Catàleg de l'exposició Kermis of kennis (2008),
amb figures del Museu Roca de Barcelona
Meravelles ocultes de Barcelona: exposicions de ciència i art,
juntes com no les hem vist mai fins ara
Las leyes de la óptica conducen a un conocimiento
de la estructura microscópica de los tejidos, que se
mueve en un plano. Sólo un artista manejando con
soltura el microscopio y el pincel es capaz de suplir
esta deficiencia, convirtiendo en imagen prácticamente
tridimensional lo que muchas veces no es más que una
abstracción en la mente del médico.
Aquí se presentan estas imágenes, en las que gracias
a la tercera dimensión se llega a la admiración de la
belleza intrínseca de las formaciones que en su
conjunto constituyen un todo armónico.
La relació entre ciència i art no és estranya (v. per exemple: "Por una sonrisa, un cielo"), però sí que ho és veure el material mèdic didàctic formant part d’una mostra artística més enllà del valor científic, com Hemogrames (1998), de Joan Foncuberta; o veure com la ciència és absorbida i transformada per la mà de l’artista. En aquest sentit, el 2014 ens porta a Barcelona exposicions amb moltes sorpreses.
Hem vist a través dels diversos apunts publicats a Bereshit com des de mitjans del segle XIX fins acabada la Guerra Civil els museus anatòmics van formar part d’espais que no eren propis de la ciència. Fins aleshores les figures de cera que representaven el cos humà i les seves malalties havien estat ocupant els espais de les facultats de Cirurgia (l’Antic Hospital de la Santa Creu) o de Medicina (el nou Hospital Clínic, inaugurat el 1906), com a material didàctic. Però hem vist com les figures anatòmiques passen a formar part de col·leccions que són presentades al públic burgès i il·lustrat com a mitjà de coneixement del cos, a mida que l’higienisme s’imposa, tant a Europa com a Amèrica, com a mesura per lluitar contra les malalties, sobretot les de transmissió sexual. I ens hem sorprès comprovant que la morbositat que desperta el cos humà, tant pel que fa al descobriment de l’interior com a la nuesa exterior, converteix els museus anatòmics en espectacles que compartiran espai amb les barraques i els fenòmens de fira.
El Museu Anatòmic de Francesc Roca, que va estar actiu a Barcelona durant el primer terç del segle XX, primer al Paral·lel com a tracció i després al carrer Nou de la Rambla, és el cas més vistós i el que ens ha permès descobrir, fins ara, que entre 1849 i 1944 van ser més de vint els museus d’aquestes característiques que van ser presents a la ciutat.
Ara, el Museu Roca és Anvers. Ha acabat a mans d’un col·leccionista belga perquè quan va ser descobert en un magatzem del Paral·lel l’any 1987, després d’estar cinquanta anys ocult, cap institució barcelonina el va voler. Ara és objecte de col·lecció i està complint el seu tercer cicle vital. La col·lecció ha format part de dues exposicions: “Kermis of kennis”, en el Museum Dr. Guislain de Gant (Bèlgica, 2008); i “Exquisite Bodies”, a la Wellcome Collection de Londres (2009). Actualment, les col·leccions anatòmiques compleixen una doble vessant: ser material de reflexió sobre l’ús que se n’ha fet en el passat, tant acadèmic com popular, i ser material artístic.
Al voltant d'aquesta simbiosi entre ciència, art i, a vegades, espectacle, tres exposicions ompliran aquest any 2014 de la màgia que sorgeix de la mirada que el públic aboca sobre elements que pertanyen a l'àmbit de la ciència i la tècnica però que han estat descontextualitzats. La màgia, el cinema o els autòmats, per exemple, formen part d'aquesta permeabilitat entre l'objecte i la recepció pública, que transforma la nostra percepció.
Metamorfosi
Jan Svankmajer. Fotograma de Algo de Alicia, 1987.
Cortesia de Athanor Ltd. Film Production Company, per al CCCB
Del 26 de març al 7 de setembre de 2014 el CCCB acollirà l’exposició Metamorfosi. Alícia, Arnold Böcklin, Walerian Borowczyk, Charles Bowers, Buñuel, Émile Cohl, Gustave Courbet, Segundo de Chomón, Dalí, James Ensor, Max Ernst, Goya, Jean Grandville, els germans Grimm, Emma Hauck, Kafka, Max Klinger, Alfred Kubin, Eugenio Lucas, Marey, Josep Masana, Méliès, Joaquim Pla Janini, Lotte Reiniger, Bruno Schulz, Irène Starewitch, Eva Švankmajerová, Robert Walser... Què tenen en comú aquests artistes, personatges, escriptors o directors de cinema, d’orígens i filiacions tan diversos?
Només per la nòmina ja paga la pena anar a veure Metamorfosi, que presenta l’obra de quatre figures essencials del cinema d’animació: el rus establert a París Ladislas Starewitch (1882-1965), pioner de l’animació; el mestre txec Jan Švankmajer (1934), i els inclassificables bessons Quay (1947), que fa ben poc van ser objecte d’una mostra antològica al MoMA de Nova York.
Venus anatòmica del Museu d'Història de la Medicina de Catalunya
L’exposició transita per l’univers que comparteixen aquests artistes i per les peces que formen part de les realitzacions de les seves pel·lícules: sets, marionetes, dibuixos, objectes; però, sobretot, viatjarem per l’univers dels seus referents literaris, artístics i cinematogràfics: els contes de terror, el món dels somnis, els gabinets de curiositats, la ciència pre il·lustrada, l’alquímia, la màgia, l’il·lusionisme, col·leccions d’insectes, sota la mirada de la Venus anatòmica del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya (una de les joies del museu anatòmic del segle XVIII, no obert al públic); un imaginari que des del romanticisme negre, passant pel simbolisme i el surrealisme, arriba fins els nostres dies.
Vegeu més informació a Metamorfosis: al principi va ser el bosc.
Salvadoriana
Alguns dels elements del Gabinet Salvador
De l’15 de maig fins el 31 de desembre de 2014 es podrà veure a l’Institut Botànic de Barcelona (passeig del Migdia 187) l’exposició Salvadoriana: la col·lecció Salvador d'història natural del segle XVIII, comissariada per Pepe Pardo, professor del CSIC, i amb qui també col·labora Bereshit en d'altres aspectes relacionats amb la història de la ciència.
Els Salvador van ser una família d’apotecaris que des del segle XVI van mantenir el Gabinet Salvador d’Història Natural, una col·lecció que guarda moltes similituds amb les cambres de meravelles, però que les supera pel seu alt valor científic, i que els Salvador van instal·lar a la farmàcia que tenien al carrer Ample de Barcelona cantonada amb Fusteria, davant de la plaça de Sant Sebastià (avui davant de Correus), fins que el 1857 va tancar les portes. De la família va ser, també, el desaparegut Jardí Botànic que estava situat sobre l’antic portal de Sant Antoni, adossat a les muralles.
La primera part de l'exposició serà un viatge en el temps als segles XVII i XVIII, amb la descripció del context històric, social i cultural de l'època i la presentació dels Salvador, per passar després als objectes que componen el gabinet, el més important de l’Estat espanyol i un dels més importants d’Europa; una col·lecció de curiositats naturals (fòssils, mol·luscs, llavors, productes animals i vegetals diversos i un important herbari) i una biblioteca científica, mèdica i farmacèutica dels segles XVI al XVIII que és, en la seva matèria, una de les més importants del món. Desaparegut a mitjan segle XIX, va ser recuperat miraculosament. És una altra de les joies de la ciutat de Barcelona, que mai ha estat mostrat al públic des que la farmàcia va tancar, l’any 1857.
Representacions artístiques anatomopatològiques
El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (passeig de la Bonanova 47) presenta fins a finals de febrer de 2014 Representacions artístiques anatomopatològiques és una exposició que es fonamenta en l’exhibició d’unes 30 aquarel·les dels anys 1920-1930, executades a la càtedra d’anatomia patològica de la Facultat de Medicina de la UB, creada pel doctor Ferrer i Cagigal. Aquest material, procedent del fons del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, dirigit per Alfons Zarzoso (amb qui Bereshit col·labora en la investigació sobre museus anatòmics), ens permet plantejar la qüestió de l’objectivitat en ciència i els problemes derivats del recurs a diferents suports de registre. Els usos d’aquests materials mostren el caràcter museològic en la construcció d’algunes disciplines científiques i també el pes de la materialitat científica com a element d’ordre en la creació i comunicació de coneixement.
Les aquarel·les, signades pel doctor Ferrer i els seus col·laboradors a la càtedra, representen processos patològics macroscòpics i microscòpics i van formar part del museu de la càtedra. Més enllà de l’ús museològic d’aquestes representacions pictòriques, les aquarel·les mostren la coexistència de dos tècniques d’enregistrament objectiu de la realitat: el dibuix i la fotografia. Si bé els dibuixos foren criticats des de finals del segle XIX com a instruments que no recollien la veritat de la naturalesa observada, les deficiències tècniques de la fotografia en color –no superades fins la meitat del segle XX– mantingueren la confiança en el dibuix i en el treball cooperatiu entre els metges i els il·lustradors mèdics, tal i com es pot veure a la majoria dels atles mèdics d’imatges microscòpiques publicats aleshores.
El dibuix permet posar èmfasi en allò que es vol mostrar. Però amb els avenços tècnics, avui les aquarel·les ja no tenen l’interès mèdic que tenia aleshores, sinó que han assolit la categoria d’obra d’art, com es pot comprovar visitant l’exposició, que es complementa amb un conjunt d’aquarel·les procedents dels tallers educatius organitzats per La Mandarina de Newton i realitzades per alumnes de 5è i 6è de primària de les escoles Tàber i Costa i Llobera de Barcelona a partir de les seves observacions al microscopi.