diumenge, 20 d’abril de 2014

La deshumanització de Maria


Maia Morgenstern (Maria) i
 Monica Bellucci (Maria Magdalena), 
La pasión de Cristo (2003)
Photo by Philippe Antonello
© 2003 Icon Distribution Inc.


Més enllà de Setmana Santa

Un cop acabat el cicle pasqual, què ens queda? Una mare i una esposa que s’abracen desconsolades. L’home que estimen ha mort. No s’imaginen quin serà el seu destí. A totes dues se’ls arrabassarà el plaer de la carn.

Miryam (מִרְיָם, en hebreu; Μαριαμ, en grec), la Maria mare de Jesús, l’almah d’Isaïes (7, 14), la “noia” de la Bíblia hebrea, es convertirà en parthenos, “verge” en la Septuaginta (la Bíblia dels Setanta, traducció grega dels segles III-I aec) que es perpetuarà per error en els evangelis, i verge serà per sempre més quan el Concili de Nicea instauri el dogma, l’any 325. Angelicata, immaculata. Model de dona i esposa.

Maryam haMagdalit (מִרְיָם הַמַּגְדָּלִית, en hebreu; Μαριὰμ ἡ Μαγδαληνή, en grec), la Maria Magdalena deixeble i companya de Jesús, convertida en prostituta penedida, se la fa renunciar, també, al plaer de la carn. I de passada, s’esborra tota debilitat a Jesús.

Clavat a la creu, Jesús es dirigeix a elles (Jn 19, 25-27):

Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. Quan Jesús veié la seva mare i, al costat d'ella, el deixeble que ell estimava, digué a la mare:
 -Dona, aquí tens el teu fill.
Després digué al deixeble:
-Aquí tens la teva mare.
I d'aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva.

Que Maria Magdalena aculli la mare de Jesús a casa quan aquest mor, abona la tesi del matrimoni perquè s'adiu amb els costums jueus d'aquells temps. Que fos prostituta no és una afirmació que defensi l’Església, i, de fet, tampoc s’afirma en els evangelis. Però la idea ha triomfat com tantes altres idees apòcrifes de la Bíblia. Apòstol, sembla evident que ho era. Ho insinuen els textos canònics i ho afirmen els apòcrifs. La referència al “deixeble que Jesús estimava”, que aquí és Maria Magdalena, a Jn 21, 20-24 es fa servir per nomenar l’autor d’aquest evangeli que tradicionalment s’atribueix a Joan. El teòleg Ramón K. Jusino, a María Magdalena: ¿autora del cuarto evangelio? (1998-1999) defensa aquesta teoria, matisant el concepte d’autoria, com es preceptiu quan es tracta de textos antics.

Com de qualsevol altre personatge bíblic, poc se’n sap de Maria Magdalena. Les dades a la literatura bíblica són escasses. Les llegendes, d’altra banda, són nombroses. Però si amb les referències directes s’ha de ser prudent, de la resta de literatura no se’n pot fer cas.

Maria Magdalena en una cova (1876), de Jules Joseph Lefebvre 
The State Hermitage Museum


De Maria, la mare de Jesús, tampoc hi ha gaires arguments per construir el personatge perquè li han estat esporgats els atributs humans. En tot cas, tenim dues Maria que han estat deshumanitzades per la tradició i la teologia (i això no és obra de Pau, “inventor” del cristianisme). Els models han servit per limitar la sexualitat de la dona i marginar-la del seu paper rellevant en la construcció del cristianisme primitiu, fet que al llarg de la història s’ha fet extensible a tots els àmbits de la vida de la dona, sotmesa a tota forma de poder. No és obra del cristianisme, com no ho és en sentit estricte de cap religió, sinó del poder patriarcal i polític que ha trobat en les religions i en els sistemes de creences una forma de control.

*


Les citacions bíbliques pertanyen a la versió en línia de la Bíblia interconfessional de l'Associació Bíblica de Catalunya.

23 comentaris :

  1. Si establir fets històrics de fa 2000 anys ha de ser difícil en qualsevol cas, fer-ho respecte d'un entorn tant contaminat per les llegendes, les creences, les supersticions i, les construccions interessades, és del tot impossible. Evidentment, la supeditació de la dona a un paper instrumental i marginal va més enllà de les religions, però ha trobat en les mateixes l'eina perfecta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord, Brian. Els dos grans instruments de domini són la religió, per les coses espirituals, i el treball com a activitat necessària per obtenir aliment.

      Elimina
  2. Una visió diferent a la tradicional de la Maria-mare-de-Jesús es pot trobar a "En el nombre de la madre" d'Erri De Luca, a on el narrador (amb moltes llicències, és clar) situa Maria adoptant un rol molt més actiu en l'esdevenir de la seva vida. A mi personalment em va agradar, tant per la mirada com per la manera com està escrit (una prosa molt cuidada). Una visió política i a la vegada tendra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Luigi, no conec el llibre, però segur que es pot especular molt sobre la imatge de Maria. Que passava pel cap d'aquella dona que havia parit un fill tan peculiar?

      Elimina
  3. Home, no és Joan el deixeble que es queda amb Maria? La diesi així ho constata.

    El que és curiós és aquesta Magdalena que es poses... a mi m'agrada molt més la de Donatello, molt més salvatge!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galderich, l'evangeli de Joan només anomena la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. El deixeble que estima només pot ser Maria Magdalena. Una altra cosa és que s'hagi volgut interpretar, però Joan no hi és mencionat. Mira't la tesi de Jusino.

      He preferit posar una imatge sensual de Maria Magdalena. La de Donatello és de malson!

      Elimina
  4. Molt bon apunt, que lamento no haver llegit abans, quan vaig escriure el meu sobre "Feminitat: mites i tòpics". M'hauria anat molt bé la teva exposició sobre la dona a la Bíblia i a les successives traduccions i reinterpretacions.
    Si no et sap greu, l'afegeixo a la bibliografia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gens de greu, Sícoris; tot el contrari! És un plaer que el trobis útil.

      És d'aquests temes que paga la pena aproximar-s'hi perquè han deixat una lamentable empremta cultural i és bo posar-los a lloc. I reflexionar-hi.

      Elimina
  5. De la Maria Magdalena, molta llegenda, als evangelis, que jo recordi, tan sols allò de què no fotia brot mentre la seva germana feia bullir l'olla i agranava, cosa que a la meva mare, que es deia Marta, li feia molta ràbia, la veritat. I poca cosa més. Com que no em crec res de tot plegat em quedo amb les estampetes... Avui fins i tot n'hi ha molts que qüestionen la realitat de l'existència de Jesús cosa que desvetlla moltes visceralitats, en tot cas, com canten a Porgy and Bess 'no va ser necessariament així'...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estem d'acord, Júlia, però jo m'ho passo pipa amb la crítica textual.

      Però el que és important de tot plegat és la transmissió que s'ha fet de determinats valors emparant-se en la interpretació de textos. En la renúncia a la carn dels evangelis i subjau una idea de dona que arriba fins avui.

      Elimina
  6. Si ja no sabem ni què va passar quan el 23 F...

    ResponElimina
  7. Ep, em dic abans d'observar la data, l'enyorada veu serena d'en Brian... Gràcies per evocar-lo!
    Sobre l'al·luvial relat marià, m'has fet pensar en l'antiga verge negra del Puy-en-Velay (l'epicentre del culte francès a la Verge i cremada quan al 1793); i en la colossal i lletgíssima Notre-Dame de France que culmina la ciutat. Que sigui de ferro provinent de la fosa dels canons russos conquerits a Sebastopol diu molt del sens fi d'afegits que han construït el mite.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Girbén, retrobar la veu d'en Brian al blog és una alegria que no vull oblidar.

      I parlant de canons, el seu so ha ensordit massa veus i continuen fent-ho.

      Elimina
  8. "En el nombre de la madre", el llibre d'Erri De Luca, s'ha de llegir, és una meravella. És evident que el cristianisme és una cosa i la institució anomenada Església n'és una altra. Des de la nostra òptica moderna, fins i tot per a una creient com jo, és patètic observar que es preferís donar a entendre que el 'deixeble preferit' era Joan! És evident que s'està parlant de Maria Magdalena, que per a res era una prostituta, tot plegat ha interessat per denigrar la dona, o per rebaixar-la, com en el cas de Maria, la mare de Jesús (llegiu la novel.la de Colm Tóíbin, us agradarà!)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Teresa, m'alegra molt llegir les teves paraules perquè massa sovint em trobo amb veus que neguen les evidències. S'han fet tantes trampes amb els textos bíblics que es pren la crítica textual com una interpretació herètica. En el cas de la dona (en la religió i la societat en general) el resultat és sagnant.

      Encara no he llegit De Luca!

      Elimina
  9. Molt bon apunt sobretot en la reivindicació de Maria de Magdala, una figura que ha sigut quasi esborrada, com molt bé dius l'església mai ha dit que fos una prostituta, però tampoc ha fet res per impedir aquest rumor tant estès.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És evident, Javier que l'interès a menystenir el paper de la dona ha estat molt general i la influència de la religió ha estat determinant.

      Elimina
  10. Hola Enric,
    Justament el mes passat vaig poder veure l'obra de teatre "El testament de Maria", un text de Colm Tóibín que precisament aporta una visió des de la ficció (els catòlics en dirien apòcrif?), però molt humana i interessant, sobre la mare de Jesucrist i que va per aquí el què expliques a l'apunt, fins i tot crec que una mica més enllà, i no em refereixo a res sobre-natural... En aquest monòleg, que l'interpretava magistralment Blanca Portillo, Maria parla del dolor que sent perquè li han assassinat un fill, sí, però també arremet contra les males companyies que segons ella li van canviar el caràcter a Jesús, o, per exemple, explica que ella no va veure mai ni un sol dels miracles que li van atribuir després. No sé si vas veure l'obra, la van fer al Grec primer i després al Lliure. El text es va publicar i es pot trobar fàcilment a les llibreries. Crec que val molt la pena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No l'he vist, Eduard. I em sap greu no haver-ho fet. Espero poder-ho solucionar. És important no només la manipulació que ha sofert el personatge de Jesús, sinó la de les dones properes a ell i, en particular, la de Maria, a la qual se li han arrabassat totes els atributs humans i ha servit per modelar una imatge concreta del que ha de ser la dona.

      El text dels evangelis ha estat vedat durant segles als creients, per analfabetisme i per desconeixement del llatí, la qual cosa a dut a una única interpretació: la que des del púlpit ha predicat l'Església. La submissió de la dona és fruit de la ignorància de la lletra.

      Elimina
  11. Molt interessant i documentada -com sempre- la teva aportació als personatges de Maria i Maria Magdalena. Jo també tenia entès que "el deixeble" estimat era Joan, ja ho veus.
    I del llibre que cita la Teresa -i del que Toronto afirma haver vist l'obra de teatre- jo també te'l recomano vivament. El vaig llegir no fa gaire i em va impressionar moltíssim. És un exercici literari i alhora d'introspecció en el personatge de Maria des d'una perspectiva molt humana. Val molt la pena. En vaig fer un petit comentari -i vaig afegir-hi després un comentari del meu amic Jordi Trepat (del qual aquesta Setmana Santa he penjat el seu Triduum) al meu blog:

    http://august-rapsodia.blogspot.com.es/search/label/El%20testament%20de%20Maria

    Salut! i bona mona!

    ResponElimina
    Respostes
    1. August, repeteixo el mateix que he comentat en el teu apunt, després de llegir, també, el comentari d'en Trepat. Tot i les diverses recomanacions, encara no me llegit "El testament de Maria" de Colm Tóibín. No per res. L'excusa és la mateixa de sempre: se m'acumula la feina. Me la llegiré malgrat que dubto que en puguem treure res més enllà del plaer de la lectura (que ja és molt; potser fins i tot ho és tot) perquè no deixa de ser una ficció. El personatge de Maria ens ha arribat massa construït, tipificat, se n'ha esborrat gairebé tota traça humana. És cert que a través de la lectura dels evangelis en podem rescatar algun fil, però tota aproximació a la Maria humana esborra la Maria del dogma de fe. No passa el mateix amb Jesús, a qui t'hi pots acostar des de la fe i des de la Història perquè el seu missatge és molt potent. Pots renunciar a la fe i et queda un personatge que canvia el pensament, en el seu context històric i en qualsevol.

      La interpretació que sempre s'ha fet del deixeble estimat sembla obviar els versets de Joan en el seu sentit literal. Aquest és el vessant que més m'interessa de la Bíblia: la crítica textual. No per rebatre cap dogma de fe (són irrebatibles), sinó perquè trobo que la historicitat dels textos bíblics és més sòlida que qualsevol interpretació.

      No sé si has llegit res sobre el Document Q. Val molt la pena llegir-ne els estudis que se n'han fet perquè és molt interessant l'esforç per trobar en els evangelis sinòptics les logia (les dites autèntiques de Jesús) amb la intenció d'arribar a les fonts orals o escrites que van fer servir Mateu i Lluc, i a les quals s'hi hauria d'afegir l'evangeli de Marc, més antic que aquests dos. És el que deia sobre la historicitat: són molt més potents les logia que qualsevol interpretació o dogma de fe i permet tant a un creient com a un no creient arribar al mateix lloc.

      Elimina
  12. “No és obra del cristianisme, com no ho és en sentit estricte de cap religió, sinó del poder patriarcal i polític que ha trobat en les religions i en els sistemes de creences una forma de control.” Aquesta és la qüestió.

    Les religions les fan els homes, però els homes, les persones, el que fan, el que construeixen bàsicament, són les esglésies i les institucions de poder, les burocràtiques i les mentals que configuren els costums, i si parlem de poder estem parlant de política i en conseqüència ja no cal parlar exactament de religió sinó d’una altra cosa que, estrictament, no té a veure amb la religió.

    Per a mi, totes aquestes llegendes falses, mites, invents, textos que pertanyen a diferents èpoques, tergiversacions, errors interessats, propaganda, mentides i mitges veritats, no han entorpit mai la figura de Jesús, ni l’han distorsionat ni tant sols embrutat, ni d’excessiva divinitat ni tampoc d’una manca absoluta d’humanitat, d’ésser viu que ni sua ni li cal menjar.

    Malgrat la crosta del temps i dels prejudicis sempre ens queda la pell, la carn, i com dius molt bé: “Un cop acabat el cicle pasqual, què ens queda? Una mare i una esposa que s’abracen desconsolades. L’home que estimen ha mort. No s’imaginen quin serà el seu destí. A totes dues se’ls arrabassarà el plaer de la carn.”

    El plaer de la carn i de moltes coses més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estem d'acord, Xavier. Les manipulacions i les interpretacions no poden embrutar les paraules i el seu sentit. Només ens parlen de quina és la intenció del manipulador. Per desgràcia el text ha arribat als creients per boca de sacerdots, i els pobres i els ignorants han hagut d'acceptar el missatge perquè no l'han pogut contrastar. Mites, llegendes i missatges religiosos han estat l'únic coneixement de les masses durant segles. I el resultat dura fins avui.

      Elimina