dimarts, 22 d’octubre de 2013

Xarlatans i baladrers de Barcelona

Baladrers de Barcelona, d'Aurelio Capmany.
Barcelona: Albón, 1946
Amb auques i notació
musical de les veus


Auca dels Baladrers de Barcelona, impresa
a Barcelonaper Antoni Bosch el 1865
(Font: Biblioteca-Arxiu Joan Amades)


Fragment de La calle sin sol (1948), de Rafael Gil
 Localització: Portal de la Pau - Rambla


Anunci de sabons Tu-tú, creat pels Estudios Moro els anys 60,
parodiant l'escena del xarlatà de la pel·lícula
La calle sin sol (1948), de Rafael Gil



"Vendedores callejeros. El charlatán, comerciante de menor cuantía",
Félix Centeno. Exposición de Barcelona 1930.
Diario oficial, núm. 50, 15 de febrer de 1930
Localització: Portal de la Pau -  Rambla
(Font: gentilesa de Francisco Arauz)


18 comentaris :

  1. Ha, ha.. això si que és una bona ampliació de l'apunt anterior!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una imatge val més que mil paraules, diuen.

      Elimina
  2. Quan era petita anava sovint amb el meu pare a veure els xarlatans de Drassanes, sobretot un que venia fulles d'afaitar, el meu pare mai no va comprar res, per cert, però explicava unes històries terribles sobre una tal Marisa a qui van haver de tallar una cama a causa d'haver-se depilat amb fulles d'afaitar dolentes, a més a més per dir com n'era de bo el producte sempre deia: esto es ternera de Gerona!!!! Al meu pare la comparació li feia molta gràcia, com que era de la província de Girona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Júlia, a banda de la truculència, també imagino el personal pensant com la tal Marisa es depilava.

      Elimina
  3. Aquestes escenes de la peli explicaven que les havien filmat en part sense que es notés que era ficció, per captar les cares de la gent, aleshores el Morán era poc conegut i es podia fer així. No n'estic segura però crec que 'la calle sin sol' avui no existeix, devia ser la Volta d'en Cirés.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segurament; i si no era la Volta d'en Cirés, seria Cid o Migdia.

      Elimina
  4. volia dir que explicava la història de la Marisa el xarlatà, no el meu pare, ep.

    ResponElimina
  5. Hi havia hagut concursos de xarlatans molt famosos.

    ResponElimina
  6. Em passaria el matí contemplant aquest bé de Déu d'il·lustracions. Quina meravella!

    M'ha fet molta gràcia l'anunci de sabons Tu-Tu parodiant l'escena de Manolo Morán a la pel·li. Hi havia un munt de secundaris del cinema espanyol que caldria reivindicar perquè eren boníssims i, per desgràcia, estan mig oblidats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sícoris, estem atrapats en algun lloc del passat. No tenim remei!

      Cal reivindicar molts secundaris i molt cinema fet els anys 40 i 50, injustament oblidat.

      Elimina
  7. Fantàstic! Un lloc típic era el Paral·lel,davant de l’Arnau, però de vegades jo els havia vist al Poble Nou, el carrer Pere IV "els quatre cantons" Venien uns ungüents miraculosos, per a tot, per les galteres, picades de mosquits ... A vegades coincidien amb uns gitanos d'Hongria, amb l’ós i cabra inclosos que tenien el seu poblat per la part de darrere de l’ Hispano Olivetti. Ara un Centre Comercial, crec que Carrefour.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembla un món estrany, oi Josep? Però de fet, la gent continua sent igual de crèdula.

      Jo havia vist els zíngars amb l'ós pels descampats que hi havia a prop de la presó Model.

      Elimina

  8. La Júlia té raó. Hi havia hagut concursos de xarlatans molt famosos, però no se on es feien.

    ResponElimina
  9. Que bueno ¡¡¡
    jabones TU TU ...ostras, y uno del Persil ¡¡este corría por las barracas de Valero Petit ¡¡
    jajaja
    entrada cojonuda
    salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel, ens hauràs d'explicar la venda ambulant per les barraques de Montjuïc. Suposo que n'hi havia més que a la resta de la ciutat perquè estava més aïllat.

      Elimina
  10. Recuerdo el afilador, un tipo de Galicia, el del vino a granel, el del hielo., el carbonero y algunos que vendñian fruta, melosnes y patatas...poca cosa más..

    ResponElimina
    Respostes
    1. I les que cridaven "sardina fresca!" A mi m'agradaven més els que venien ungüents. Eren uns fenòmens, Miquel!

      Elimina