Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March
Avís: A causa d'haver estat bloquejat el compte principal de Bereshit, han desaparegut les imatges dels articles d'aquest blog. Lamentem les molèsties causades per aquest fet, del qual no hem rebut cap explicació per part de Blogger. Anirem reposant el material gràfic en la mesura del possible.

dimarts, 13 de maig del 2014

En tren pels parcs de Barcelona a principis del segle XX

Estació de l'antic tren del Tibidabo, a la dècada de 1960
Foto: Daniel Pesudo


Al Parc de l’Oreneta hi ha en funcionament un tren miniatura. Va ser inaugurat el 1981. Al llarg d'un recorregut de 636 m amb tres amples de via d'entre 5 i 10 polzades, el tren travessa tres túnels, dos ponts i un viaducte metàl·lic. També disposa d'una estació i un baixador. Compta amb dotze locomotores, entre elèctriques, de vapor i dièsel, i dotze vagons. És d'origen modern, com el Tren de l'Oest que hi havia al Parc d'Atraccions de Montjuïc i que circulava per l'exterior; el Tren Fantasma, a les mateixes atraccions, que primer es va dir Túnel Fantasma (perquè aprofitava els túnels de l'antic polvorí Álvarez de Castro, construït el 1897 durant la Guerra de Cuba), que en realitat eren unes vagonetes importades del parc d'atraccions Coney Island de Caracas, a Venezuela, país d'on va venir el capital econòmic i humà per construir les atraccions de Montjuïc, i després canviades per unes altres amb forma de dimoni. Però la tradició barcelonina d'aquest trens es remunta a principis del segle XX.


Mina-Grott

Durant el segle XIX una de les principals formes d’oci ciutadà era passejar, primer per la Muralla de Mar, després pel Passeig de l'Esplanada i el Jardí del General, i, quan comencen a enderrocar-se les muralles (1854), pels parcs i jardins del passeig de Gràcia, abans no s'inauguri el Parc de la Ciutadella (1872). Hi trobareu més informació a l'article "Parcs i jardins a la Barcelona del segle XIX".

Aviat, però, es va posar de moda una activitat peculiar: els trens de petita escala que permetien dur-hi passatgers. D’aquests trens només en queda el del Tibidabo —hereu del primer tren que passejava els visitants del parc per la zona baixa del bosc—, i les restes arqueològiques del Mina-Grott.


Estació del Mina-Grott al costat del Pantà de Vallvidrera


El Mina-Grott (1908-1916) era un tren miniatura elèctric que havia d’enllaçar Sarrià amb el futur parc d’atraccions de Lake Walley Park, al costat del Pantà de Vallvidrera (Elies Rogent, 1864). Només en resta el túnel de 1.290 m que per dins de la muntanya va des de la Pujada de Vallvidrera fins el pantà, una galeria excavada per transportar l'aigua i que es coneix com la Minagrot. El parc no es va arribar a construir mai.

No és gaire, però n’hi va haver uns quants més instal·lats en aquells parcs i jardins que esmentàvem, i malgrat que es disposa de molt poca informació documental i gràfica, rescatarem de la memòria tots els que hi ha hagut. Fem una passejada abans d'agafar el tren.


Projecte del Lake Walley Park (Heribert Alemany, 1907)


Agafem el tren

Tibidabo

Com que a principis del segle XX no existia la facilitat ni la necessitat de desplaçaments que ens hem acabat imposant, el temps de lleure a l’aire lliure transcorria en aquests parcs i jardins. El viatge, de tota manera, formava part de l’imaginari de la gent. El tren havia obert la possibilitat de traslladar-se lluny i conèixer nous pobles i ciutats. En aquest context el tren en miniatura permetia la il·lusió de viatjar en un mitjà no sempre accessible ni assequible. De fet, els parcs i els jardins també intenten reproduir la natura dins la urbs, i les atraccions representen també la il·lusió del viatge i del coneixement simbòlic i fantàstic.

Ja hem esmentat el Mina-Grott i el Tren del Tibidabo, integrat dins les atraccions i que podem veure a la imatge que encapçala aquest article. Però encara n’hi havia un altre que poques persones deuen recordar: el Tren del Florida, un màquina amb un vagó obert que anava des de l’estació del funicular fins l’hotel Florida, construït l’any 1925, i servia tant per passejar com per acompanyar els clients que s’havien allotjar a l’hotel.



El tren que connectava el funicular amb l'hotel Florida (ca. 1920)
A la imatge superior, l'hotel queda a la dreta



I podríem afegir el Tren Aeri que encara funciona avui, també a les atraccions. D’aquesta mena de tren suspès sobre rails ja n’hi havia hagut dos a Barcelona: el dels Camp Elisis i el Ferrocarril Aéreo (1889-1890) construït sobre els terrenys coberts de la riera d’en Malla, desviada des de la rambla Catalunya cap el carrer Casp, davant de la plaça de Catalunya. L’atracció tenia un recorregut d’uns dos-cents metres amb trams en pendent i un petit túnel, i es complementava amb un quiosc de begudes i refrescos, on a vegades hi actuava la Banda Municipal de Música.


Turó Park i Ciutadella

També van tenir el seu tren miniatura el parc d’atraccions del Turó Park (1912-1927), que ocupava un espai més gran que els actuals jardins, projectats per Nicolau Maria Rubió i Tudurí situats al capdamunt de l'avinguda de Pau Casals, a la barriada del Camp d'en Galvany a l'antic municipi de Sant Gervasi.


Postal Barcelona Turó-Park (dècada de 1920)


Al Parc de la Ciutadella hi va haver fins a tres trens miniatura. El primer estava instal·lat al parc d'atraccions Saturno Park. Feia un recorregut turístics entre les atraccions situades entre la Cascada del Parc i la Plaça d'Armes de la Ciutadella, i com passa amb el tren del Turó Park, no disposem de més informació que les fotografies amb què il·lustrem l'article.


Tren del parc d'atraccions Saturno Park,
en el Parc de la Ciutadella (1905)

Hereu del trenet del Saturno Park és el que va funcionar durant la postguerra fins la dècada de 1960, que feia un recorregut similar entre el monument del mamut i el Casino del Parc, i l'entrada del zoològic, molt probablement aprofitant les vies antigues. Com ens explica Xavi, un lector, la màquina simulava ser de vapor però era de benzina. Pere Bergadà Costa, que ens confirma aquesta informació, ens ha cedit unes fotografies familiars passejant amb el trenet.

Més tard, com també ens explica en Xavi, el Zoològic incorporaria un altre tren turístic que circulava dins la Zona Infantil de les instal·lacions del zoo. La màquina simulava una Diesel americana, i va ser construït i explotat per la S. A. Tibidabo i la decoració de la màquina era la mateixa que la del funicular del Tibidabo (blau amb franja blanca).



El trenet de la Ciutadella, l'octubre de 1954
Fons personal de Pere Bergadà Costa


Montjuïc

Però de tots els que hi ha hagut, el més espectacular va ser el Tren de l’Exposició Internacional de 1929. A banda del funicular que pujava cap el Palau Nacional per costat de la Font del Gat (el punt de sortida estava a tocar de l’edifici de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i encara es conserva l’estructura de ciment de la rampa), es va instal·lar un tren que tenia un recorregut de 2.200 m amb un ample de via de 15” i els trens anaven remolcats per locomotores a vapor Pacific, construïdes en sèrie per la fàbrica alemanya Krauss-Maffei de Munic, que va equipar els nombrosos parcs d’atraccions que es van construir en aquella època arreu d’Europa. Les tres locomotores que van arribar per a l’Exposició van rebre els noms de Montserrat, Núria i Barcelona.

El mateix any 1929 es va celebrar a Sevilla l’Exposición Iberoamericana on també es va instal·lar un tren com el de Barcelona. Acabada l'exposició de Barcelona el trenet va continuar funcionant com a part de les atraccions del Maricel Park fins l'esclat de la Guerra Civil, moment en què van ser desmuntats i el material va ser traslladat a altres parcs d’atraccions. Les locomotores de Sevilla van anar a parar a la Casa de Campo de Madrid, i finalment una d’elles ha estat recuperada i restaurada per un grup d’aficionats catalans, Ferrocarrils del Maresme S. L.


El tren de l'Exposició de 1929
Arxiu Nacional de Catalunya


Recorregut del trenet de l'Exposició
sobre un plànol del recinte
Col·lecció Privada Francisco Arauz


Per veure el recorregut sencer del trenet i els vestigis que en queden, vegeu l'apunt El trenet de l'Exposició de 1929. Muntanya de Montjuïc (1929-1930) de Barcelofília, la recerca del qual ha estat feta per Miquel Barcelonauta, Enric Comas i Enric H. March en un treball de camp seguint el traçat del trenet sobre el terreny de la muntanya de Montjuïc.

Els arxius de la British Pathé conserven la filmació “Bill” from Barcelona, que pertany a un noticiari britànic de 1930, i que ens permet veure el recorregut pel recinte de l’exposició de Barcelona. És un document magnífic que ens permet recórrer un espai que fins ara només era possible amb la imaginació i recuperar, un cop més, un petit tros de la història de la ciutat.




A Montjuïc, però, encara hi va haver un altre trenet que estava situat l'esplanada passat el Pavelló Mies Van der Rohe, en direcció al Poble Espanyol, i que va funcionar des de la dècada de 1950 fins a la de 1980.



El trenet de Montjuïc entre el pavelló i el Poble Espanyol,
el 7 de juny de 1958
Carmen Giménez


Atraccions Apolo

Per últim, tot i que no estava a l'aire lliure, les Atraccions Apolo del Paral·lel amb el carrer Nou de la Rambla també tenia un tren. Com explica Jaume Susany, l'anomenat Tren Miniatura era un petit tren elèctric que imitava una locomotora de vapor amb tènder i dos cotxes de passatgers. Amb un ample de via de 680 mm, feia un recorregut circular i va estar funcionant fins als primers anys setanta, quan es va donar de baixa com a atracció. Aquest petit tren no acabaria aquí de "fer voltes", i poc després va ser desmuntat de l'Apolo i se'l va quedar un antiquari de Palafrugell, que el va col·locar davant de la seva propietat a la intempèrie, on es va malmetre considerablement. El 1987 va ser rescatat per l'ajuntament de Santa Coloma de Cervelló, amb la intenció de restaurar-lo mitjançant una aula-taller, cosa que mai s'arribaria a dur a terme i el tren va tornar a quedar a l'aire lliure durant uns quants anys més. Finalment, els anys 90, es va poder rescatar un cop més amb l'objectiu d'ampliar el fons del malaguanyat Museu del Transport de Catalunya, però desgraciadament va seguir patint les inclemències del temps sense arribar a ser restaurat. Amb la suspensió del Museu i la seva posterior desaparició cap al 2006, tot el seu fons va ser repartit entre altres museus o propietaris, i les restes incompletes i molt malmeses del trenet van anar a un destí indeterminat.


El Tren Miniatura de les Atraccions Apolo, la dècada de 1950
Foto: Agustí Centelles


El Tren Miniatura i altres atraccions de l'Apolo a la pel·lícula
Apartado de correos 1001 (1950), de J. Salvador


*

Nota:

Les imatges dels trens de l'hotel Florida i del Saturno Park pertanyen a la Casa de Cultura "Can Cortès" de Palau-solità i Plegamans.

37 comentaris :

  1. a prop de les fonts de Montjuïc, darrere de per on ara hi ha el Pavelló de Van der Rohe, n'hi va haver durant molts anys un que feia un petit trajecte circular i on encara vaig pujar moltes vegades, fins i tot amb els meus fills.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El recordo aquest trenet. No era gaire més que una atracció de fira, però era instalació fixa. Jo també i vaig pujar, però no tinc ni idea de quan es va desmontar

      Elimina
    2. Si, jo aquest el recordo, l'any 80 aprox. el van tancar.

      Elimina
  2. En la mateixa línia, fora de Barcelona, a Terrassa, des de l'any 1996 hi ha el tren al parc de Vallparadís. Funciona tots els diumenges.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Eulàlia. He volgut centrar-me només en Barcelona sinó la cosa se m'escapa de les mans, i concretament en l'època de principis de segle, en què aquests trens eren recreatius i alhora de transport.

      Elimina
    2. Sí, és clar, tan sols volia aportar que la tradició continua!

      Elimina
  3. He de leerlo todo muy profundamente...esto es muy serio.
    salut

    ResponElimina
  4. Si Júlia, pero ese tren era eléctrico, no de vapor, y pasaba por un mini túnel que hacía de almacén nocturno , que era donde se guardaba bajo llave, pues la bóveda del túnel era un pequeño turó de la misma montaña.

    me ha dejado perpejlo la filmación de 1929 del tren eléctrico que pasa por la puerta de lo que es ahora la entrada y da pie a las escaleras del museo de arte de Catalunya.
    Desconocía su existencia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivament, era el Tren Miniatura. Jo sóc veí de la zona i no puc oblidar aquell cartellet amb un tren que posava 'TREN MINIATURA'. Així es deia i així el recordo.
      Afegiré més. El trajecte costava un duro (5 pessetes o 3 cèntims d'euro, pels més joves) i donava exactament 10 voltes.
      Els meus amics i jo anàvem a jugar a futbol al 'camp de la INI', un descampat que hi havia justament darrere d'aquell pavelló. I de tant en tant visitàvem la instal·lció fins al punt de caure bé a l'home que la cuidava. Tant, que de tant en tant ens feia pujar i ens donava unes quantes voltes 'per la cara', la qual cosa, en temps en què no tenies ni una 'rubia' a la butxaca, s'agraia.
      Tren Miniatura, quins records... i quina ràbia de no poder reviure aquelles èpoques, però el temps passa.

      Elimina
    2. Moltes gràcies pels teus records, Lluís. Recordes l'any en què va desaparèixer el tren miniatura?

      Elimina
  5. Sí, ja ho sé, però és que em sorprèn com molta gent l'ha oblidat.

    ResponElimina
  6. Júlia i Miquel,
    jo també hi havia pujat moltes vegades i el recordo com tots dos el descriviu. La meva germana petita, nascuda el 1967, encara hi havia pujat, també. Recordo també molt bé la cara d'avorriment dels pares esperant-nos a l'estació i fent-nos adeu amb la mà, cada cop que el trenet hi passava. No puc recordar quantes voltes feia per trajecte, però com a mínlm devien ser tres.
    No sé quan devia de deixar de funcionar. Crec que la via, el túnel i tot plegat van existir fins que es va fer la construcció nova del Pavelló Mies van der Rohe, el 1986, però em penso que el trenet havia deixat de funcionar força abans.
    Potser part d'aquell material i màquines són al Parc de l'Oreneta? M'agradaria pensar que sí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, jo vaig neixer al 77, i recordo haver pujat en aquell trenet. Tenia 1 tunel i un pont.
      Hi pujavem els 4 de casa.
      Ho tecordo mooolt de lluny.
      I si, ho van treure abans de construïr el Mies van der rohe

      Elimina
    2. Geoda, moltes gràcies per compartir els teus records!

      Elimina
  7. Com li deia a l'Eulàlia, m'he centrat en l'època de principis de segle i en trens que eren recreatius i alhora de transport.

    De tota manera, m'heu fet recordar aquest tren que tenia oblidat. No he trobat cap mena d'informació ni cap imatge. Si trobem res, no m'importarà afegir-lo.

    ResponElimina
  8. Com sempre, un magnífic treball de recerca i de reconstrucció de la ciutat.
    La filmació del tren recorrent el recinte de l'Exposició és una joia. Quina mina, els arxius de la British Pathé!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Sícoris!

      Hi ha molt material als arxius, però cal paciència per buscar i cal saber què buscar. És complicat i entretingut.

      Elimina
  9. Bon apunt Enric... Veient els múltiples enllaços me n'adono de les moltes coses desaparegudes que em queden encara per incloure a Barcelofília.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel, no ens acabarem la feina que hi ha.

      M'agrada fer de tant en tant apunts com aquest, que ordenen la informació global i que permeten relacionar feina com al que fas tu, quan el tema o la localització urbana ho permeten, com és els cas dels canòdroms o de la plaça Catalunya, i ara els parcs i el passeig de Gràcia.

      Elimina
  10. "¡Mira, mira, el carrilet com bufa!", escrivia Joan Llacuna. Trenets, petites estacions perdudes, menjades per l'herbei, túnels com conques buides, ferro espoliat, el vol immòbil que deia Pemán.

    ResponElimina
    Respostes
    1. "i omple de fum negre / les vinyes i els torrents".

      Em sembla que no he llegit mai Pemán conscientment. Si que recordo algun poema perdut en aquells llibres de text dels 60 que, si més no, servien per llegir a classe en veu alta. Temps de bona lletra, perduts com els trenets. Tot fet fum.

      Elimina
  11. I després va arribar el ciment!, no tenia ni idea de moltes de les coses que expliqes. Un molt bo recorregut pel passat d'aquesta meravella de ciutat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que més m'agrada d'aquests apunts, Javier, és la possibilitat de reconstruir un paisatge que no només no existeix, sinó que no en queda cap rastre, però que si tanquem els ulls ens el podem imaginar. Espero haver aconseguit aquesta fita ni que sigui en part.

      Elimina
  12. És un tema molt interessant (al menys per a mi). El Carles Salmerón va publicar un llibre als anys 80 a on feia un recull dels trens de petit format, tant industrials com de lleure. Molt ben documentat:

    ELS TRENS DE BARCELONA
    Carles Salmeron i Bosch
    Editorial Terminus

    Salutacions,
    Jaume Susany

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jaume, conec l'obra del Carles Salmeron però no me l'he llegida. I em fa una certa vergonya reconèixer-ho perquè no acostumo a parlar de res sense haver llegit alguna obra de referència. Espero no haver dit cap disbarat.

      Elimina
    2. Efectivament, penso que és de referència perquè al meu entendre és l'única publicació sobre el tema fins ara, a banda de certs articles concrets que s'han publicat en revistes especialitzades. Penso que va ser la primera, i el fet d'estar escrit als anys 80 permet veure, en fotos del mateix autor, restes d'instal·lacions encara existents en aquella època que avui ja han desaparegut fa anys.

      Jaume Susany

      Elimina
  13. Enric,quan llegeixo els teus escrits és com si estigués vivint en aquells anys totes unes sensacions..gràcies

    ResponElimina
    Respostes
    1. És el millor elogi que em pots fer! Moltes gràcies!

      Elimina
  14. Molt interessant i ben documentat, Enric. Moltes gràcies pel treball.

    ResponElimina
  15. Ja que heu esmentat el tren de L'Oreneta, us faig saber que va iniciar el seu servei fa 40 anys i a dia d'avui encara ès en funcionament, donant servei el diumenges i festius de 10.30 a 13.30

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per la informació, jma!

      Elimina
  16. Sobre els trens al parc de la ciutadella, hi va haber en total tres instalacions. La del "Saturno Park", ja mencionada, i dues més. Una era al costat del llac entre el mamut,i la part del darrere d´un restaurant, que habia devant la cascada.La máquina encara que simulaba una de vapor, funcionaba amb un motor de benzina. L´altre, era dintre del recinte del parc zoologic, en una zona anomenada "zona infantil".La máquina simulaba una diesel americana, y va ser construït i explotat per la S.A. Tibidabo, inclòs la decoració de la máquina que era la meteixa que el funicular del tibidabo. (Blau amb franja blanca).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavi, aquests dos trens que esmentes, feien un recorregut sobre raïls?

      Elimina
    2. Sobre els trens que esmenta en Xavitren, els dos anaven sobre raïls, del que estava al costat del Mamut tinc dos fotografies fetes el día 10 d'octubre de 1954 que vaig publicar al grup de Facebook Eres del Borne si (el auténtico grupo), de l'altre, el que estava dins el recinte del zoo no he trobat cap fotografía, pero el recordo funcionar al cap d'un temps que van desmontar l'altre.

      Elimina
    3. Moltes gràcies per la informació, Pere. He ampliat l'article i hi he afegit les teves fotografies familiars i la procedència. Si no hi estàs d'acord, m'ho dius i les trauré sense cap problema.

      Xavi, també t'he esmentat a tu.

      Elimina
    4. Encantat de poder aportar el meu petit granet de sorra a la gran obra recopilatoria d'esdeveniments històrics de la nostra estimada ciutat.

      Elimina