades a la costa i a Reus... Osticolló.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Reconec que m'ho he fet venir bé, Olga.
      A més, a aquestes màfies se les veu d'una hora lluny. Entre Reus i Salou es podria fer una república de l'Est finançada amb diner negre procedent de... Callo!

      Elimina
  4. Cap a la República hem d'anar per terra, mar i aire...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, Galderich, m'has fet venir a la memòria l'Ángel Losada!

      Elimina
  5. Humor negre. I diuen que els catalans no en gastem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Júlia, però mira on van anar a parar gairebé tots: a l'exili!

      Elimina
  6. avui en dia el casino esta a la villa olimpica i el tramvia a la diagonal pero jo apostaria per una tercera republica

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aris, t'ha sortit una metàfora collonuda! Apostem, i a poder ser que no sigui en un casino.

      Elimina
  7. Dues de quan la megafonia dels tramvies eren els crits dels cobradors:
    - "Els Quinze!" cridava el del 46 per anunciar el límit dels bitllets de 15 cèntims (fins a la Plaça Eivissa n'eren 20). I així el nom del meu barri té un oregen tramviaire...
    - L'irònic del meu sogre explica amb quin plaer agafava no sé quina línia perquè el cobrador, a crits i en plena dictadura, proclamava: "Cataluña, dirección Gran Via, Independéncia!"

    I una torna: després d'algunes sucoses vetllades puc afirmar que el "bèstia!" de l'Oriol Tramvia és del tot republicà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Girbén, què bona l'anècdota del sogre!

      A mi em feia gràcia quan m'explicaven de més petit que els homes espiaven els turmells de les dones quan pujaven al tramvia.

      La canalla perseguíem el 54, que tenia el final a Mallorca / Rogent, com el mateix carrer Mallorca, que també moria aquí.

      Elimina
  8. És el que passa per no haver fet a costellada a la Zarzuela quan tocava.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Calla, calla, Toronto! M'has fet venir gana!

      Elimina
  9. Et contraresponc: ¿et creuràs que a Mont-ral encara mengem amb uns plats gruixuts de terra fosca vorejats de vermell que feia servir la sogra en una parcel·la remota? Són tan forts que els puc posar al forn i tot. I de duralex, mentre no es trenqui, en tinc relíquies.
    La família Gustau / Lola eren refinats, amb vaixella de Limoges i critall de Baccarrat, que conservo. L'arc de possibilitats, doncs, és ben ampli i va segons els estats d'ànim.
    Fas bé de conservar: els difunts sempre reclamen memòria, si els vols benèvols. Paraula.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Et crec, Olga. Sempre tinc a punt una llàntia simbòlica.

      Elimina
  10. Me pido llegar a la III República haciendo el goyesco y tradicional -y tal- salto de la garrocha por encima de los cuernos de los Borbones.
    JL

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eres muy benevolente, José Luis. De todas las suertes has escogido la más estètica. Un servidor, con Goya iría incluso al cielo.

      Elimina
  11. Enric, t'he dedicat l'entrada d'avui

    ResponElimina
  12. Un apunt sobre la República d'allò més original. Esperem que la tercera sigui ben a prop, vingui en tramvia o a peu...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me n'alegro que hagi quedat decent, Sícoris; volia fer alguna cosa diferent.

      Elimina