dimarts, 28 de gener de 2014

Ex-plaça de Catalunya

Plaça de Catalunya després de l'enderroc de les muralles
Fragment d'una litografia d'Onofre Alsamora (1860, MUHBA)
D'esquerra a dreta: Portal de l'Àngel, Santa Anna, Rambla, 
Pelai, Estació de Martorell, rambla de Catalunya 
i passeig de Gràcia travessat per la Riera d'en Malla
(Imatge gentilesa de Francisco Arauz)

Durant el treball de recerca que estem fent al voltant dels museus anatòmics com el del senyor Roca, del qual n’hem parlat tantes vegades a Bereshit, anem topant amb notícies d’hemeroteca força curioses.

Estudiant el Museu Anatòmic O’Thiele, que es va instal·lar a la plaça Catalunya l’any 1885, ens trobem amb el següent escrit a La Vanguardia:

“Uno de estos días se instalará en la ex-plaza de Cataluña el museo de figuras de cera propiedad de M. O’Thiele, de Bale (Suiza).”

La sorpresa va ser majúscula al veure que es referia a la plaça de Catalunya com a “ex-plaza”. En cap nomenclàtor, guia, ni en cap obra de referència s’esmenta mai que aquesta plaça hagi rebut cap altra nom que el que ha dut ara i sempre.

Situem-nos. Fins que no es van enderrocar les muralles (1854), l'espai actualment ocupat per la plaça era una esplanada als afores de la ciutat situada entre el baluard i les torres de Canaletes (actual carrer Pelai); la porta d’Isabel II, construïda l’any 1843 després d’enderrocar l’edifici de l’Estudi General que tancava la Rambla; el baluard i el Portal de l’Àngel, i el baluard de Jonqueres (actual plaça Urquinaona).

Fragment de Plano de Barcelona con la división por districtos
Sala Editor, 1855

D’aquesta esplanada sortien camins cap a les poblacions que es trobaven de cara a Collserola, com el de Gràcia (actual passeig de Gràcia) o el de Sarrià, que corria paral·lel a les muralles pel costat de l’actual carrer Pelai. Era, però, un dels llocs on s’emplaçaven mercats a l’aire lliure i espai important de vida ciutadana.

El Pla Cerdà (1860) no hi tenia previst cap plaça i el terreny era edificable, però l’ús popular va fer que l’Ajuntament prengués la decisió (1862) que s’urbanitzés com a plaça. Ja en aquests primers anys posteriors a l’enderrocament de les muralles i del Pla Cerdà, l’espai era conegut coma plaça Catalunya i el nom seria oficial (així consta en el nomenclàtor) a partir de 1869.

Però el permís oficial no va ser concedit fins al 1889 amb motiu de l'Exposició Universal de 1888, quan es va convocar un concurs que va guanyar Pere Falqués. La indefinició i el temps transcorregut van fer que l’espai fos ocupat per teatres, cafès, circs i barraques de fira, fins que el 1895 van ser expropiats tots els locals, precaris la majoria d’ells, i els edificis que ocupaven la part central, moment en el qual les barraques van anar cap el Paral·lel, que en aquells anys començava l’aventura com a lloc d’oci popular.

L’any 1854 es construïa l’estació de Martorell de la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona, entre la Rambla Catalunya i la Ronda Universitat; i el 1862, l’estació del tren de Sarrià, que entre aquest any i el 1929 va tenir l'estació a la superfície en l'edifici on hi havia el vell bar Zurich. Posteriorment va ser soterrada sota una galeria coberta que a partir de 1940 es va convertir en l'Avinguda de la Llum.

A les estacions els va seguir les edificacions, els teatres: Salón de Novedades (1868-1884, a la ronda de Sant Pere), Massini (1881-1882), Ribas (1884), Catalunya (1887) i Eldorado (1889-1929), i els cafès que han donat fama a la plaça Catalunya i que van emmarcar el perímetre de la plaça en el seu espai tal i com el coneixem: Salón del Siglo (1888-1896, sobre la riera d'en Malla ja coberta),  Alahambra (1891-1906), la Xocolateria la Mallorquina (1892-1897, a Rivadeneyra), Colón (1897-1902) o La Luna (1909-1976).

En la part central, que és la que ens interessa, s’hi van construir tres edificis: la Casa Gibert (1866-1902), en el jardí de la qual s'hi va instal·lar el Teatre del Buen Retiro (1876-1886) i que va ser el Colegio de Villar durant la dècada de 1880; la Casa Grases (1870-1895) i la Casa Estruch (1887-1901; també Museu de l’Armeria). Però també hi va haver els primers teatres: Teatre de la Estrella (1875-1876), Teatre Quevedo (1876-1877), Teatre de la Comedia (1877-1879) i el Parisien (1879), davant de les hortes de l'església de Santa Anna. I com a curiositat, amb entrada per rambla Catalunya i passeig de Gràcia, sobre l'espai cobert de la riera d'en Malla, hi va haver una curiosa atracció, el Ferrocarril Aéreo (1889-1890).

A banda de l'estany amb brollador de l'Exposició Universal (1888-1902), s’hi van instal·lar circs, com el Circo Ecuestre Alegría (1879-1895); el Museo Anatómico de O. Thiele (1885); museus de figures de cera, un d’ells dels germans Belio (1888); el Gran Café del Siglo XIX, (1888-1895)  conegut popularment com La Pajarera o la Gàbia; el Panorama Waterloo (1888), instal·lat durant l’Exposició Universal, com el Plewna de la Gran Via cantonada amb Rambla Catalunya; el Mirador de les Paperines (1888-1889); el Salón Edison (1895), un barracot on es va fer la primera projecció d’imatges animades; i nombroses barraques de fira, que eren a tocar del Circ Ecuestre i darrere de la Casa Rosich, que va ser la darrera edificació a ser enderrocada, l’any 1902. Durant 30 anys el centre de la plaça Catalunya va ser un desori i un anar i venir d’atraccions i barraques de fira ambulants, que li donaven l’aspecte i l’aire provisional que va fer, com explica Miquel Badenas a El Paral·lel, història d’un mite (Lleida: 1998), que rebés termes despectius termes despectius de tota mena: “Plaza de los Obstáculos”, “Plaza de los Abusos”, “Plaza de los Anuncios” o “Plaza de los Saltimbanquis”. Aquesta era la raó per la qual La Vanguardia s’hi referia com a “ex-plaza de Cataluña”.

Mirador de les Paperines,  
L'Esquella de la Torratxa, 1888)
"[El Mirador de les Paperines] consistia en dues torres laterals unides per dues passarel·les centrals. A la inferior hi havia tot un conjunt de miralls que donaven una visió distorsionada de la realitat, mentre que la superior era plena d'ocells engabiats. Unes escales rústiques permetien al públic pujar per les torres dels extrems per accedir a les passarel·les. Des de dalt estant, es podien veure unes magnífiques vistes panoràmiques de la plaça. Però el conjunt era farcit de petits detalls. En un tancat hi havien dos personatges: Emma i Frank de Burg que s'exhibien amb els cossos tatuats amb imatges de monuments cèlebres. A la nit un gran nombre de globus de gas il·luminaven el conjunt i li donaven una aparença encara més fantasmagòrica." (Barcelofília)

Barraques de fira al costat del Circo Ecuestre (1882)
(Foto: Josep Estruch i Comella. Arxiu Històric de la Ciutat)

Com explica Lluís Permanyer a la Biografia de la Plaça de Catalunya (Barcelona: 1995), l’any 1872 va ser inaugurat un “tío vivo” com el que uns mesos abans va ser instal·lat al passeig de Gràcia amb Casp, al costat de l’antic Café Novedades, (ara ja a Casp-passeig de Gràcia, que l’any 1888 acolliria el museu anatòmic d’en Francesc Darder. Qualsevol novetat atreia l’atenció de la gent, sempre curiosa i atenta a tot espectacle. L’any 1874, en una barraca es mostrava un calidoscopi. El 1876 els italians Egisto Gennel y Compañía exposaven objectes i figures de marbre. Dos anys més tard s’exhibien objectes artístics moldejats, deien, amb un fang especial descobert recentment en els Alps Marítims.

El centre de la plaça Catalunya era un immens mercat de varietats. Els propietaris dels terrenys llogaven l’espai a qui volgués instal·lar la seva barraca: el Gran Teatrito para Niños, segurament de putxinel·lis; el petit estudi de retrats del Fotógrafo Español; i entre 1870 i 1880, com explica Apel·les Mestres, infinitat de barraques amb gegants, pigmeus, dones barbudes i animals amb malformacions teratològiques, com un vedell de dos caps. Els fenòmens de fira, però, ens els guardem per a més endavant. Avui se’ns ha acabat la tinta.

Plaça Catalunya a Barcelofília


*

Aquest article forma part d'un treball de recerca sobre els museus anatòmics de la ciutat de Barcelona. Per reproduir-lo parcialment o totalment és necessari citar la procedència:

Enric H. March. "Ex-plaça de Catalunya" [en línia], Museus anatòmics de Barcelona. Barcelona: Bereshit: reconstrucció de Barcelona i altres mons, 2013. <http://enarchenhologos.blogspot.com.es/search/label/museu%20anat%C3%B2mic>.

11 comentaris :

  1. Ostres, podríem retornar a la Pça. original i així ens deslliuremem del bunyol actual de l'espai...

    ResponElimina
  2. Avui el meu bloc compleix 8 anys i faries que fos el bloc més feliç de la catosfera si et passessis a felicitar-lo, moltes gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vuit anys no són poca cosa, pons007!

      Gràcies per compartir l'aniversari amb Bereshit!

      Elimina
  3. Home, ja és llàstima que se t'hagi acabat la tinta perquè la cosa estava molt interessant. Esperarem noves entregues.

    Per cert, diria que la Plaça Catalunya no ha perdut gaire el seu tarannà de lloc-espectacle; diferent del que descrius, però espectacle al cap i a la fi. No m'estranyaria que qualsevol dia recuperessin l'antiga i oficiosa nomenclatura d'ex-plaça . Al Portal de l'Àngel ja hi ha qui l'anomena "Portal d'Amancio".

    ResponElimina
  4. Respostes
    1. Ha, ha...! Molt bona, pons007! Deu ser sota terra en forma de bolet.

      Elimina
  5. La veritat es què avui es el mateix, però mes avorrit. Amb FNAC o sense.

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'una manera o un altre, es difícil defugir l'espectacle del carrer, Javier. Em sembla que el que més m'agrada de la plaça Catalunya és el carret que ven menjar per als coloms, pipes, caramels i joguines de plàstic.

      Elimina
  6. Enric : En el teu text, el link a la Casa Grases no el tens ben enllaçat... http://barcelofilia.blogspot.com.es/2014/02/casa-grases-placa-catalunya-1870s-1895.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, Miquel. Estava duplicat. Ja està corregit. Gràcies!

      Elimina